Obrim el navegador. Ens connectem al Facebook per actualitzar el perfil. Twittegem links amb adreces per baixar apps de moda. Deixem un post al bloc i el guardem a Favorits. Fa només uns anys, ningú hauria entès res d’aquest llenguatge exòtic. Avui, en canvi, totes aquestes expressions ens resulten ben familiars. És la Vida Online. En el capítol d’aquesta setmana, el nostre Pot Petit es digitalitza per parlar del món virtual. Per a què serveix Internet? Ens cal tenir-ne al mòbil? I les xarxes socials? En fem un bon ús? Quins riscos presenten? [La Paula, l’Adrià i els germans Júlia, Max i Mariona] ens explicaran si la seva vida té sentit sense Internet… i què hi diuen els pares, a tot això.


Més informació sobre la vida online

Coneixeu les xarxes socials? sabeu què és un tweet? i un trending topic? Internet té coses molt bones però també hem de saber usar-lo amb seny! Al recull de material que hem preparat trobareu més informació sobre la Vida Online :)

[Més informació sobre la vida online]


Obrint el debat, té premi!

Com cada setmana obrim el debat per a què ens doneu la vostra opinió. Teniu twitter o facebook? a qui seguiu? us agrada navegar per internet? quina informació hi poseu? Expliqueu-nos-ho fent un comentari i podreu guanyar premis Educa Borras i Baula :)

Debat: 3s comentaris
Publicat dins de Capítols
Comparteix:

3 comentaris a l'entrada: VIDA ONLINE

  1. raimon Noya Urgell diu:

    Tinc facebook i el faig serir per parlar amb els meus amics hi penjo algunes fotos i ja està.
    M'agrada navegar i veure videos del you tube, i també com a eina per buscar informació pels treballs de l'escola.

  2. julia valverde diu:

    no tinc facebook , ni twitter.
    faig servir internet per buscar coses curioses, jugar,mirar progames i per fer treballs escolars.

  3. Anna Trius diu:

    Ni jo ni els pares tenim, facebook ni twitter. Si vull veure els meus amics, me'n vaig a la placeta, a casa seva o bé els telefono per quedar.
    L'ordinador el faig servir per escoltar música, per jugar, i per buscar coses que ens calguin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *