Arxiu mensual: febrer 2012

El president del Cercle d’Economia i exministre d’Indústria Joan Majó està convençut de la necessitat que les mesures per reduir el dèficit es vegin complementades d’altres que contribueixin a reactivar l’economia. Impulsar una sola d’aquestes prioritats, com s’està fent en la majoria de països europeus, és “suïcida”. Majó analitza la situació actual de la formació, la innovació i la productivitat, que presenten en certs aspectes resultats millorables. “Productivitat no vol dir treballar més, sinó treballar millor”, remarca l’enginyer i polític. Per aconseguir treballar millor les eines són precisament la formació i la innovació. Amb Majó també analitzem l’elevada taxa d’atur juvenir, procedent d’un contingent de treballadors poc formats que es van col·locar laboralment en els temps del diner fàcil de la bombolla immobiliària, que serà complicat de recol·locar. En canvi hi ha un contingent de joves molt formats que, a causa de la falta d’oportunitats, està prenent el camí de l’emigració. “Si és transitori, aquest fenomen pot ser fins i tot positiu”, apunta Majó.

Publicat dins de Entrevistes
Etiquetat com a , , , , , , ,
Comparteix:

La fibra de la competivitat

Desactiva els comentaris

La fibra òptica s’ha convertit en un element estratègic per garantir la implantació empresarial com en el passat van ser els rius -en els temps d’expansió del tèxtil-, o de les autopistes. Per aquest motiu, arreu del territori s’estan portant a terme projectes per apropar el cablejat als polígons. Aquest ha estat el cas dels polígons de poblacions del Bages, com Manresa o Sant Fruitós de Bages, que participen del projecte anella industrial que té precisament com a objectiu expandir la tecnologia de la fibra òptica i fer-la accessible al sector industrial de tot el país.

Publicat dins de Reportatges
Etiquetat com a , , , , ,
Comparteix:

Les participacions preferents que una cinquantena d’entitats d’estalvis van vendre als seus clients estan en entredit. Usuaris que les havien subscrit per recomanació de la seva sucursal sota el pretext que era una inversió segura es troben ara amb dificultats per accedir als seus estalvis. Les preferents són un instrument de finançament per a les entitats bancàries que oferien rendibilitats superiors a les d’un dipòsit fix, però per obtenir liquiditat era necessari que es venguessin entre particulars, en unes operacions que actualment han deixat d’estar autoritzades. No eren un instrument adient per a inversors de perfil conservador, com són una bona part dels afectats, i a més les regles del joc van canviar a mig partit. La conseqüència és que centenars de milers d’inversors (es calcula que uns 700.000) es troben ara sense accés als seus estalvis en unes operacions que s’avaluen en entre 17.000 i 22.000 milions d’euros. ‘Crèdit’ ha parlat amb afectats, que s’estan organitzant a partir d’organitzacions de defensa dels usuaris de banca com Adicae, i amb una veu independent, l’Associació de Professionals Assessors d’Inversió per saber la causa, les conseqüències de l’emissió massiva de participacions i analitzar les alternatives que estan oferint les entitats emissores.
En aquest capítol, ‘Crèdit’ analitza amb el president del Cercle per al Coneixement i exministre d’Indústria, Joan Majó, la situació actual de la recerca i el valor afegit en l’economia catalana i l’espanyola. Majó també aprofundeix sobre un fenomen creixent com és l’emigració de joves amb bona formació per falta d’oportunitats laborals.
Un reportatge aproparà els passos que s’estan fent a la Catalunya Central, i en concret al Bages, per introduir la fibra òptica als polígons. La connectivitat de dades a alta velocitat és una opció de gran importància per garantir la implantació empresarial en els polígons de la zona.

Publicat dins de Programes
Etiquetat com a , , , , , ,
Comparteix:

Les nòmines de tots els assalariats començaran a incloure aquest mes de febrer les noves retencions de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). A partir de 17.000 euros de salari brut ja es faran les primeres modificacions, que van incrementant-se a mesura que els sous són més alts (com correspon a un impost progressiu com l’IRPF). En aquest reportatge analitzem l’impacte d’aquesta mesura temporal que va aprovar el govern a finals de l’any passat i que en alguns casos situa els tipus màxims a nivells similars als que es registren en països amb una pressió fiscal més forta com Suècia. Aquesta equiparació afecta, particularment, Catalunya.

Publicat dins de Reportatges
Etiquetat com a , , , , ,
Comparteix:

La directora de Barcelona Aeronàutica i de l’Espai, Glòria Garcia-Cuadrado, es mostra convençuda de les potencialitats de Catalunya en el camp tecnològic. Garcia-Cuadrado dirigeix una aliança en què participen empreses, centres formatius i administracions que té per objectiu potenciar unes activitats d’alt contingut tecnològic, coneixement i valor afegit com els de l’aeronàutica i els programes espacials. Són 73 entitats que treballen en un sector amb tradició i arrelament al país i que, a més, té bones condicions per desenvolupar-se donada la preparació dels treballadors i el coneixement que hi ha a les empreses. Són prou motius per portar al convenciment que Catalunya “pot ser un hub de tecnologia i innovació”. Als catalans els falta un punt “d’autoestima” per confirmar aquestes bones condicions prèvies. En aquesta entrevista, Garcia-Cuadrado també fa una crida a “reenir el talent” català i “no deixar-lo marxar”.

Publicat dins de Entrevistes
Etiquetat com a , , , , , , ,
Comparteix:

Tecnologia per a la imatge

Desactiva els comentaris

Més enllà d’aplicacions més previsibles en el camp dels mitjans audiovisuals, el cinema o els videojocs, la tecnologia de la imatge ofereix opcions de desenvolupament en els sectors industrial o mèdic. En tots aquests àmbits estan treballant un seguit d’empreses instal·lades al Parc Tecnològic de Girona, que tenen el vincle comú de desenvolupar tota aquesta àmplia diversitat d’aplicacions. Al Medialab, que també forma part del parc, hi ha avanços en camps visuals com el 3D, una de les vies amb més futur en aquest sector.

Publicat dins de Reportatges
Etiquetat com a , , , , ,
Comparteix:

Les modificacions a l’alça de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) seran visibles en les nòmines de tots els assalariats a partir d’aquest mes de febrer. Aquesta setmana ‘Crèdit’ analitza com s’aplicaran aquestes novetats i aprofundeix en els motius i les conseqüències d’aquest augment dels impostos, per intentar aportar llum sobre com afecta la nova situació als assalariats. Els canvis han situat Catalunya com una de les zones europees amb més càrrega impositiva per a les rendes altes. Els tipus més alts se situen en el 56%, quan la mitjana estatal serà del 52%.
Aquesta setmana també coneixerem l’activitat que porta a terme Catalunya en un camp d’alta tecnologia i valor afegit com el de l’aeronàutica i l’espai. A l’entrevista, Gloria Garcia-Cuadrado, que presideix l’entitat Barcelona Aeronàutica i de l’Espai, explicarà les accions que porta a terme aquesta associació de 73 empreses, centres universitaris i administracions, per potenciar una activitat amb tradició a Catalunya i mostrarà fins a quin punt el país té una posició sòlida en aquest sector fortament globalitzat.
El Parc Tecnològic de Girona acull una àmplia activitat en el camp de la tecnologia de la imatge. Més enllà de les aplicacions previsibles en el camp del cinema, els videojocs i l’audiovisual, aquestes tecnologies tenen sortida en activitats industrials i mèdiques. Al centre gironí, també s’està aprofundint en la tecnologia 3D, amb moltes opcions de futur, que són objecte del reportatge sobre innovació d’aquesta setmana.

Publicat dins de Programes
Etiquetat com a , , , , , ,
Comparteix:

Més autors, més títols i més vendes. Els llibres de temàtica econòmica guanyen espai a les prestatgeries de les llibreries i es les edicions s’esgoten més ràpidament. Els lectors tenen més preocupació per entende el context que ha portat a la crisi actual i això ha propiciat que el mercat per a aquests llibres hagi crescut. Alguns autors, normalment els que tenen presència més habitual als mitjans de comunicació, però també els que han expessat opinions a través d’internet, han contribuït a dinamitzar aquestes vendes i, posteriorment, els editors han buscat i trobat possibles traduccions que n’incrementin l’interès. Un editor especialitzat i el president del Gremi de Llibreters expliquen el context d’aquest creixement.

Publicat dins de Reportatges
Etiquetat com a , ,
Comparteix:

L’aeroport del Prat va perdre en una sola setmana l’aerolínia de bandera i l’opció de tenir, a curt termini, una gestió individualitzada. Són elements que juguen en contra d’una aspiració consensuada en la societat catalana que el seu aeroport es convertís en un nus de comunicacions -tècnicament anomenat hub- per acollir vols intercontinentals. Des de fa anys, el professor Xavier Fageda ha analitzat la realitat aeroportuària catalana i l’ha comparat amb la que existeix arreu del món. Una conclusió clara és que el model centralitzador que existeix a Espanya gairebé no té comparació amb cap altre país del món. Des del punt de vista d’aquest expert, “no hi ha cap justificació econòmica” perquè l’aeroport del Prat no pugui tenir una gestió pròpia. Aquest context deixa Barcelona en clar desavantatge; d’entrada Fageda assenyala que la gestió d’Aena afavoreix poc l’aeroport de Barcelona, com ha demostrat la “poca complicitat” que ha tingut amb l’aerolínia que volia convertir El Prat en un centre de connexions, i en conseqüència perquè un aeroport mancat de vols intercontinentals directes és menys competitivia per atrarure inversions globals.

Publicat dins de Entrevistes
Etiquetat com a , , , , ,
Comparteix:

Murs de contenció a partir de la runa

Desactiva els comentaris

El riu havia estat la destinació final de la runa en temps en què la consciència ambiental encara estava per construir. Alguns anys més tard, la runa torna al riu, però ara degudament tractada i formant part de les peces que conformen els murs de contenció. Una empresa de Caldes de Montbui va trobar una sortida per a materials que fins ara eren material d’abocador. A partir de la runa es pot fer un nou formigó amb el qual construir les peces per als murs. Cadascuna de les peces absorbeix dues tones de runa. Àrids Pérez ja té en marxa una planta en període de proves i té capacitat per explotar el producte amb franquícies.

Publicat dins de Reportatges
Etiquetat com a , , , ,
Comparteix: