En aquesta ocasió volem aprofundir en un tema que preocupa molt a les famílies: les drogues, especialment perquè l’edat d’iniciació és cada vegada més precoç. Coneixem el cas en primera persona d’en David, de 18 anys. Amb només 15 anys es va introduir en el món del cànnabis. Arran de la detecció del problema per part de la família, es van dirigir al centre SPOTT, gestionat per la Diputació de Barcelona. Després de fer teràpia, el David va sortir-se’n i ara és un noi amb molts plans de futur. Parlem amb alguns dels terapeutes del centre SPOTT, així com amb la Carme Torrella, professional del CAS (Centre d’ Assistència i seguiment de Drogodependències) de Terrassa, qui coordina el programa d’atenció per a adolescents. De cara a la prevenció visitem a Sabadell l’exposició itinerant Controles?, que es dirigeix a nois i noies, escoles i famílies per donar-los informació, exposar els riscos i transmetre el valor de la responsabilitat pel que fa al consum de substàncies als més joves.

Si preferiu escoltar el programa de ràdio, els continguts els tractem d’aquesta altra manera: L’alcohol, el cannabís, o el tabac. Els joves en tenen conceptes erronis, i existeixen molts mites sobre aquestes substàncies que fan que les vegin com a poc perilloses. A voltes, la curiositat els pot i l’addicció ja és a tocar. L’edat d’inici en el consum de substàncies se situa entre els 13 i els 16 anys. Detectar el problema a l’inici és molt important i que l’implicat en prengui consciència també

Aquesta setmana parlem amb Anna Sisón, psicòloga al centre SPOTT, el primer servei públic d’assistència, tractament i prevenció comunitària per a persones drogodependents; Pablo Martínez, professor de matemàtiques a l’IES Sabadell; l’Anna, la Salma i la Nerea, alumnes de l’IES Sabadell participen en una visita guiada a l’exposició Controles?; Laura Garcia és educadora social, especialista en drogues i drogodependències i una de les guies; Salva Martí és treballador social al centre SPOTT i acompanya als pares en un procés moltes vegades dolorós. A més, compartir els neguits amb altres famílies els ajuda a superar les pors; i David i Mari Carmen (fill i mare). El David va començar a consumir als 14 anys, primer alcohol i després cannabis. Ara ja l’han donat d’alta.

A continuació us deixem un seguit de recursos que us poden ajudar si voleu aprofundir en el tema:

-- Podeu fer un tomb virtual per l’exposició Controles?. L’objectiu és desmitificar informacions errònies sobre les drogues que arriben als joves de manera distorsionada. Trobareu informació i eines per treballar el tema a casa. Fins i tot hi ha un servei de consulta a través del que podreu fer consultes a professionals. Visiteu:

-- Podeu consultar també el web de la Generalitat de Catalunya sobre drogodependències

-- Al Cosmocaixa trobareu l’exposició Parlem de Drogues. Que s’emmarca dins del programa preventiu del consum de drogues de la Fundació La Caixa.

I per acabar, com cada setmana, us deixem les conclusions a les quals hem arribat després de fer el programa:

1. El jove que té addicció d’alguna droga no sempre té consciència del problema.
2. Cal ajudar-lo a ser-ne conscient, però no culpar-lo
3. 62 centres de la Generalitat d’atenció a les drogodependències
4. Interessar-nos pels fills, sense espiar-los… i escoltar-los molt
5. Informem els fills, dient-los la veritat
6. Ajudem els fills a buscar solucions, no cal donar voltes a l’error comès
7. Indicadors: baixada del rendiment acadèmic, canvis d’humor, canvis d’amics i activitats aïllament familiar, necessitat de diners…
8. De vegades, és millor informar que només prohibir
9. Busquem l’equilibri entre l’afecte i els límits, a l’hora d’educar
10. Parlar, comunicar-se, donar afecte…
11. A l’adolescència, els fill s’allunyen, però ens necessiten molt, encara
12. Passar estones junts també és prevenir possibles addiccions

Publicat dins de Setena temporada

Per tractar el tema de xarxes socials, hem decidit preguntar als seus principals usuaris: els adolescents. Parlem amb l’Elies, l’Elisabet, la Judit, la Júlia, la Laura i la Carla sobre quines xarxes socials utilitzen més freqüentment i si troben que hi ha perills en elles. Una de les més usades és Youtube, i per això parlem amb un youtuber amb força seguidors que es diu Guillem Estadella… què significa per als joves el poder mostrar al món el que fas gràcies a una plataforma com Youtube? El nostre expert en xarxes socials, Oriol Fonollosa, ens parla de tot plegat, interpel.lant a la nostra responsabilitat com a models dels nostres fills i filles. Després ens dirigim a l’Hospital de Sant Joan de Déu, on la terapeuta clínica de la Unitat d’Addicions Maria Lleras, ens explica com detectar i prevenir conductes abusives en l’ús d’internet.

Si prefereixes escoltar el programa de ràdio, també te’l deixem aquí.

Les xarxes socials des de fa un temps formen part de la nostra vida i ara ja, per als joves són una manera de comunicar-se, de pertànyer a un grup… de socialitzar-se en definitiva. Parlem amb ells sobre les xarxes socials que més utilitzen i com les utilitzen.

De vegades també són una oportunitat. Guillem Estadella gràcies a youtube s’està fent un lloc en el món de la comunicació. Ara té 18 anys, va descobrir youtube amb 14 anys i el seu videoclip “Fregando” ha tingut més de 16 mil descàrregues. En aquest capítol també comptem amb les reflexions d’Oriol Fonollosa, mestre i membre d’Ididàctic, una plataforma d’apassionats de les tecnologies que treballen per potenciar els aspectes positius del món digital, i ens anima a observar el nostre comportament adult per entendre el de les noves generacions.

També parlem amb  Marc Pau, les Maries, la Marina, la Xènia, l’Aniol i en Marc, que cursen primer de Batxillerat.

Si voleu aprofundir en el tema doneu un cop d’ull al bloc d’Ididactic o també us podeu descarregar la ‘Guia per educar saludablement una societat digital‘ que acaba de publicar l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Hi han participat més de 20 experts en noves tecnologies, salut i educació. Un bon treball on trobareu pistes i consells per educar els vostres fills en l’entorn digital.

Publicat dins de Setena temporada

Avui sabrem més coses sobre les persones denominades Altament Sensibles (PAS). Ens ho explicarà la família Mora Ceroni. Una de les mares, la Noemí, és Altament Sensible, i el fill, el Bernat, també ho és. Tot i que pot semblar casual, es calcula que un 20% de la població és altament sensible, el que vol dir que tenen una forma diferent de veure el món. Aquest fet es pot veure com un privilegi, ja que són persones amb un cervell emocional dotat d’una gran empatia i orientats plenament a la sociabilitat, però de vegades també comporta molta incomprensió. Parlarem també amb la terapeuta Lourdes Reina, que va decidir especialitzar-se en PAS en adonar-se que ella també ho era. La psicòloga i psicoterapeuta Milos Salgueda i el també terapeuta Jordi Sierra, ens ampliaran la informació.

A la ràdio, el programa tracta l’Alta sensibilitat com un tret de la personalitat que, segons estudis recents, afecta un 20% de la població. Moltes vegades es confon amb altres tipus de trastorns com el TDH o l’autisme. Aquest capítol explica què és l’Alta sensibilitat, com es conviu amb ella i quines són les pautes que com a pares i mares podem seguir per fer la vida familiar molt més plàcida. Els experts amb els quals hem parlat són: Lurdes Reina, psicòloga; i la Noelia i la Noemí, mares d’en Bernat, un nen amb alta sensibilitat.

Si us interessa el tema, també us deixem com sempre, uns quants recursos per saber-ne més.

-- Podeu llegir el llibre ‘La alta sensibilidad. Vivir desde el corazón‘ de Karina Zegers, una holandesa que viu a Mallorca i és a l’hora una de les impulsores de l’Associació de persones altament sensibles. Podeu consultar el seu web www.asociacionpas.org.

-- També és molt interessant el documental ‘La sensibilidad a trasluz‘ de Televisió Espanyola.

-- El document més recent sobre el tema és la pel.lícula ‘Sensitive‘ sobre l’experiència personal Dra Elaine Aron.

Aquí us deixem les conclusions d’aquesta setmana:

1. Els infants amb alta sensibilitat necessiten sentir que són compresos
2. Entre el 10 i el 20% de la població és altament sensible
3. Ser sensible no és res dolent, sinó una habilitat molt positiva
4. L’alta sensibilitat és un tret del temperament, quelcom que portem en els gens
5. Els infants amb alta sensibilitat viuen els estímuls externs amb més intensitat
6. Indicadors: pell sensible, rebuig a les coses que apreten, molèstia al volum de veu elevat…
7. …aïllament, dificultat per dormir
8. … dificultats per controlar les emocions, de vegades certa agressivitat
9. De vegades hi ha col·lapse del sistema nerviós
10. Les persones PAS són molt intel·ligents… però amb una intel·ligència diferent
11. Molt important educar les emocions dels infants… i les pròpies
12. Pot ser bo deixar el nen una estona tranquil, si està sobreexcitat
13. Donem importància a les emocions que sent
14. Provem d’entendre el fill. Deixem-li temps de soledat i de no fer
15. Paciència, intel·ligència i confiança en l’infant

Publicat dins de Setena temporada

Aquesta setmana volem parlar de rendiment escolar. Els pares i mares, què podem fer per motivar els nostres infants a estudiar? Els hem d’ajudar a fer deures? En cas afirmatiu, fins a quin punt? Reflexionarem al voltant de tot aquest tema ajudats per dues famílies i alguns experts en la matèria. Anem a Barcelona per conèixer l’Elisabet Puig, una noia que va treure unes excel.lents notes en la Selectivitat passada. Ara, estudiant de Medicina, ens explica que la tenacitat i l’esforç són el més important a l’hora d’obtenir bones notes. La mare Garcia Begué també ens explica com treballen a casa el tema de l’estudi i els deures amb l’Elies, estudiant de Batxillerat, i l’Elisabet, estudiant d’ESO. Coneixem altres sistemes educatius de la mà de Xavier Melgarejo, docent que ha estudiat molt bé el cas finlandès, que ens ensenya quines diferències hi ha entre ells i nosaltres pel que fa a educació. Fabián Mohedano, impulsor de la plataforma per la reforma horària, ens parla dels horaris europeus, molt més adequats per afavorir el rendiment acadèmic de nens i joves. La Maria Jesús Comellas i la Carmen Martínez Roca també ens donen quatre pinzellades de com podem les famílies ajudar els fills i filles en aquest sentit.

Al programa de ràdio també veiem com diferents factors poden condicionar el rendiment acadèmic dels nostres fills: els horaris, les formes de vida en la nostra societat, els espais d’estudi, etc… Conversem amb diferents especialistes perquè ens hi ajudin i en aquesta ocasió són la Maria Jesús Comelles, mestre, doctora en psicologia i professora emèrita en el departament de Pedagogia aplicada de la UAB; Xavier Melgarejo, mestre, psicòleg i pedagog i autor del llibre ‘Gràcies Finlàndia’; Fabian Mohedano, impulsor de la reforma horària.

Com sempre, us suggerim uns quants recursos:

Cal fer deures?‘ de Jaume Funes. ed. Vapor Vell llibres
Jaume Funes és psicòleg, educador i periodista i en aquest llibre reflexiona sobre el paper dels deures. La seva conclusió: ‘Els deures no milloren l’aprenentatge, serveixen perquè els pares tinguin els fills ocupats’.

Gràcies Finlàndia‘ de Xavier Melgarejo. Plataforma editorial
«A Finlandia eduquen perquè els seus nens siguin competents, però amb valors humans, solidaris i que tinguin equitat d’oportunitats»
Xavier Melgarejo és psicòleg i pedagog. És membre del Consell Escolar de Catalunya i Conseller de l’Institut Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. Durant més de deu anys ha estudiat el sistema educatiu finlandès i aquest llibre n’és el resultat.

I per acabar, us deixem les conclusions del programa d’aquesta setmana:

1. El clima familiar, fonamental per a la rendiment dels fills
2. Un descans d’infants i joves afavoreix molt el rendiment
3. Crear l’interès pel que estudien… d’això es tracta!
4. Als fills podem ajudar-los, però sense fer-los la feina
5. Es bo reduir, poc a poc, l’estona que som al seu costat mentre estudien
6. Valorem la necessitat i el que aporten totes les extraescolars que fan
7. No comparem les notes i l’esforç els fills amb ningú altre
8. Fem responsables els fills de la seva feina

Publicat dins de Setena temporada

Com ho hem de fer les famílies per evitar conductes sexistes entre els nostres fills i filles? Visitem l’escola Lluís Vives de Castelldefels, centre amb un projecte coeducatiu al darrere. Ens l’expliquen representants de l’equip docent i famílies, així com responsables de Coeducacció, una entitat sense ànim de lucre que assessora en temes de gènere a escoles, instituts i llars d’infants. Una de les xacres socials que es pretén evitar amb una educació amb perspectiva de gènere és la de la violència masclista. Anem a dos instituts, el Font del Ferro de Palafolls i el Lluís de Peguera de Manresa per assistir a dos tallers de prevenció de violència de gènere dirigits a joves. Per últim, parlem amb els professionals de Conexus, entitat que treballa amb víctimes de violència de gènere, tant amb dones agredides com amb homes agressors.

Al programa de ràdio, aquesta setmana, les conductes sexistes perviuen i es continuen perpetuant encara, ara, en el segle XXI. Els mitjans de comunicació i la publicitat, entre altres factors, mantenen rols i estereotips. Els joves, aquestes actituds sexistes visualitzades en sèries, pel·lícules i anuncis, els assumeixen com a propis. En aquesta edició ‘Famílies i escola’ aprofundeix en el tema del ‘Sexisme’ parlant amb diversos joves sobre aquesta mena d’actituds i també amb diferents experts que ens proposen una mirada crítica a tot el que ens envolta.

Especialistes i testimonis d’aquesta setmana: Mirta Lojo, psicopedagoga i Doctora en Ciències de l’educació. Actualment treballa en un projecte contra la discriminació; Joana Gallego, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i impulsora del Màster sobre gènere i comunicació; Anabel Sesma, encarregada de dinamitzar el taller sobre l’amor romàntic que fan els alumnes de 4 art d’ESO de l’Institut Lluis de Peguera de Manresa i Ianire Estébanez, psicòloga.

Us deixem, com cada setmana, alguns recursos que us poden ser d’utilitat per aprofundir més en aquest tema:

El bloc Mi novio me controla és molt interessant si voleu aprofundir en aquest. El manté viu la psicòloga, Ianire Estébanez. Aquesta psicòloga arran d’una experiència personal s’ha especialitzat en la prevenció, sensibilització i formació sobre joves i violències. En el seu bloc i trobareu recursos, documents, investigacions …

I acabem amb les conclusions:

1. Centres interessats en identificar i eliminar enfocaments sexistes…
2. Atribuïm conductes segons el sexe i discriminem aquells que no les compleixen
3. Motivem nens i nens a jugar a coses que, en principi, no estan pensades per ells
4. Els patis escolars, una radiografia de la societat
5. Fer servir un llenguatge no sexista ajuda a combatre injustícies
6. Des de casa, vigilem les nostres actituds sexistes, que són moltes
7. Els contes són un bon mitjà per treballar el sexisme…
8. …i els mitjans de comunicació són una altra bona oportunitat
9. Som nosaltres qui modelem les conductes adolescents
10. Acompanyem els nens i nens que transgredeixen els rols
11. Relacions abusives entre adolescents: un problema greu a combatre
12. Treballar bé amb els joves pot evitar violència masclista més tard
13. La violència entre joves és subtil, sovint
14. No eduquem les noies en el proteccionisme
15. Atents a conductes poc normals de les noies, que puguin indicar que pateixen relacions abusives
16. Ajudem els fills a posar nom a les seves emocions
17. Eduquem en la responsabilitat, a partir de la confiança

Publicat dins de Setena temporada

Aquesta setmana ens apropem a la realitat de les famílies que volen fer un pas més enllà pel que fa al compromís amb l’educació dels seus fills i filles. Conceptes com Projecte Educatiu de Ciutat, Xarxa de Debat Educatiu o Ciutat Educadora seran l’objecte de reflexió del programa d’avui. Anem fins a Torelló, que ja fa onze anys va decidir implicar-se més seriosament en l’educació dels joves i infants del municipi, creant primer una Xarxa de Debat Educatiu i elaborant un PEC seguidament. La Maria Jesús Comellas i la Guiomar Vargas, dinamitzadores de tots dos projectes ens expliquen com funcionen i quins avantatges proporcionen als municipis. Després anem fins a Sant Boi de Llobregat, ciutat Educadora també, on en alguns centres escolars s’imparteixen classes de català per a pares i mares per ajudar-los a entendre’s millor amb l’escola. Es tracta d’un projecte amb un objectiu que va molt més enllà de la llengua: aconseguir una major cohesió social.

Si voleu també podeu escoltar la versió radiofònica del programa, on avui també es planteja aquesta idea: Educar és una corresponsabilitat de forces. La família, l’escola i perquè no el barri, el municipi, la ciutat on vivim? Per educar cal crear espais de participació transversal que demanden un compromís ferm. Més enllà de casa, de les ampes, els consells escolars… implicar-se en aquests processos és una oportunitat per construir espais de convivència on l’educació sigui l’eix a l’entorn del que es construeix una societat més justa.

Famílies i escola s’ha desplaçat fins a Torelló on treballen en el Projecte Educatiu de ciutat. A més, cal remarcar que en aquesta iniciativa hi participen diferents estaments socials. Per conèixer com neix, que és i quins objectius s’han proposat en el Projecte Educatiu de ciutat hem parlat amb tècnics, famílies, i altres agents socials que treballen per convertir la vila en un espai educatiu on infants i joves creixin amb sentit crític.

Si teniu ganes d’aprofundir en aquest tema, us deixem un seguit de recursos que us poden ajudar a orientar-vos:

-- Us recomanem que visiteu la web xarxadebateducatiutorello.com ja que en aquesta adreça hi trobareu alguns dels projectes que han tirat endavant. Destaquem:

. l’Educòmetre, una guia educativa per a l’aprenentatge d’hàbits i responsabilitats familiars, format per un conjunt de 90 fitxes repartides en cinc franges d’edats.

. El valor de l’esforç: guia de recursos

. Respecte Torelló

-- També us suggerim el llibre ‘La ciudad de los niños‘. Francesco Tonucci. Editorial Graó

Tot seguit us deixem les principals conclusions a les quals s’arriben amb els programes d’aquesta setmana:

1. Torelló: tota la comunitat educativa junta, parlant d’educació
2. Famílies i professionals compartint experiències i sumant esforços
3. Actualment, en marxa un autèntic projecte educatiu de ciutat
4. Educar és cosa de tots
5. El projecte educatiu de ciutat, un bon exemple de compromís de les famílies
6. Participar en xarxes de debat ens ajuda en la nostra tasca educadora
7. Els projectes educatius de ciutat permeten coordinar accions
8. Les ciutats educadores també incorporen les empreses
9. Les famílies es comprometen a parlar de tot allò que els interessa
10. La cohesió social, una de les conseqüències
11. Famílies immigrants aprenent català: un nou exemple de compromís
12. El compromís de les famílies amb l’escola millora el rendiment educatiu dels
fills
13. Famílies compromeses amb l’escola… i amb la ciutat

Publicat dins de Setena temporada

Aquesta setmana volem negociar amb els nostres fills i filles. Què es pot negociar i què no? Fins a quin punt han d’arribar les negociacions? Què passa si no respecten els acords pactats? El càstig pot ser una bona mesura? Intentarem resoldre totes aquestes preguntes (i algunes més) amb l’ajut dels nostres experts: Eva Bach (pedagoga), Jordi Sierra (terapeuta i formador) i Roser Sellés (coach familiar i educatiu). Les nostres famílies, els Garcia Begué, els Fernández Payet i els Funes Granados ens explicaran com actuen amb els seus filles i fills, alguns adolescents i d’altres més menuts, i com porten tot això de negociar amb ells.

Si voleu també podeu escoltar el programa de ràdio, on una de les qüestions que ens plantegem és si ‘Es pot negociar sempre, i a qualsevol edat’. Per respondre a aquestes qüestions ens acompanyen diferents experts que ens donen pautes per sortir-nos-en com a pares en aquesta negociació i algunes famílies que ens expliquen com ho fan i ens posen exemples. Jordi Serra, formador i terapeuta Andrés Labella és advocat i pare de tres fills: Helena 17 anys, Jana 8 anys i Enric 4 anys. Carol Pinilla, mediadora i educadora social Montse Mir, advocada i mediadora Testimonis adolescents: Maria, el Guillem i la Marina

A més, us deixem algunes recomanacions per si voleu aprofundir més en aquest tema:
-- Educar sense cridar. Alba Castellbí. Angle Editorial
-- Qui mana aquí? Els fills necessiten llibertat i autoritat. Victòria Cardona. Ed Pòrtic
-- Val més educar: consell als pares a favor del sentit comú. Gregorio Luri. Pòrtic
-- Saber dir no. Perquè és important dir no als fills. Asha Phillips. Ed. Empúries
-- Com abordar els petits i grans conflictes quotidians. Què puc fer? Miguel Martínez Roca. Ed. Graó

Les principals conclusions que es poden extreure dels programes d’aquesta setmana són les següents:

1 S’ha de negociar, però no tot.
2 Negociar vol dir escoltar opinions.
3 Acceptem la queixa, però deixem clares les normes.
4 Expliquem les conseqüències de no respectar un acord.
5 Millor pactar les coses en calma, que no pas haver de castigar.
6 Els càstigs serveixen a curt termini, només.
7 Esbrinem què s’amaga darrera una conducta rebel
8 A l’adolescència, negociar és necessari i convenient.
9 Important començar a negociar des de petits.
10 Que els fills opinin és molt positiu.
11 Deixar opinar no vol dir fer cas a tot.
12 Negociar els ensenya a ser responsables.
13 Negociar desenvolupa la seguretat i les habilitats socials.
14 Per negociar bé, hem de preguntar.
15 Enfoquem-nos en allò que fan bé i en les solucions… i evitem les crítiques.
16 I adquirim sempre un compromís.
17 Empatia, flexibilitat i fermesa.
18 Negociant, eduquem els fills per la llibertat.

Publicat dins de Setena temporada

Les estadístiques diuen que un de cada cinc infants a Europa pateix abusos sexuals abans de fer 17 anys. Quan parlem d’abusos sexuals, el referent més important és la fundació Vicki Bernadet, que treballa des de l’any 1997 en l’atenció, prevenció i sensibilització d’aquest greu problema. Parlem amb la seva fundadora, la Vicki Bernadet, i amb la Pilar Polo, responsable del departament de sensibilització i formació. També coneixem el testimoni de la Gemma, que va patir abusos de petita i que fins fa ben poc encara se sentia culpable per aquests fets. Des de Vicki Bernadet insisteixen en que la societat prengui consciència del problema, acceptant que qualsevol persona pot ser-ne víctima.

També pots escoltar la versió radiofònica del programa:

En ella hi trobaràs que estudis fets a Espanya i en altres països de la Unió Europea, Estats Units i Canadà apunten que entre un 23 i un 25% de les nenes i un 10 i un 15% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys i un 60% d’ells no rep cap tipus d’ajuda. En aquesta ocasió ‘Famílies i escola’ parla obertament sobre els abusos sexuals a través d’un centre de referència: la Fundació Vicki Bernadet de Barcelona

Alguns recursos i recomanacions sobre aquest tema:

. A la web de la Fundació Vicky Bernadet trobareu recursos per poder treballar el tema en família http://www.fbernadet.org/

. “Les cortines d’aire” és un conte editat per aquesta mateixa fundació i que té com objectiu prevenir jugant… És un relat per a nens/es de 5 a 10 anys que permet reflexionar sobre situacions difícils, com expressar sentiments sense por i aprendre a demanar ajuda quan no sabem resoldre nosaltres sols els conflictes. A més, treballa habilitats per a l’autoprotecció davant situacions de risc

Les conclusions dels programes són les següents:

1. Adreceu-vos a la fundació si sou víctimes o testimonis d’abusos sexuals.
2. Compartir és molt important, cadascú amb el temps que necessiti.
3. És molt important perdre la por i explicar-ho com abans millor.
4. Si tenim alguna sospita, adrecem-nos als professionals de pressa.
5. Atents als indicadors de possibles abusos: plor sense motiu, falta de gana, vòmits…
6. No triguem a adreçar-nos a un professional, si sospitem.
7. Alerta: ens pot passar a tots.
8. De vegades, altres persones poden detectar el que nosaltres no detectem.
9. Diguem als fills que ens expliquin les coses que no van bé.
10. Un abús sexual és un delicte. No dubtem en denunciar.
11. La denúncia, també, serà uns mostra de protecció cap als fills.

 

Publicat dins de Setena temporada

Avui parlem de lectura. Per començar, coneixem el programa Lecxit, que pretén millorar la competència lectora de nens i nenes, especialment pel que fa a la comprensió. Anem a l’escola Jacint Verdaguer d’El Prat de Llobregat, on els voluntaris i voluntàries del programa fan una activitat extraescolar amb l’alumnat. A continuació, coneixem una noia a qui no li calen més motivacions per llegir. És la Marta Botet, que des dels onze anys té un blog de recomanacions de llibres. Penja els seus vídeos a Youtube, pel que s’han convertit en una “booktuber”, un fenòmen a nivell mundial en qual joves lectores i lectors de tot el món comparteixen experiències. Anem després a parlar amb la Mercè Canela, directora de les revistes Cavall Fort i Tatano, qui ens explica per què són útils les revistes a l”hora d’animar els nois i noies a llegir. Intentem esbrinar les claus de l’èxit de Cavall Fort, una revista ja amb més de 50 anys d’existència. Per últim, anem a la biblioteca Mestre Martí Tauler per assistir a un laboratori de lectura. Els investigadors en comptes de microscopis, tenen llibres… avui en concret, llibres de fades.

Si voleu també podeu escoltar el programa de ràdio. On a banda dels convidats que ja us hem explicat, també intervé l’Amàlia Ramoneda, bibliotecària a la Biblioteca Rosa Sensat

Les conclusions que es poden extreure del capítol d’aquesta setmana són les següents:

1. Deixem que els infants triïn allò que volen llegir
2. Integrem la lectura en l’oci familiar: visitem biblioteques i llibreries, per exemple.
3. Corregir molt l’infant el pot bloquejar. Millor si el reforcem i conversem amb ell sobre el llibre
4. Val la pena llegir els llibres que els fills llegeixen. Així podrem compartir-los
5. No ens enfadem amb els fills si no volen llegir
6. Recordem que llegir en veu alta és molt exigent i gens senzill
7. Per aconseguir un hàbit lector, intentem que els fills trobin gust per llegir
8. Fomentem les estones compartides de lectura entre pares i fills
9. Llegim nosaltres un fragment, triem lectures adients…
10. Una bona idea: que l’infant tingui la seva biblioteca personal
11. Recomanem llibres que donin resposta als seus interessos
12. Lectura variada, primer acompanyada d’un adult, per agafar gust per la lectura
13. Que els fills ens vegin llegir a casa
14. Busquem espais físics i temps per llegir
15. Si no tenim fills lectors, busquem i provem coses, sense rendir-nos

A banda, teniu a l’abast molts recuros on trobar el llibre més adient pel vostre fill o filla, us n’apuntem uns quants:

-- El Garbell és el butlletí periòdic de la Biblioteca de Rosa Sensat, que fa una tria dels llibres que han arribat a la biblioteca, que han llegit i valorat.

-- El Consell català del llibre infantil i juvenil edita la revista Faristol on tobareu informació actualitzada sobre les novetats editoials. En paper al quiosc o biblioteca o a la xarxa.

-- Gretel és el Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària de la Universitat Autònoma de Barcelona està dirigit per la doctora Teresa Colomer.

-- El bloc Llibres al replà és una comunitat de veïns molt particular… a tots els agrada llegir i el més important recomanar… a cadascun dels replans d’aquest edifici hi trobareu ressenyes, entrevistes i crítica de llibres amb un to molt proper i gens acadèmic.

-- També podeu consultar la guia ‘El metode definitiu per tenir fills lectors. Consells i receptes miraculosos que garanteixen l’èxit escolar‘ de Joan Carles Girbés. Edita la Fundació Jaume Bofill.

-- ‘La lectura i la vida‘ d’Emili Teixidor

-- Si voleu viure la lectura en família i de manera tridimensional… consulteu la web de la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

 

Publicat dins de Setena temporada

Aquesta setmana parlem d’un tema prou dur per a les famílies ja que els protagonistes són nens hospitalitzats. Qui se n’ocupa, de la seva educació? Coneixerem l’aula hospitalària de l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, una de les 9 que existeixen a Catalunya, amb l’objectiu de garantir el dret a l’educació de nens i nenes. Els mestres d’aules hospitalàries procuren transmetre coneixements, però també moltes altres coses, com l’acompanyament de l’infant malalt, la socialització amb els altres companys i la normalització de la situació que es viu. Ens ho explica tot la docent de Sant Pau, la Maria Urmeneta. Coneixem alguns nens de l’hospital, com l’Alisson i en Gabriel, i també a les seves mares, la Ninfa i la Catalina. També anem a l’escola Cooperativa El Puig, d’Esparreguera, on les mestres ens expliquen el cas del Mateu, un nen que va estar un temps ingressat i amb qui es va mantenir el vincle en tot moment. Tant la família com l’escola del Mateu estan molt satisfets de com van anar les coses.
Si el que voleu és escoltar el programa de ràdio, us el deixem aquí!

Les conclusions que es poden extreure del capítol d’aquesta setmana són:

1. Les aules hospitalàries garanteixen l’educació dels nens i nenes hospitalitzats
2. Les aules hospitalàries tenen contacte amb l’escola de l’infant, si pares i infant ho accepten
3. Les aules també compleixen una funció de relació social i de suport mutu
4. Els infants estudien continguts escolars i, a més, escriuen vivències i records
5. A les aules hospitalàries, els infants deixen de ser pacients i normalitzen la vida
6. Les emocions dels nens hospitalitzats són el més important
7. Els mestres s’adapten però també són exigents
8. Pel nen malalt, i també pels seus companys, és important mantenir el contacte i parlar de la situació
9. Les escoles poden fer un acompanyament magnífic als nens malalts i a les seves famílies

Publicat dins de Setena temporada