3 [Programa i conclusions] Independent sí; responsable també

11


Conclusions:

1. L’autonomia dels fills (i la seva responsabilitat) es poden educar. No es desenvolupen per sí soles.

2. Per educar-les, una de les coses més importants és compartir estones amb els nostres fills, on podrem crear hàbits d’autonomia i de responsabilitat.

3. Augmentem, poc a poc, les seves responsabilitats. Demanem-los que facin coses, sempre segons l’edat que tinguin.

4. Comunicar-nos molt amb ells també és necessari. Comunicar-nos, sobretot, per conèixer-los.

5. Comunicar vol dir explicar coses però també saber-les escoltar. Animem-los a verbalitzar les coses, a dir-los què els preocupa i què necessiten de nosaltres.

6. Per aconseguir conductes responsables, és important fomentar l’autoestima (dient-los, per exemple, les coses que fan bé). I això podem fer-ho des que són ben petits.

7. No fem nosaltres aquelles coses que poden fer ells sols. Per exemple, portar-los la cartera quan van a l’escola.

8. Marquem pautes clares i fem-los entendre que, quan es compleixen, les conseqüències són positives.

9. Introduïm el sentit de l’humor quan eduquem. Les situacions massa tenses no ens ajudaran.

10. Ajudem-los a triar les coses (per exemple, les seves companyies). Però deixem-los que aprenguin a triar ells sols, també.

11. Podem prohibir coses, però fem-ho raonadament. Si entenen els motius d’una conducta, els serà més fàcil fer-la.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

11 comentaris a l'entrada: 3 [Programa i conclusions] Independent sí; responsable també

  1. Pep Vallès diu:

    La Clara Darder ha estat força entenedora i fins i tot ha fet afirmacions molt contindents. Segurament, després a la realitat les coses no són tan fàcils.
    Molts pares hauríen de mirar-se aquest tercer programa i potser la motxil.la la farien portar als seus fills, i parar taula, i etc.
    Gàcies Clara.
    Equip del programa, promocioneu aquestes idees pel món.

    Pep.

  2. Maria Fàbregues diu:

    M'encanta el llenguatge utilitzat durant la conversa ja que per les dues parts tot ha estat molt entenedor.
    El temps, realment és el nostre mal. Realment el que necessiten els nostres fills és que estiguem al seu costat i això a vegades comporta sacrificis personals.
    Com aconsella la Clara, no deixem de treballar però potser hem d'ajustar els horaris. Es bo creixer com a persona i a nivell professional (per donar exemple precisament) però també és molt bo (per lo menys per a mi) creixer com a mare.
    Jo ho estic disfrutat molt, amb totes les penes i alegries. Tinc dos fills. Una de 16 i un de 12 i ara per ara no em queixo gens.
    Felicitats Clara i programa en general.

  3. Rosalia diu:

    Genial com sempre, la Clara fa una magistral exposició del que és l' educació dels joves amb un diàleg amb els pares entenedor i clar. Tant de bó puguès arribar a molta gent i en puguessin aprendre els secrets de la relació entre pares i fills d' una manera senzilla i clara.Felicitats.

  4. Esther Laie diu:

    Personalment coneixo a Clara i professionalment la seva exposició sobre un tema tan delicat m'ha semblat molt clara i contundent. Estic totalmet d'acord en la importància del diàleg entre pares i fills des dels primers dies de vida ( els petits que escolten paraules dels seus pares, aprenen a parlar abans i el diàleg existeix tot i que els petits contestaran amb gestos o moviments). Pares i fills som un equip i si predomina el diàleg i la compremsió, segur que els fills gaudiran de plena llibertat per parlar sense censura de qualsevol tema. Tinc dos fills, nen de 12 i nena de 8. Pares i fills ens toca parlar i escoltar abans d'actuar.

  5. Albert Lacruz Bassols diu:

    Pep, Maria, Rosalia i Esther,

    Els vostres comentaris són molt positius i us els agraïm molt. Busquem sempre explicacions senzilles de les coses, que arribin fàcilment a l'espectador. Ens plau veure que ho anem aconseguint.

    Gràcies a tots.

  6. Mariona diu:

    M'ha semblat molt interessant el programa i estic d'acord amb la manera d'educar als fills que ens exposa la senyora Darder. Actualment portem un ritme frenètic, anem atabalats durant tot el dia i, de vegades, no ens permetem temps ni per nosaltres ni per els nostres fills. Es important no només per a la seva educació i el seu creixement sinó també per el seu, i el nostre, gaudir personal.

  7. Maria diu:

    Conec a la Clara i m'han arribat dos comentaris de persones que havien vist el programa. A les dues els semblava, com a mi, una expossició pensada i atenta a les necessitats dels pares que hi eren presents. Parlar als pares, comentar temes d'educació crec que ara és indispensable. La societat canvia ràpidament i les families pateixen un aïllament que els supera per educar els seus fills i filles.La complexitat de l'eduació actual demana la formació dles pares. Hi ha poques iniciatives en aquest sentit.

  8. Abril Font diu:

    La Sra Darder diu les coses molt clares. Perquè nassos els pares els hi han de fer tot als fills. Els estan maleducant i ja s'ho trobaran d'aquí a poc temps. Gràcies per ser com sou i fer aquest programa. El Joan Carles que apreti més als experts i que els posi situacions més complicades, felicitats Joan C. per la tasca (bé a tot l'equip representat en tu).

  9. Sandra diu:

    Aquest programa, com els que vindran, són un molt bon pas cap a la conscienciació de les famílies sobre l’educació compartida i consensuada dels nostres fills/es.
    FELICITATS!!!
    Tots sabem que els fills/es no venen amb un manual, però el que hem de tenir molt clar és que la nostra tasca com a pares/mares la fem de la millor manera, i que la clau de l’èxit rau en l’amor cap als nostres, amb o sense ajut.
    La connexió amb els nostres fills/es es crea des d’abans del moment del naixement i, un cop arribat al món, amb una sola mirada, ja comuniquem. En edats més avançades, només cal cultivar, consolidar, aquesta comunicació que per naturalesa ens pertany.
    Un gran equip, un gran programa.

  10. Albert Lacruz Bassols diu:

    Mariona, Maria, Abril i Sandra,

    Gràcies a vosaltres pels vostres comentaris. Celebrem que coincidiu amb diversos de les conclusions que aporta el programa i que us agradi la manera de plantejar-les. No us perdeu el capítol d'aquesta nit, ni tampoc els següents!

    Gràcies!

  11. Jordi Ll. diu:

    Sobre protegim els fills, és normal; són la cosa que més estimem al món, perquè en ells resideixen moltes de les nostres esperances i victòries de la vida. Els sobre protegim, sí, però de que? dels perills bàsics i a la vegada de l’entorn que hem creat i que per tant en som coopartícips.
    El meu fill ha d’aprendre anglès i 3 llengües més, perquè va be o perquè el mercat laboral –que hem creat- és tant tossudament competitiu que el nostre “crio” ha de ser el primer en tot per tenir futur?
    Vivim amb presses en un món nihilista i competitiu que retroalimentem si no canviem de rumb, però qui serà el primer en portar la contraria quan té sota la seva responsabilitat un nen/a innocent? Potser persones com la Clara, que dient-nos un simple “pareu, escolteu i respecteu” que sí, segurament tots/es podem contestar amb una rialla burleta: “Evident”....però Segur? Ho fem? Proveu-ho! Gràcies Clara

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *