Arxiu mensual: desembre 2010

1. Els trastorns d’aprenentatge són molt més habituals que no ens pensem. Afecten, entre tots, entre un 12 i un 18% dels alumnes.

2. El fracàs escolar dels joves és, normalment, atribuït a la manca d’esforç. Sovint, però, darrera hi ha un trastorn d’aprenentatge, que cal detectar i tractar.

3. Els trastorns d’aprenentatge més habituals són la dislèxia (dificultat de lectura i escriptura), el TDAH (dèficit d’atenció i concentració) i la discalcúlia (dificultat en el càlcul).

4. El TDAH es detecta, sobretot, per un excessiu moviment motriu i per la poca capacitat de concentració. Quan l’infant no pot controlar aquest problema, hi ha un trastorn.

5. El trastorns d’aprenentatge no es diagnostiquen fins als 6 o 7 anys. Els pares, però, hem d’observar els nostres fills de ben petits i detectar possibles problemes.

6. Cal fixar-se, sobretot, si el nostre fill té comportament allunyats dels habituals per la seva edat; és a dir, si el problema intervé greument en la seva vida diària.

7. Malgrat sempre tindrà dificultats superiors, un jove amb un trastorn d’aprenentatge ben tractat pot fer estudis universitaris si ho desitja.

8. Els nens amb trastorn d’aprenentatge són, sovint, emocionalment vulnerables. Poden patir una baixa autoestima.

9. És fonamental, per detectar i tractar un trastorn d’aprenentatge, el treball en equip entre família, professorat i professionals especialitzats.

10. Quan està indicat, el tractament farmacològic pot ser adient i molt útil.

 

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

Darrer programa de la temporada de “Famílies i escola”. L’acabem amb un programa de màxima utilitat. Utilitat per a famílies i utilitat per a professorat.
“Estàs sempre als núvols”, “no t’hi esforces”, “para de moure’t!” són frases que habitualment senten els nens i joves que no aconsegueixen bons resultats acadèmics. Gràcies a l’avenç de les neurociències, però, avui sabem que aquests nens i joves poden patir algun tipus de trastorns de l’aprenentatge que ha de ser tractat per evitar possibles conseqüències nefastes a nivell personal i social.
D’aquests trastorns parlarem avui al programa amb l’objectiu, sobretot, de què famílies i escola els coneguem millor i, si els detectem, puguem ajudar els joves a superar-los.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2

1. Sovint, les expectatives que tenim els pares i mares respecte els fills tenen a veure amb allò que nosaltres no hem tingut o no hem pogut ser. Les nostres expectatives ens impedeixen veure qui és realment el nostre fill o filla.
2. Recordem que els nostres fills s’allunyaran cada vegada més de nosaltres i seran, cada vegada més, ells mateixos i elles mateixes. Deixem-los volar sols i ajudem-los a ser allò que volen ser.
3. Sovint, els exigim massa coses segons la nostra manera de veure la vida. És lògic que ho fem així, però respectem, també, la seva manera de veure-la.
4. Provem de recordar què volíem nosaltres quan érem joves i entendrem, aleshores, la necessitat que tenen els nostres fills de ser tal com volen ser.
5. Els pares i mares hem de transmetre amor per les coses, però no l’obligació de fer-les. I això no és incompatible amb posar normes i establir límits.
6. Pressuposem l’heterosexualitat dels nostres fills, però entre un 5 i un 10% seran homosexuals… Estiguem preparat per acceptar-ho i oferim-los referents positius.
7. El gènere és el que més influeix en les expectatives que tenim dels nostres fills i filles. Cal que els ajudem a fer i pensar coses més enllà de si són nois o noies.
8. La coeducació també té importància a l’escola: és una variable molt rellevant sobre la que poden influir els docents per incrementar l’èxit acadèmic.

Publicat dins de Temporada 2

Expectatives dels pares envers els fills. Com volem interiorment, de vegades inconscientment, que siguin i… què fem quan comprovem que són diferents.

I no parlem només d’orientació sexual, que també. Parlem de tot plegat. Com que és nen vull que sigui… com que és nena vull que sigui…Ja acceptem, veritablement, els nostres fills tal com són? De paraula, gairebé tots sí. Però internament, ho acceptem?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2

1. Sovint, els pares i mares tenim la sensació que els fills no ens escolten. Alerta, però: aquesta sensació poden tenir-la ells.
2. El diàleg amb els nostres fills no sempre ha de ser verbal. Sovint, un petó, una abraçada o un somriure són una molt bona manera de comunicar-nos amb ells.
3. El diàleg amb ells serà més fàcil si comencem escoltant-los.
4. Busquem una manera natural, relaxada, de comunicar-nos amb els fills. La vida de cada dia ens dóna desenes d’oportunitats.
5. Alguns pares tenim la sort de passar moltes estones amb ells fills; d’altres, no. Sempre, però, hem de procurar que siguin estones “de qualitat”.
6. Algunes preguntes dels fills no sabrem respondre-les. No passa res. Acceptar-ho davant d’ells no és un problema. Ens ho agrairan.
7. No visquem l’educació dels fills de manera excessivament estressant. Podem equivocar-nos i tantejar. L’educació és un camí ample per on podem caminar.
8. Raonar les coses és sempre positiu. Intentem fer-ho. Expliquem les coses als fills i orientem-los.
9. De vegades, però, davant una insistència excessiva, podem fer servir, sense por, el “perquè sí”.
10. No cal esperar que els fills preguntin per tal d’explicar-los coses. Fem-ho de manera natural, aprofitant les oportunitats quotidianes.
11. Quan els nostres fills són adolescents, prenen distància però segueixen volent que estiguem a prop d’ells, per quan ens necessitin. Sempre serem els seus referents.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

Com podeu veure, avui parlarem sobre diàleg amb els fills. Això (la major part dels pares ho sabem ben bé) tan difícil, de vegades, d’aconseguir. Parlarem del diàleg amb ells, de com aconseguir-lo, de com el viuen ells, de perquè de vegades el rebutgen…

I no només de diàleg, sinó també del temps que estem amb ells. Quantitat o qualitat? Què passa si treballem moltes hores i quasi no ens queda temps per estar amb els fills? Si hi estiguéssim més estona, aconseguiríem que parlessin més amb nosaltres?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2