6 [Programa i conclusions] ‘Sóc igual que tothom’

18

1. “No tots tenim a casa un fill amb discapacitat, però tots tenim a casa situacions més o menys conflictives. Aprendre a acceptar i gestionar limitacions dels fills és quelcom molt i molt important”.

2. “Sigui quina sigui la situació que tenim a casa, és fonamental una actitud positiva, acceptant el problema i buscant activament vies per resoldre’l”.

3. “Respecte a les famílies amb fills discapacitats, una cosa és clara: hem d’aprendre a conviure amb la diferència. La diferència entre persones ha d’ensenyar-nos a respectar, a ser sensibles a les necessitats dels altres i, sobretot, a valorar tothom tal com és”.

4. “No acluquem els ulls davant aquestes situacions. Hi ha moltes famílies que tenen fills amb discapacitat i cal ser al seu costat tan com puguem”.

5. “Les famílies que tenen fills amb discapacitat tenen, sovint, una sensació d’incomprensió per part dels altres. El primer de tot és demostrar-los que entenem la seva situació i que estem disposats a ajudar-los”.

6. “És absolutament important que les famílies amb fills discapacitats mantinguin una vida social rica. Una bona vida social, fugint de l’aïllament, ajuda a augmentar molt la qualitat de vida de pares i fills”

7. “Les persones amb discapacitats són iguals que tothom. No ho oblidem mai. Tractem-los, a ells i a les seves famílies, igual que tothom”.

8. “El tipus d’escolarització dels alumnes amb discapacitat no és quelcom senzill de decidir. Es bo que estiguin en entorns normalitzats, però, de vegades, pot ser aconsellable que assisteixin a una escola d’educació especial”.

9. “No està gens demostrat que la presència d’un alumne amb discapacitat faci baixar el nivell d’aprenentatge d’un grup classe. En canvi, sí que ajuda els alumnes sense discapacitat a madurar i a respectar els altres”.

10. “La comunicació entre la parella d’un fill amb discapacitat ha de ser alta, per tal d’actuar conjuntament. I, sobretot, és important que tingui una percepció positiva del fill, d’allò que pot fer i de com avança, més que no pas de la discapacitat”.

11. “Recordem sempre que la relació estreta entre persones amb i sense discapacitat és enormement beneficiosa per totes dues”.

12. “Acostem-nos a la discapacitat com una manifestació més de la diferència entre persones. I fem-ho amb una mirada plena de comprensió i respecte”.

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a ,

18 comentaris a l'entrada: 6 [Programa i conclusions] ‘Sóc igual que tothom’

  1. Cristina Urbano Caldero diu:

    sóc la protagonista del vídeo i no consegueixo veure'l.
    Gràcies

  2. interactius diu:

    Prova-ho ara, Cristina!

  3. Cristina Urbano Caldero diu:

    Estem tots els companys i jo intentant veure el video i no és possible.

  4. interactius diu:

    Hola Cristina!
    Prova-ho amb aquest enllaç:
    http://www.xiptv.cat/families-i-escola/capitol/soc-igual-que-tothom

    Disculpa les molèsties!

  5. Josep Espoll diu:

    Aquest progrma en concret ens ha de fer pensar a tots al voltant del tema de les discapacitats i ser més persones.

  6. Albert Lacruz Bassols diu:

    Benvolgut Josep,

    Aquest és un dels objectius que perseguia el capítol, efectivament. Sensibilitzar és, sovint, una paraula implícita al verb educar.

    Gràcies!

  7. Irene Armengol diu:

    Els pares i mares que tenim aquesta situació a casa us agraim molt que feu iniciatives d'aquesta mena.
    Gràcies de veritat

    I. ARMENGOL

  8. Carme Olm diu:

    Es ben cert que la millor pedagogia és la que parteix del que ens defineix i fa singulars. És un repte i un esforç en el que tots, famílies i societat, hi sortim guanyant.

  9. Albert Lacruz Bassols diu:

    Irene,

    L'agraïment ha de ser nostre, per saber superar una situació difícil i donar-nos exemple a tots.

    Carme,

    Nosaltres també creiem que tots hi sortim guanyant, quan aprenem a respectar la singularitat. Aquest és un dels missatges del capítol.

    Gràcies a totes dues!

  10. Anna Rosa Priego diu:

    Escolteu família del "Famílies i escola" cada vegada toqueu temes més interessants, per allunyats de la normalitat, especialment de la normalitat de la tele. En això el Joan és força planer i fa de la seva conducció del programa un exercici d'apropar-nos tots els temes amb senzillesa i fàcilment. Heu tocat un tema molt delicat com és el de les minusvalies i us heu ensortit d'allò més bé.

    Gràcies, una mare amb fill discapacitat.

  11. Albert Lacruz Bassols diu:

    Que bé, Anna, que tinguem una felicitació de mares que coneixeu de ben a prop aquesta situació!

    Fer-ho planer i amb senzillesa, a més, és exactament el que volem.

    Gràcies!

  12. Montserrat diu:

    M'ha agradat molt !!!

  13. Albert Lacruz Bassols diu:

    Que bé, Montserrat! Gràcies!

  14. Teresa Calderó Costa diu:

    Soc la iaia del lÈlia i el Marti ,m'ha agradat molt el video i per primera vegada veig els comentaris de persones que com nosaltres estàn lluitan per fer feliços aquests nens que tant necessiten de nosaltres , però que també ens dónen tantes satisfaccions , crec que jo mai m'he sentit tant estimada per ningú i molt especialment per l'Èlia , els petons i les abraçades és el que més l'hi agrada rebra i donar , sobretot donar .
    Aqui teniu una iaia ajudan a lluitar perquè puguen tirar tots endevant i us ven asseguro que ho conseguirem .
    Ànims a tots el pares i a tots els que fan aquesta bona feina .

  15. Albert Lacruz Bassols diu:

    Teresa,

    La vostra tasca, nosaltres ho sabem molt bé, no té preu. Gràcies per fer-la amb tanta dedicació i il·lusió.

    Una abraçada.

  16. Mireia diu:

    Tan de bo i hagués més programes divulgadors de temes realment humans com aquest. Gràcies als que u feu possible i els pares i mares que hi volen cooperar.

  17. Albert Lacruz Bassols diu:

    Mireia,

    Divulgar és, efectivament, el que volem. Fer arribar les coses a tothom, de manera que tothom s'hi senti identificat.

    Gràcies pel teu missatge!

  18. Ines diu:

    Quina força Cristina!!! Emociona el que dius, m'ha agradat molt. Molts petons a tota la family!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *