8. [Prèvia] ‘Em sento a prop del pare i la mare’

0

Vincles afectius amb els fills… allò que qualsevol pare o mare voldria tenir tota la vida…

… i allò que molts i pares tenim por a perdre, a mesura que passen els anys i veiem que els fills es fan grans. No obstant, que els fills es facin grans no hauria de ser cap motiu per trencar cap mena de vincle. Perquè el vincle afectiu s’expressa de mil maneres: amb un petó, amb una abraçada, amb un “t’estimo”, compartint converses, desitjos, problemes i il·lusions, confiant, rient i plorant plegats.

Sens dubte, l’estat emocional del nostre fill serà una conseqüència directa de les relacions afectives que hi mantinguem… fins i tot quan es faci gran!

Naturalment, quan el nostre fill és un infant, el seu vincle anirà lligat a la seva total dependència i, després, el vincle canviarà de forma. Però serà vincle sempre, si hem sabut regar-lo.

Què podem fer, per mantenir-nos sempre lligats afectivament als nostres fills? Més enllà de desacords, discussions i separacions físiques, puc expressar al meu fill, d’alguna manera, que sempre em tindrà al seu costat i que, per damunt de tot, sempre hi serà ell? Com ho faig?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *