Arxiu mensual: març 2017

En aquest capítol parlem de la participació de les famílies a les escoles. Per fer-ho, anem a La Roda de Terrassa, una escola amb una gran participació de pares i mares a la vida del centre. Sabrem com s’organitza l’AMPA d’aquesta escola, les diferents comissions i també el consell escolar. Ens explicaran en què inverteixen el seu pressupost i quines són les seves prioritats.

Assistim a la festa de final de curs de l’escola Sagrada Família de Barcelona, on també parlem amb membres de l’AMPA que organitza la jornada juntament amb l’escola. Parlem amb dos professors d’aquesta escola que han decidit gestionar directament el grup de WhatsApp del seus cursos per tal d’agilitzar la informació amb les famílies.

També anem a l’institut 4 cantons del barri de Poblenou, a Barcelona, on tenen un model de participació en què les famílies intervenen en els continguts curriculars. Tot això, amb l’ajut dels experts Josep López, president de FAPAES, i el sociòleg, educador social i professor titular de Sociologia de l’Educació a la Universitat de Vic, Jordi Collet.

Quedem-nos amb aquestes conclusions:

  • És important que el centre educatiu fomenti la participació de les famílies i que els pares acompanyin el centre. Cal implicar-los en el projecte de l’escola.
  • El diàleg i l’acord entre les famílies i el centre és fonamental. Les AMPA són canals de comunicació imprescindibles.
  • Les escoles han de tenir les portes obertes i captar les famílies més distants. Hi ha mil i una idees per atraure famílies al centre.
  • La participació té només el límit del respecte a l’altre.
  • Les comissions mixtes de l’AMPA, un exemple de treball en equip.
  • Les AMPA han de ser molt comunicatives, i les escoles i les famílies poden crear múltiples maneres per estar en contacte.
  • Els pares i mares delegats de classe són fonamentals per a la participació.
  • El consell escolar és un òrgan molt important de participació.
  • Hi ha una relació directa entre la col·laboració de les famílies i la motivació de l’alumnat.
Publicat dins de General, Temporada 8

Per parlar de processos de trànsit escolar hem volgut conèixer l’experiència de dues nenes que passen de Primària a Secundària. Una ha optat pel centre adscrit a la seva escola de Secundària i on van la major part dels companys de Primària. L’altra nena ha triat un canvi d’aires a una escola on pràcticament no coneix ningú. Ens expliquen els neguits que tenien abans de començar i com els ha anat l’adaptació.

Parlem també amb les seves famílies, que ens expliquen com van viure aquest procés. Anem a l’institut Vallvera de Salt, on han impulsat un projecte per fer més fàcil l’adaptació als nois i noies de primer d’ESO, mitjançant uns alumnes-guia de cursos superiors. També visitem la família Andrade Martínez, setmanes abans de marxar a Alemanya a viure un període de tres anys. Ens expliquen com van consensuar la decisió pare, mare, fill i filla.

Quedem-nos amb aquestes idees:

  • No és senzill passar de ser el més gran de l’escola a ser el més petit. Tampocés fàcil el canvi d’amics.
  • Informem-nos per poder ajudar els fills a fer el trànsit a Secundària.
  • Transmetem-los seguretat i tranquil·litat i confiem en la seva capacitat d’adaptar-se.
  • Recordem que quan comencen l’ESO encara són infants.
  • Fem participar els fills de la decisió.
  • Als 12 anys manquen encara recursos emocionals i de gestió de conflictes.
  • Hi ha experiències molt positives d’alumnes guia en alguns instituts.
  • En qualsevol procés de trànsit escoltar els fills és molt important.
  • Viure els canvis com a reptes pot ser molt estimulant.
  • Treballem en equip amb els professionals del centre per ajudar els fills a adaptar-se.
Publicat dins de General, Temporada 8

Aquesta setmana parlem de separacions. Com dir als fills que ens separem? Com els pot afectar la nova situació? Com n’és d’important negociar amb l’exparella per al bé dels nens i nenes? Ens expliquen la seva experiència dues famílies. Sergi Fernández fa un any que es va separar i comparteix la custòdia dels tres fills amb l’exdona. Andrés Labella fa 16 anys que es va separar i, tot i que la seva filla era llavors molt petita, en arribar l’adolescència van detectar que no tenia el tema superat i van haver de recórrer a ajut professional.

Ens donen alguns consells les expertes Eva Bach i Milos Salgueda. També coneixerem com funcionen els serveis de mediació que ajuden pares i mares a arribar a acords necessaris per al benestar dels fills i filles en comú.

Quedem-nos amb aquestes idees:

  • Hem d’evitar dir als fills que ja no ens estimem.
  • Fem partícips els fills de la separació, si és possible per la seva edat. 
  • Evitem viure la separació com quelcom traumàtic.
  • Transmetem ganes de tornar a estar bé.
  • Hem de procurar que els fills puguin seguir estimant-nos, a tots dos.
  • Estem separats com a parella, junts com a pares.
  • Que els fills no se sentin responsables i que puguin expressar què senten.
  • Els fills agrairan, fins on sigui possible, estabilitat.
  • És molt important que com a pares sapiguem arribar a acords. 
  • Podem buscar suport en l’escola, també.
  • Expliquem els fills la pauta d’actuació i separem-ho del fet d’estimar.
  • De vegades, els infants semblen acceptar els canvis però viuen el problema de manera latent.
  • Refer la nostra vida pot generar impacte en el fill, que hem d’atendre.
  • Generem una imatge d’unitat i cohesió familiar. 
  • Els pares se separen, però els fills ens tenen a tots dos.
Publicat dins de Temporada 8

Aquesta setmana proposem tot un repte a les famílies: educar sense cridar. En algun cas són beneficiosos o necessaris els crits? Ens acompanyen en aquesta missió tres dones que en saben molt de control emocional: Eva Bach, Núria Grases i Alba Castellví. Amb aquesta última anem fins a una escola de Sant Feliu de Llobregat per assistir a una xerrada-taller que imparteix, amb el nom precisament d’educar sense cridar. També coneixerem les experiències de tres famílies que intenten (i no sempre ho aconsegueixen) no perdre els nervis amb els fills i filles. Ens donaran algunes pautes per intentar aconseguir un bon clima familiar a casa.

Si vols, pots escolta la versió radiofònica:

Després de veure el capítol ens quedem amb aquestes idees:

  • Els crits no són ni afectius ni efectius.
  • Espanten però no eduquen. Generen un munt d’emocions negatives i empobreixen les relacions.
  • Els infants necessiten referents en moments de dificultat.
  • Fer, de vegades, les coses malament és molt normal.
  • L’autonomia dels fills és bona. Fomentem-la!
  • Podem deixar-los triar coses però expliquem-los les conseqüències.
  • Per ajudar a créixer els fills… hem de créixer nosaltres.
  • L’autoconeixement és una gran eina per a la millora personal.
  • Triem allò que millor ens va per estar emocionalment bé i aturem-nos quan estiguem a punt de perdre els papers.
  • Respirem, relaxem-nos i busquem noves maneres de dir les coses.
  • Conversem amb el fill per trobar solucions.
  • Els nens aprenen sobretot del que els pares fem.
  • El clima familiar és molt important.
Publicat dins de Temporada 8