Resultats de la cerca per a: drogues

En aquesta ocasió volem aprofundir en un tema que preocupa molt a les famílies: les drogues, especialment perquè l’edat d’iniciació és cada vegada més precoç. Coneixem el cas en primera persona d’en David, de 18 anys. Amb només 15 anys es va introduir en el món del cànnabis. Arran de la detecció del problema per part de la família, es van dirigir al centre SPOTT, gestionat per la Diputació de Barcelona. Després de fer teràpia, el David va sortir-se’n i ara és un noi amb molts plans de futur. Parlem amb alguns dels terapeutes del centre SPOTT, així com amb la Carme Torrella, professional del CAS (Centre d’ Assistència i seguiment de Drogodependències) de Terrassa, qui coordina el programa d’atenció per a adolescents. De cara a la prevenció visitem a Sabadell l’exposició itinerant Controles?, que es dirigeix a nois i noies, escoles i famílies per donar-los informació, exposar els riscos i transmetre el valor de la responsabilitat pel que fa al consum de substàncies als més joves.

Si preferiu escoltar el programa de ràdio, els continguts els tractem d’aquesta altra manera: L’alcohol, el cannabís, o el tabac. Els joves en tenen conceptes erronis, i existeixen molts mites sobre aquestes substàncies que fan que les vegin com a poc perilloses. A voltes, la curiositat els pot i l’addicció ja és a tocar. L’edat d’inici en el consum de substàncies se situa entre els 13 i els 16 anys. Detectar el problema a l’inici és molt important i que l’implicat en prengui consciència també

Aquesta setmana parlem amb Anna Sisón, psicòloga al centre SPOTT, el primer servei públic d’assistència, tractament i prevenció comunitària per a persones drogodependents; Pablo Martínez, professor de matemàtiques a l’IES Sabadell; l’Anna, la Salma i la Nerea, alumnes de l’IES Sabadell participen en una visita guiada a l’exposició Controles?; Laura Garcia és educadora social, especialista en drogues i drogodependències i una de les guies; Salva Martí és treballador social al centre SPOTT i acompanya als pares en un procés moltes vegades dolorós. A més, compartir els neguits amb altres famílies els ajuda a superar les pors; i David i Mari Carmen (fill i mare). El David va començar a consumir als 14 anys, primer alcohol i després cannabis. Ara ja l’han donat d’alta.

A continuació us deixem un seguit de recursos que us poden ajudar si voleu aprofundir en el tema:

-- Podeu fer un tomb virtual per l’exposició Controles?. L’objectiu és desmitificar informacions errònies sobre les drogues que arriben als joves de manera distorsionada. Trobareu informació i eines per treballar el tema a casa. Fins i tot hi ha un servei de consulta a través del que podreu fer consultes a professionals. Visiteu:

-- Podeu consultar també el web de la Generalitat de Catalunya sobre drogodependències

-- Al Cosmocaixa trobareu l’exposició Parlem de Drogues. Que s’emmarca dins del programa preventiu del consum de drogues de la Fundació La Caixa.

I per acabar, com cada setmana, us deixem les conclusions a les quals hem arribat després de fer el programa:

1. El jove que té addicció d’alguna droga no sempre té consciència del problema.
2. Cal ajudar-lo a ser-ne conscient, però no culpar-lo
3. 62 centres de la Generalitat d’atenció a les drogodependències
4. Interessar-nos pels fills, sense espiar-los… i escoltar-los molt
5. Informem els fills, dient-los la veritat
6. Ajudem els fills a buscar solucions, no cal donar voltes a l’error comès
7. Indicadors: baixada del rendiment acadèmic, canvis d’humor, canvis d’amics i activitats aïllament familiar, necessitat de diners…
8. De vegades, és millor informar que només prohibir
9. Busquem l’equilibri entre l’afecte i els límits, a l’hora d’educar
10. Parlar, comunicar-se, donar afecte…
11. A l’adolescència, els fill s’allunyen, però ens necessiten molt, encara
12. Passar estones junts també és prevenir possibles addiccions

Publicat dins de Temporada 7

1. Només un grup reduït de joves pateix addicció a algun tipus de droga, i els pares sempre pensem que aquest problema no ens afectarà. No obstant, hem d’estar atents a aquest risc i provar de reduir-lo el màxim.

2. El més important, d’entrada, és mantenir amb els nostres fills un elevat grau de comunicació, que no ha de trencar-se quan arriben a l’adolescència i, d’alguna manera, deixem de ser el seu punt referència.

3. I d’altra banda, és fonamental també mostrar-los una profunda confiança. Confiança que pot anar creixent a mesura que ells s’ho mereixin.

4. És important també estar atents a allò que fan i allà on van els nostres fills. Estar atents, però, no vol dir fer d’inspectors, perquè això reduirà la seva sensació de confiança. Trobem l’equilibri entre control i confiança.

5. La confiança es tradueix, de vegades, en negociació. Arribar a pactes amb els nostres fills és una bona eina, sobretot si els ensenyem a respectar-los.

6. Si cal mostrar-los la nostra decepció per una conducta incorrecta (per exemple, arribar begut a casa), fem-ho en el moment adient i de la manera adient.

7. Infants i joves aprenen, en part, per observació, per allò que ens veuen fer a nosaltres. Així doncs, els pares hem de procurar tenir conductes adients davant les drogues.

8. I posem límits allà on considerem que fa falta. Sovint, infants i joves no els compartiran, però els entendran i els ajudaran a regular la conducta.

Publicat dins de Temporada 3
Etiquetat com a , ,

Addiccions, en aquest programa parlem d’addiccions… Addicions a l’alcohol i a les drogues. No és un tema senzill, perquè massa sovint parlar d’addiccions a aquestes substàncies vol dir parlar de drames personals i familiars.

Per això, sobretot per això, hem decidit que val la pena dedicar un capítol de ‘Famílies i escola’ a parlar-ne, no pas per tornar a explicar el problema, que tots ja coneixem, sinó per donar-vos eines, pares i mares, a l’hora de prevenir-lo i, si ja és massa tard, detectar-lo i afrontar-lo.

“Ja és normal que els joves beguin quan surten de festa” “I fins i tot que fumin un “canuto” és part de la diversió”, diuen alguns. D’altres, en canvi, no ho veuen gens clar perquè ho entenen com el principi d’un problema important.

Hi ha una ratlla clara entre allò que és “normal” i allò que és malaltís? I enmig de tot això… quin paper hi juga, l’educació? Podem fer alguna cosa els pares per evitar aquests riscos? Quines? Parlar molt amb els nostres fills, potser? Alguna cosa més?

Publicat dins de Prèvies
Etiquetat com a , ,