Quin ha de ser el paper dels pares a l’hora d’ajudar els nostres fills a enfocar les seves relacions sexuals correctament? El tema no és senzill. És d’aquelles coses que a molts pares ens costa fer i que sovint no fem o fem només pel damunt. I és un tema complex, també, perquè s’hi barregen consideracions morals. Segurament, la moral i els valors de cadascú són presents sempre que parlem d’educació però, en l’educació sexual, hi ha de vegades posicions més fermes i conviccions més clares. Quan comencen les relacions sexuals els joves? Estan preparats per començar-les? És útil el bombardeig informatiu que reben sobre el tema? Què ens toca fer als pares i què a l’escola? És veritat que hi ha tants embarassos no desitjats? Quina imatge del sexe tenen avui dia els nois i les noies?
Entre el tabú i la sobreinformació. Encara avui o no es parla o es parla de manera esbiaixada del sexe amb els fills i els canals que ells fan servir per informar-se sovint aporten informacions confuses. Parlar de sexe és parlar d’autoestima, d’autoconeixement, de respecte a un mateix i a l’altre.
PROGRAMA DE RÀDIO
QUEDEM-NOS AMB AQUESTES CONCLUSIONS:
L’educació sexual hauria de començar als 0 anys.
Som éssers sexuals i afectius.
Molts aspectes els transmetem sense adonar-nos-en.
No és fàcil educar en sexualitat si nosaltres no ho hem estat.
Treballem primer els nostres prejudicis.
No esperem la pubertat per educar en sexualitat.
No educar farà que els fills ho busquin per ells mateixos.
Començar explorant el propi cos és del tot recomanable.
Ajudem-los a conèixer les parts dels cos de manera natural.
Cal educar molt en la idea de relacions consentides i equitatives.
Acompanyem els fills donant-los llibertat però també protegint-los.
Ensenyem a entendre la sexualitat de manera àmplia, afectiva.
També podem parlar amb els fills sobre espais per a la intimitat.
L’educació afectivo-sexual és un dret dels nens i joves.
Parlem amb els fills sobre allò que veuen a les xarxes.
I provem de parlar també sobre la figura de l’amor romàntic.
És fonamental educar per eliminar el masclisme en les relacions
Donem confiança al fill perquè pregunti coses a casa.
Déu n’hi do, com n’és de delicat, aquest tema! Sobretot per alguns pares i mares que no han rebut una educació sexual pròpiament dita i que no saben, ara, com enfocar-la.
D’informació sobre sexe n’hi ha moltíssima. Tota la que els nostres fills necessiten i més. I d’accés al sexe, també n’hi ha tot el que vulguem. Massa, potser. Però això, ja ho sabem, no sempre es transforma en coneixement, en educació.
Coneixem bé, avui dia, les característiques més importants de la conducta sexual d’infants i joves, segons l’edat:
Els nens d’entre 7 i 10 anys segueixen fent jocs sexuals lligats a la curiositat (com ja feien de més petits), ja coneixen la seva identitat sexual, augmenten les auto prohibicions en tot allò que té a veure amb el sexe, comencen a experimentar l’excitació sexual, fan els primers jocs de tenir parella, comencen, poc a poc, els enamoraments platònics, l’exhibició i comparació òrgans sexuals i, en general, un interès molt més marcat per la sexualitat.
Els nens d’entre 13 i 15 anys ja mostren característiques sexuals secundàries (pèl púbic, canvi de veu…), inclouen els temes sexuals en les converses constantment, viuen alguns fets importants com la menstruació, ejaculacions nocturnes, masturbació, tenen preocupacions físiques (penis petit en els nois, poc pit en les noies), tenen sentiments d’amor sota una òptica romàntica….
Com canalitzem tot això els pares i mares? Com aprofitem per educar-los?
De fet, què vol dir educar la sexualitat? Controlar l’edat d’inici de les relacions sexuals? Parlar de sexe amb els nostres fills? Cal facilitar-los, les relacions sexuals? Com sabem si tenen la maduresa psicològica per tenir-ne?
‘Famílies i escola’ torna als mitjans locals
per fer l’educació més fàcil
El joc com a eina educativa. Ensenyar d’acord amb els nous temps. Conèixer el paper dels avis en l’educació. Debatre sobre la sexualitat o l’orientació sexual. Parlar de la nutrició o de l’educació inclusiva. Aquests són alguns dels temes que es tractaran a la novena temporada de ‘Famílies i escola’.
El programa comptarà amb la participació i experiència d’experts com Jaume Ulldemolins, membre de l’Associació de Menors Transsexuals de Catalunya Chrysallis; Boris Mir, impulsor d’Escola Nova 21; Milos Salgueda, psicoterapeuta; Sandra Gussinyer, psicoterapeuta i creadora del programa ‘Nens en moviment’, Gemma Salvador, dietista; Víctor Baroja, mestre i impulsor de la Federació Catalana de Joc Tradicional, o Amaia Hervas, psiquiatra infantil experta en Trastorns de l’Espectre Autista, entre d’altres.
Reflexions a partir d’experiències viscudes
A partir del 25 de gener de 2018, ‘Famílies i escola‘ ens convida a dialogar i a debatre a l’entorn de temes i vivències explicades pels seus protagonistes: pares, mares, joves i experts.
On es pot veure? ‘Famílies i escola’ consta de 13 capítols de 30 minuts. Enguany es podrà seguir cada setmana a ràdios i televisions locals i a través del canal 159 de Movistar+. També es podran veure els capítols en aquest blog (laxarxa.com/familiesiescola) i al canal de Youtube del programa. Tota l’activitat del programa, a més, quedarà recollida al perfil de Twitter @educadiba. El programa es pot seguir per més de 40 mitjans locals, que l’emeten en l’horari que convenen.
1. Sovint, les expectatives que tenim els pares i mares respecte els fills tenen a veure amb allò que nosaltres no hem tingut o no hem pogut ser. Les nostres expectatives ens impedeixen veure qui és realment el nostre fill o filla.
2. Recordem que els nostres fills s’allunyaran cada vegada més de nosaltres i seran, cada vegada més, ells mateixos i elles mateixes. Deixem-los volar sols i ajudem-los a ser allò que volen ser.
3. Sovint, els exigim massa coses segons la nostra manera de veure la vida. És lògic que ho fem així, però respectem, també, la seva manera de veure-la.
4. Provem de recordar què volíem nosaltres quan érem joves i entendrem, aleshores, la necessitat que tenen els nostres fills de ser tal com volen ser.
5. Els pares i mares hem de transmetre amor per les coses, però no l’obligació de fer-les. I això no és incompatible amb posar normes i establir límits.
6. Pressuposem l’heterosexualitat dels nostres fills, però entre un 5 i un 10% seran homosexuals… Estiguem preparat per acceptar-ho i oferim-los referents positius.
7. El gènere és el que més influeix en les expectatives que tenim dels nostres fills i filles. Cal que els ajudem a fer i pensar coses més enllà de si són nois o noies.
8. La coeducació també té importància a l’escola: és una variable molt rellevant sobre la que poden influir els docents per incrementar l’èxit acadèmic.
