Arxiu de la categoria: Programes i conclusions

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Podem detectar la dislèxia als 6, 7 anys, quan els fills comencen a llegir”.

2. “Es manifesta en una lectura deficient, paraules inventades i poca comprensió”.

3. “La dislèxia no té cap relació amb les capacitat ni la intel·ligència de l’infant”.

4. “Comuniquem-ho als fills amb naturalitat, explicant-los que no és cap problema i posant l’accent en totes les seves capacitats”.

5. “Una possible conseqüència de la dislèxia és que el nostre fill no vulgui anar a l’escola. Detectem-ho, si és el cas”.

6. “Altres vegades, es manifesta en un rebuig frontal a fer els deures. Busquem altres maneres d’estudiar més adient per ell”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Els límits serveixen com a guia i són del tot necessaris. Ajuden a tolerar la frustració de no satisfer un desig”.

2. “Posar límits no vol dir només prohibir i renyar. Expliquem el perquè de cada límit i ens anirà molt millor”.

3. “Als fills els costarà entendre els límits. Que protestin és quelcom normal. Estiguem tranquils”.

4. “Transmetrem límits amb tendresa, un punt d’humor i molta, molta estimació.”.

5. “L’objectiu dels límits no és aconseguir obediència, sinó donar eines perquè el fill s’autoreguli”.

6. “Quan el fill no compleix un límit, el millor, més que castigar, és explicar-li la conseqüència que això tindrà”.

7. “Intentem entendre els sentiments del fill quan no compleix un límit, i posem paraules a aquest sentiment. L’ajudarem molt”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,


1. No hi ha dubte que una bona educació demana estar, dins d’allò que ens sigui possible, el màxim d’estones amb els nostres fills.

2. També és molt important, evidentment, la qualitat de l’estona que passem amb ells: ser-hi de debò, no de manera forçada.

3. Una excel·lent manera d’estar amb els fills és recordar que VIVIM amb ells, i que, per tant, podem fer junts les coses de cada dia.

4. No fem de pares només una estona cada dia. Podem fer-ne constantment, compartint i ensenyant-los a viure a cada moment.

5. No cal tenir sentiments de culpa pel fet de no ser prou hores amb els fills. Cal, només, gaudir de manera natural les que hi som.

6. Quan els nostres fills són adolescents, ens segueixen necessitant. Però no cal fer-los qüestionaris sobre allò que fan: senzillament, vivim amb ells.

7. Aprofitem, quan són adolescents, aquells pocs moments que voldran explicar-nos coses i seure a la falda…

8. Naturalment, és bo que, de vegades, la família faci coses junts. Si pare o mare estan absents físicament, fem-lo present amb el discurs.

9. Estar amb els fills no ha de voler dir sobre protegir-los ni ha de provocar que ells pensin que no hi confiem.

10. Intentem combinar el temps familiar amb el temps que, segur, necessitem per nosaltres.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5


1. Educar la creativitat no vol dir educar els fills per ser artistes necessàriament. Podem ser creatius en qualsevol disciplina.

2. Avui dia, l’empresa demana persones creatives. Persones amb capacitat de resoldre problemes i d’aportar coses noves.

3. Tinguem ben present que la creativitat es pot educar. Aquest és el primer pas per fer-ho a casa, amb els nostres fills.

4. Una bona manera d’enriquir els fills i fer-los ser més creatius és implicar-los en les tasques familiars.

5. Una segona manera és permetre que s’equivoquin quan fan coses. L’error ajuda a enfocar les coses de maneres diferents.

6. I una tercera manera és fomentar la capacitat dels fills de fer-se preguntes. Ajudem-los a qüestionar les coses.

7. Quan són joves, la imaginació dels fills és, de vegades, desbordant. No la tallem; aprofitem-la i valorem-la.

8. Ensenyar els fills a prendre decisions és altra bona opció per educar la creativitat.

9. La vida familiar necessita hàbits i organització, però és bo ser flexibles i fomentar el temps lliure, sempre que sigui necessari.

10. Escoltar els fills i potenciar els silencis, per tal que puguin fer fluir el pensament, són altres bones maneres d’educar la creativitat.

11. Eduquem fills innovadors: deixem-los que tinguin idees i les portin a la pràctica.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

1. No eduquem en la no agressivitat mitjançant conductes aïllades, sinó establint una relació adient amb els nostres fills.

2. La relació més adient consisteix en marcar pautes però, a la vegada, estar sempre disponibles i mostrar afecte als nostres fills.

3. D’aquesta manera, els nens aprenen a relacionar-se mitjançant el diàleg i el respecte.

4. Podem ajudar el nostre fill a controlar l’agressivitat ajudant-lo, quan s’enfada, a identificar i explicar la seva.

5. És particularment important fer-ho als 3/4 anys i també a l’entrada de l’adolescència.

6. Davant les rebequeries dels nens petits, no reaccionem accedint als seus desitjos immediats ni tampoc amb agressivitat.

7. Per educar en la no agressivitat, és fonamental un bon clima familiar, basat en el respecte i la comunicació. Els fills s’emmirallen en els seus pares.

8. Si fomentem el diàleg a casa, els fills aprenen a posar-se en el lloc de l’altre i a entendre que hi ha moltes opinions.

9. No cal prohibir la TV ni internet als fills, per evitar que vegin conductes agressives. Cal ensenyar-los a entendre i raonar aquestes conductes.

10. No podrem evitar del tot que els nostres fills facin servir paraules grolleres. Però sí podem explicar-los que no ens agraden i serà bo que nosaltres no les diguem.

11. I sobretot, ensenyem-los a evitar-les en contextos on són particularment inadequades.

12. Davant una agressió soferta pel nostre fill, ensenyem-lo a defensar-se i a gestionar la situació, però no a tornar-s’hi.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5


 

1. L’afecte i l’estimació són els ingredients de base d’una bona educació.

2. L’afecte l’hem de transmetre de la manera que ens surti, sense fer teatre. Hi ha qui és fa més petons i qui en fa menys.

3. Si ens costa dir “t’estimo”, podem dir-ho d’altres maneres: “’agrada molt estar amb tu”, per exemple.

4. Una altra excel·lent manera de demostrar estimació és confiar. Quan parlem als fills, no expressem desconfiança sinó confiança.

5. Demostrar estimació i afecte no és fa més dèbils. Podem posar límits, però cal fer-ho amb afecte.

6. I una altra molt bona manera d’expressar afecte és reconèixer els mèrits i els avenços dels nostres fills, tot demostrant-los que ens fan feliços.

7. Quan ens enfaden, no els diguem que no els estimem. Reflexionem, calmem l’emoció negativa i recuperem l’estimació.

8. No passa res si donem un cop de puny a la taula un dia. Però intentem sempre que la tònica general de relació amb els fills sigui positiva i plena d’afecte.

9. Vigilem també bé les relacions entre germans. En elles hi juga un paper la gelosia, i cal, aleshores, expressar estimació per cada germà.

10. En això de l’estimació i l’afecte, el contacte físic (el petó, l’abraçada…) és important. Fomenta molt l’autoestima dels fills.

11. L’estona que passem amb ells és fonamental. Si no pot ser molta, aprofitem-la per demostrar-los que els estimem, i això sempre ho portaran a dins.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5


 

1. Podem i hem d’educar la llibertat des que els fills són ben petits. Després, però, segons cada nen, posarem l’accent en un aspecte o un altre.

2. Perquè el nostre fill conquereixi la seva llibertat, l’haurem de deixar ser com és. No tinguem por a deixar escapar quelcom que creiem nostre.

3. És molt important posar límits. I una vegada posats, deixem que els fills que facin i desfacin, que s’hi moguin amb llibertat.

4. Escoltem en quin moment el nostre fill demana llibertat per fer cada cosa. Escoltem i, si és possible, donem-hi resposta positiva.

5. Una vegada els límits estan posats, no han de ser inamovibles per sempre. Replantegem-los, si fa falta.

6. Sovint, els adolescents demanen molta llibertat. És bo ajudar-los a veure què necessiten realment i evitar posicions d’enfrontament.

7. Expliquem-los que la llibertat no és quelcom individual seu, sinó quelcom que afecta tota la família.

8. Tenir problemes a casa amb la demanda de llibertat dels fills és normal. Acceptem-ho i posem-hi, si és possible, una mica d’humor.

9. Important tenir sempre el control de la situació. Recuperem-lo, si l’hem perdut. No deixem de fer de pare i de mare.

10. Per ensenyar els nostres fills a ser responsables, hem d’ensenyar-los a fer coses que ajudin la família, a col·laborar amb la família.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5

1. La resiliència és la capacitat d’una persona de passar per una situació difícil i sortir-ne enfortit. Té, com tot, una part genètica, però es pot educar des de ben petits.
2. El bon tracte en aquestes primeres edats és fonamental per transmetre resiliència als fills, i la clau és sempre l’estima, demostrar als nostres fills que els estimem profundament.
3. L’estima inclou un ús correcte del llenguatge: provem de parlar als nostres fills amb un llenguatge positiu, no feridor.
4. La mort dels avis pot ser, en molts casos, una primera situació autènticament difícil per a molts infants. Cal tractar-la amb naturalitat i ajudar els nostres fills a afrontar-la.
5. En general, sempre educarem millor la resiliència si som capaços d’explicar les adversitats als fills, i sabem fer-ho amb tranquil·litat i sinceritat.
6. La sobreprotecció no ajuda els nostres fills a ser resilients. Cuidar, donar afecte i estimar no és sinònim de sobreprotegir.
7. La participació dels fills en activitats socials i de solidaritat té una relació directa amb la seva capacitat de ser resilients, perquè, sovint, els ajuda a trobar un sentit a la vida.
8. També hi ajuda fer activitats que reforcin els vincles familiars. Provem de fer coses junts, tota la família.
9. Donar paraules als fills perquè expliquin els problemes que tenen, ajudar a definir-los a i a entendre’ls, és fonamental perquè sàpiguen superar-los.
10. Davant d’un problema, hi ha sempre una part positiva que només es veu quan se surt del problema. Ensenyem els nostres fills a veure-la.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5
Etiquetat com a ,

1. Ja fa temps que no hi ha motiu perquè l’F.P. tingui baixa consideració. A molt països avançats, l’F.P. és el camí de més de la meitat dels joves.
2. L’F.P. d’avui està estretament lligada a la pràctica laboral i aquest és un dels seus grans avantatges. Les pràctiques en empreses són molt valuoses.
3. A més, una vegada acabat un cicle formatiu de F.P. sempre hi ha la possibilitat de seguir estudis en diverses altres direccions.
4. Els empresaris hi creuen cada vegada més, en l’F.P. perquè detecten que els joves en surten ben preparats.
5. És bo respectar la decisió dels nostres fills si trien fer F.P. És una via de formació igual de vàlida, en tots els sentits, que la del Batxillerat.
6. Cal donar prioritat, sempre, a allò que a ells els agrada més. Val la pena iniciar un camí professional en un sector que faci il·lusió!
7. No és cert que, per definició, es guanyin millor la vida aquelles persones que estudien Batxillerat i fan estudis universitaris.
8. I tampoc no és cert que l’F.P siguin estudis senzills. I ha un grau d’exigència que cal tenir en compte i que, naturalment, dóna prestigi a aquesta formació.
9. Pensem, finalment, en les bones opcions d’inserció laboral que ofereix la formació professional. El país no només necessita llicenciats; també necessita tècnics.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5
Etiquetat com a , , ,

1. Pares i mares novells: això de formar una famílies demana un elevat grau de responsabilitat. És cert. Però també és quelcom apassionant!
2. Sens dubte, el moment del part és en el que més pensem els pares novells. Però és bo plantejar-se coses i resoldre dubtes sobre allò que vindrà l’endemà, també.
3. Una cosa és ben certa: els pares i mares trobem, més enllà dels consells que puguem rebre, la nostra manera natural de resoldre les dificultats que ens planteja tenir un fill.
4. Acceptem les emocions, les pors fins i tot, que tenim quan hem de ser pares. Siguem-ho de manera natural, tranquil·la i positiva.
5. Tenir fills és, a més, una excel·lent oportunitat per millorar com a persones. Canviem coses de la nostra manera de ser i fer i, podem, per tant, redefinir-nos i créixer.
6. Acceptar, assumir, que la vida canvia quan neixen els fills, ajuda a gaudir més de pressa i més intensament la nova situació.
7. Sens dubte, tenir fills vols dir renunciar,, a algunes coses. Però podem fer-ho temporalment, i gaudint a canvi de totes aquelles experiències que ens aporta la paternitat.
8. Per damunt de tot, pares novells, un consell, si ens el permeteu: feu l’esforç de posar-vos en la pell del vostre fill, sempre que pugueu. Us ajudarà a entendre’l i a educar-lo millor.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 5