Arxiu de la categoria: Temporada 4

13 [Programa i conclusions] ‘Me l’estimo tal com és’

4
27des.12

1. “No exagerem dipositant somnis en els nostres fills. Sobretot, si després caiem en l’error de convertir aquests somnis en exigències”.

2. “Transmetem-los aquelles coses que van bé per la vida, però deixem-los ser, també, lliures i singulars”

3. “Davant les coses dels nostres fills que no ens agraden, pensem sobre la importància que tenen i, si podem, raonem i negociem amb ells”.

4. “Estimar els nostres fills no vol dir exigir-los ser els millors, sinó procurar que estiguin bé amb si mateixos i amb el seu entorn”

5. “Donem als nostres fills una base sòlida, sobre la qual ells puguin edificar la seva vida”

6. “No imposem als fills les coses que ens agraden a nosaltres: transmetem-los-les de manera flexible i amable”

7. “El més important és respectar la manera de ser i fer de cada fill, allò que el fa ser diferent i únic”

8. “Allò que ha de ser bo pel nostre fill no és necessàriament el que teníem pensat per a ell. Influïm en les seves decisions, però deixem llibertat”

9. “Naturalment, aquest respecte per la individualitat dels fills no està renyida amb posar límits, que sempre hi han de ser”

10. “És comprensible que esperem coses diferents dels nens que de les nenes, però no cometem l’error d’arribar a l’estereotip ni de ser injustos en això”

11. “Haver respectat la individualitat dels fills i haver-los posat límits correctament serà sempre valorat per ells quan siguin grans”

12. “No busquem que els nostres fills siguin d’una manera determinada. Busquem que se sentin bé amb si mateixos i que facin sentir-se bé als altres”

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 4

13 [Prèvia] ‘Me l’estimo tal com és’

0
20des.12

No deu haver-hi cap pare ni cap mare al món que no estimi els seus fills. No forma part de la naturalesa humana no estimar-los. Els fills, ja ho sabem, és el que estimem més de tot.

I tant cert com això ho és també això altre: bona part dels pares i mares tenim una imatge preconcebuda de com seran els nostres fills, abans que neixin. De com voldrien que fossin. Segurament, en aquest desig s’hi barregen coses diferents (els nostres valors de sempre, els èxits i frustracions que nosaltres hem viscut…), però tan se val, això, ara. Tots ens imaginem, en algun moment o altre, d’una manera o altra, com seria el nostre fill ideal, i ens esforcem per aconseguir que hi arribi.

Ja de ben petits, i encara més quan es fan grans, els nostres fills són… com són. Sortosament. Tenen la seva manera de ser i fer, els seus interessos i aptituds, les seves tendències i aficions, les seves prioritats. I no sempre coincideixen amb allò que nosaltres haguéssim volgut.

En sabem, d’estimar-los tal com són? Fins a quin punt tendim, els pares i les mares, en encaparrar-nos en un fill/a que no és ni serà mai? Fins a quin punt ens fa mal que no sigui aquell que havíem imaginat? Sabem entendre que en això, en la diferència i en la llibertat per triar, rau la meravella del ser humà?

Al voltant d’aquesta qüestió hi ha una reflexió, profunda segurament, que tots hauríem de fer: en quina mesura eduquem els nostres fills emmirallant-los en nosaltres? Sabem trobar bé la frontera entre aquells aspectes no negociables (el nostre fill ha de ser una persona que s’esforci) i aquells que formen part de la seva individualitat i, per tant, hem de saber respectar?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4

12 [Programa i conclusions] ‘I speak english’

0
14des.12

1. “La importància de l’anglès per al futur dels nostres fills és enorme. Les empreses el demanen i el demanaran encara més”.

2. “Sempre que sigui possible, participem amb il·lusió en l’aprenentatge de l’anglès dels fills. No els ho presentem com una assignatura obligatòria que han de fer”

3. “No cal que els pares sapiguem anglès. Podem aprendre’n junts amb els nostres fills”

4. “Aquells pares que en saben poden destinar estones i situacions a fer-lo servir amb els fills: per exemple, les comunicacions per email o l’estona de sopar”.

5. “Aprendre l’anglès, a més, obre les portes a noves cultures, a tot un món angloparlant, ampli i molt interessant”.

6. “Aprendre una llengua estrangera, d’altra banda, ensenya a pensar d’una altra manera. Ajuda, doncs, a transformar i obrir la ment”

7. “Val la pena aprendre anglès de ben petits, però sempre que es faci de la manera correcta. Els nens han de donar un sentit a allò que diuen i aprenen”.

8. “És important, en tot cas, haver començat a aprendre la llengua abans dels 12 anys perquè, si no, és possible que la pronúncia no sigui tan bona”

9. “Aprendre dues o tres llengües des de petit no provoca un problema d’interferència important. Que no ens preocupi aquest problema”

10. “Perquè els nostres fills practiquin anglès podem viatjar, però també plantejar-nos tenir una “au pair”, proposar intercanvis a l’escola o anar a la biblioteca del barri”

11. “Preguntem com tracta l’escola dels nostres fills l’aprenentatge de l’anglès. Podem, fins i tot, proposar-los que facin intercanvis lingüístics”.

12. “Plantegem-nos que siguin els nostres fills els qui ens ensenyin l’anglès. Pot convertir-se en una estona magnífica de relació amb ells”.

Publicat dins de Temporada 4

12 [Prèvia] ‘I speak english’

2
13des.12

“Do you speak English?” “Yes, I do!” Tant de bo tots els joves del nostre país poguessin respondre així aquesta pregunta i, a més, fos veritat! Sabem que no ho és, i que seguim tenint, pel que fa a l’aprenentatge de llengües estrangeres, una assignatura pendent a casa nostra.

Per què? En què ens equivoquem? O, potser millor, fem la pregunta en positiu: quin és el camí que permet un millor aprenentatge d’una llengua aliena? Fa molt de temps que hi ha debat, en això: comencem de ben petits? O millor començar quan la llengua pròpia estigui més apresa? Hi ha mètodes que garanteixen un aprenentatge més eficaç? Com han de ser, aquests mètodes?

No hi ha dubte que en els darrers anys s’ha multiplicat el nombre de famílies que trien l’anglès com activitat extraescolar, i el nombre d’acadèmies que l’ofereixen. També han augmentat molt les escoles que l’inclouen en els seus cursos primerencs? Ho estem fent bé? Hi ha relació entre aquesta inversió i els resultats aconseguits?

I plantegem-nos, també, la pregunta clau per a milers i milers de famílies: què podem fer els pares i mares perquè els nostres fills aprenguin anglès si no disposem de recursos econòmics per a portar-los a una acadèmia i, encara menys, per enviar-los a l’estranger a fer-hi una estada? Podem, des casa, fer alguna cosa útil, encara que sigui senzilla?

Respondre totes aquestes preguntes és, no hi ha dubte, important. Tant com ho és respondre’n una de principal: per quins motius és important que els joves d’avui aprenguin anglès? Per motius laborals o també per d’altres? Cal que les famílies ens proposem, en el marc de les nostres possibilitats, que aquest sigui un dels objectius educatius per als nostres fills?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4

11 [Programa i conclusions] ‘Amb el pare i la mare també aprenc’

2
7des.12

1. “Mostrem al nostre fill que tenim interès per l’escola, per allò que hi aprèn, per allò que hi fa. Així l’ajudarem molt a què ell connecti escola i realitat”.

2. “No fem que l’estona a casa sigui un allargament de l’estona d’escola. A casa, fem-li fer, sempre que puguem, coses de la vida quotidiana”.

3. “Hem de garantir que els fills facin els deures, i fins i tot poden ajudar-los a estudiar i aprendre, però no fer-los en lloc seu. Això no els ajudarà en res”.

4. “La nostra tasca, pel que fa als deures, és recordar-los que els tenen, donar-los eines perquè s’organitzin el temps i els facin, i garantir que els queda temps d’oci per gaudir”.
Text: Ajudem-los a ser autònoms.

5. “Els pares ajudarem molt a enriquir el que es fa a l’escola si som capaços de mantenir-hi una relació propera, de complicitat, de màxima confiança i de molt diàleg”.

6. “Donem oportunitats als nostres fills perquè aprenguin a organitzar-se el temps i perquè creixen autònomament. Si els ho fem tot no els deixem créixer”.

7. “Que les famílies entrem a l’escola i compartim coses amb ella és altament enriquidor pels nostres fills. Permet un intercanvi cultural entre alumnes i entre famílies”.

8. “No ens despreocupem del que es fa a l’escola. Mestres i professors són professionals de l’educació, però a casa hem de saber què s’hi aprèn i ser al costat del nostres fills tan com puguem”

9. “Les activitats culturals no són només tasca de l’escola. Busquem-ne per anar-hi amb els nostres fills”

Publicat dins de Temporada 4

11 [Prèvia] ‘Amb el pare i la mare també aprenc’

0
5des.12

No cal que ens posem d’acord, en això: els infants i joves no només aprenen a l’escola sinó també a casa (i a molts altres llocs!). Això ho tenim tots clar fa molt de temps, i ens dóna, de fet, una excel·lent oportunitat per enriquir, complementar i fomentar allò que els nostres fills aprenen amb els seus mestres i professors.

Una de les preguntes interessants que podem fer-nos és: com podem ajudar, des de casa, a què els nostres fills adquireixin tot allò que aprenen a l’escola? Alguns dirien: aquest no és el nostre paper; els continguts escolars no són responsabilitat de la família. Altres dirien: no ho són, però des de casa podem donar un cop de mà. Què vol dir, un cop de mà? Fer-los els deures, si ells no se’n surten? Explicar-los tot allò que no han entès a l’aula?

Hi ha famílies que ensenyen els seus fills a estudiar; n’hi ha que els ajuden a superar exàmens, preguntant-los la lliçó el dia abans. N’hi ha també que intervenen molt menys, potser només oferint un lloc de treball adient al seu fill.

De vegades, alguns pares i mares expliquen que la seva funció no és posar el nas en les assignatures escolars, però sí transmetre valors importants, com ara interès per l’estudi, esforç, puntualitat, respecte pel mestre… i d’altres, diuen que la seva missió consisteix en educar per a la vida, és a dir, aprofitar les tasques familiars quotidianes (anar a comprar i parar la taula, per exemple), per educar.

Infants i joves poden aprendre amb el pare i la mare; en això no estem d’acord, segurament. Però què i com? Quina ha de ser el nostre paper envers l’escola i en què podem ajudar-la? Què podem aportar nosaltres perquè a l’escola, segurament, no ho aprendrà?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4

10 [Programa i conclusions] ‘Miro la vida en positiu’

3
30nov.12

1. “És molt important educar els nostres fills en la idea que ells mateixos poden resoldre la major part dels seus problemes. Això els ajudarà a ser optimistes i, probablement, a tenir esperit emprenedor”.

2. “Educar en l’optimisme vol dir donar sempre, als nostres fills, el missatge que poden fer les coses bé, que sempre hi ha possibilitats d’anar endavant”

3. “Per fer-ho, és important fer servir el llenguatge correctament: no etiquetem els nostres fills amb adjectius negatius; diguem-los quins aspectes concrets poden millorar.

4. “Una altra cosa important que podem fer és explicar als fills que equivocar-se no és res dolent, sinó una manera d’aprendre. Ajudem-los a acceptar l’error com a part del creixement i l’aprenentatge”.

5. Poder parlar dels nostres, obertament i tranquil·lament, dels seus reptes, il·lusions i petits fracassos, és molt important per ajudar-los a ser optimistes.

6. “Educar l’esperit emprenedor, a més, vol dir ensenyar a superar dificultats. Per fer-ho, no traiem totes les pedres del camí dels nostres fills. Ensenyem-los a entrebancar-se i a aixecar-se”

7. “La curiositat és una altra actitud, lligada a l’esperit emprenedor, que cal educar. Per fer-ho, escoltem molt els nostres fills i interessem-nos per les coses que ens proposen i les idees que tenen”

8. “Fem-los, també, plantejar-se coses diferents de les que habitualment pensen i anar a llocs diferents dels que habitualment van”

9. “Quan els fills es fan grans i entren en l’adolescència, sovint els costa més comunicar i, per tant, tot això serà més difícil. No deixem d’intentar-ho, però; val la pena si volem educar el seu esperit optimista i emprenedor”.

10. “La paciència, la insistència i una bona definició de límits ens ajudaran a educar aquestes actituds quan tinguem fill que, d’entrada, s’hi mostren poc receptius”.

11. “Recordem-ho: l’optimisme s’encomana. Si oferim un model optimista, els nostres fills el faran seu”

12. “L’esperit emprenedor demana saber començar (creativitat) i saber continuar (perseverança). Eduquem-ho!”

Publicat dins de Temporada 4
Etiquetat com a , ,

10 [Prèvia] ‘Miro la vida en positiu’

0
28nov.12

Educar l’optimisme, l’actitud positiva davant les coses que ens passen a la vida, l’esperit emprenedor, les ganes d’avançar… de tot això parlarem en aquest capítol.

D’entrebancs en tindran molts, els nostres fills. I els tindran de tot tipus: alguns els semblaran d’allò més importants i potser no ho seran; d’altres ho seran de debò. Viuran desitjos no complerts, esperances no satisfetes i projectes decebedors. La vida inclou experiències bones i dolentes, i aquestes darreres de vegades són difícils d’afrontar. Ensenyar els nostres fills a fer-ho és ensenyar-los eines extraordinàriament útils per fer-se grans i autònoms. Per ser feliços, fins i tot.

De cada mala experiència se’n treu una lliçó, dirien alguns. Cada problema ens ofereix una oportunitat per créixer, dirien altres. “No hay mal que por bien no venga”, afegiria la dita castellana. Hi ha qui afirma que la propera revolució que ha de fer la humanitat és la revolució de l’optimisme.

La capacitat de ser optimista és una competència emocional de primer ordre, que va lligada, a més, a la capacitat d’emprendre projectes, de tenir iniciatives, de plantejar-se reptes i tenir il·lusions… i de superar la frustració que de vegades hi ha implícita. Com eduquem, aquesta habilitat? Com ensenyem els nostres fills a tolerar la frustració i a acceptar l’error com eina d’aprenentatge? I com l’eduquem a fer-se preguntes i a mostrar interès per les coses?

Recordem, sempre, que el nostre exemple influeix de manera potent en la conducta dels nostres fills (“children see, children do”, diuen en anglès). Preguntem-nos, doncs: som per ells un bon exemple, en aquest aspecte? Sabem veure la part positiva de les coses i superar les dificultats? Sabem transmetre’ls, amb la nostra manera de fer, il·lusió per viure?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4

9 [Programa i conclusions] ‘Tinc temps lliure: Què faig?’

5
23nov.12

1. “Passar estones amb els nostres fills és molt i molt important. Passem-ne tantes com puguem i intentem, sempre, que siguin de qualitat”.

2. “Les activitats extraescolars són un recurs molt interessant però, més enllà d’això, cal que els nostres fills tinguin autèntic temps lliure, sols, amb els amics o amb nosaltres. Intentem-ho cada dia i, sobretot, quan més temps tenim, el cap de setmana”.

3. “A banda de l’estona que pares i fills passem junts, és també molt important que infants i joves tinguin relacions socials diverses (esplais, activitats esportives…). La xarxa d’amics és important.”.

4. “Quan els infants creixen, els costa cada vegada més estar amb els pares; prefereixen els amics. Cal que, aleshores, els oferim bones propostes per seguir compartint estones i que, a més, els donem la possibilitat de triar activitats”.

5. “L’oci dels nostres fills serà en bona mesura tecnològic, lligat a les pantalles. No podrem ni cal que intentem evitar-ho. Només cal que els ensenyem a fer servir les pantalles correctament i amb moderació ”.

6. “En l’oci adolescent hi intervé un tema important: el control horari. Cal que les famílies posem límits i sempre serà molt més senzill si, mentre són petits, hem tingut amb ells una relació de diàleg i de mútua comprensió”.

7. “La relació que tinguem constantment amb els nostres fills i la xarxa social que vagin creant, a més, els ajudarà a triar un estil d’oci sa quan arribi el moment. Donem-los eines perquè triïn un ús adient del temps lliure ”.

8. “Fer servir el temps lliure correctament no vol dir, només, anar a llocs llunyans ni fer activitats sofisticades i cares. Hi ha milions de coses senzilles i altament satisfactòries que podem fer amb els nostres fills”.

Publicat dins de Temporada 4

9 [Prèvia] ‘Tinc temps lliure: Què faig?’

0
22nov.12

Arribem, no hi ha dubte, a un d’aquells temes que, una vegada i un altre, són preocupació de molts pares i mares: com ensenyem a fer servir el temps lliure de manera creativa, sana i estimulant als nostres fills.

De ben segur que cada família és un món. Cada pare i mare tenim una idea diferent sobre què vol dir el temps d’oci, què han de fer els nostres fills durant aquest temps i fins a quin punt hem d’intervenir-hi. Cada família, a més, té una realitat (econòmica, laboral, de suport familiar…) diferent, que l’obliga a plantejar el temps lliure dels seus fills d’una manera o d’una altra. Per tant, ni aquí ni en cap altre aspecte, no és bo donar receptes ni pretendre que tothom actuï igual.

Com sempre, però, és bo tenir criteris generals. És recomanable planificar activitats d’oci conjuntes amb els fills? Per què? Com canvia l’ús del temps lliure a mesura que els fills es fan grans, deixen de ser infants i passen a ser adolescents? Què hem de tenir en compte?

L‘oferta d’oci infantil i juvenil és gairebé il·limitada, actualment. Milers de coses per fer, algunes impensables fa uns anys. Això ha portat moltes famílies a convertir el temps d’oci en temps per fer com més coses millor. És sempre necessari? Fins a quin punt pot ser enriquidora una tarda de jocs de taula amb els fills?

Proposem parlar sobre quina funció hauria de complir el temps lliure en la formació dels nostres fills. Sobre com podem col·laborar a què sigui un temps lliure educatiu i enriquidor, com podem ajudar-los a aprofitar-lo al màxim.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 4