Arxiu de la categoria: Temporada 2

1.El més important, en la comunicació, és no trencar la relació d’estimació que ens uneix amb els fills. Podem fer servir un to imperatiu, però mai denigrant.
2.De vegades direm, sense voler-ho, paraules gruixudes. No passa res, si som capaços de conservar un bon clima familiar.
3.És important saber què els volem dir i amb quina intenció. Aleshores podrem dir-ho amb poques paraules i serem més eficaços.
4.Busquem l’equilibri entre amor i autoritat. Hem de comunicar normes, límits i prohibicions, si fa falta, però fem-ho demostrant estimació.
5.Davant dels problemes, parlem als nostres fills en positiu. Busquem solucions, en lloc de donar voltes al problema.
6.Diguem el que volem i el que desitgem enlloc d’incidir en el que no volem.
7.Parlem, sempre que puguem, de sentiments i fem-ho sempre, des dels sentiments.
8.Triem el moment per parlar amb ells i fer-los preguntes. Busquem el clima adient.
9.Nosaltres som els pares i mares i, per tant, malgrat hem de tenir actituds amigables amb els nostres fills no som els seus amics.
10.En cas de desacord, la darrera paraula ha de ser la nostra. Els nostres fills han de saber que, de vegades, direm que no.
11.Secundem les decisions de la nostra parella. Així evitarem que facin el joc de buscar el pare o la mare segons els seus interessos.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

Déu n’hi do, el tema d‘avui! És un d’aquells temes dels quals no en parlem massa sovint: el vocabulari, els tons, la manera que tenim de parlar amb els nostres fills.
Sovint arribem tots a l’acord que parlar amb els fills és bo. Que val la pena dedicar-hi temps i esforços. Però… com hi parlem? Fins a quin punt és important el QUE els diem i COM ho diem?
Doncs ho és molt, d’important. I avui en descobrirem les raons i sabrem com fer-ho . Descobrirem allò que en podríem dir l’art de comunicar-se amb els fills…

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2

1. Cal que les famílies no deleguem la nostra responsabilitat a l’hora de decidir els càstigs i premis dels fills. Malgrat sigui difícil, assumim-la.
2. La millor manera d’evitar un excés de càstigs, és, ja de ben petits, ser a prop dels nostres fills, marcar-los límits, acompanyar-los i ser-ne un referent.
3. Alguns pares, com que tenim poc temps per estar amb els fills, volem passar-lo sense haver de castigar. Vigilem, perquè això és barrejar les coses.
4. Abans de castigar, provem d’explicar i raonar.
5. El càstig, utilitzat en excés, perd força i sentit a ulls del fill.
6. De vegades, premiem coses que, de fet, són responsabilitats que tenen els fills. Pensem bé quan val la pena un premi i quan no és necessari.
7. Un premi material pot ser bo de tant en tant. D’altres vegades, però, podem premiar amb el reconeixement o la gratitud.
8. Per a decidir premis i càstigs, la coherència i la complicitat entre pare i mare és essencial.
9. El càstig físic, el clatellot, crea inseguretat en el nen i provoca un distanciament respecte dels seus pares. No és aconsellable.
10. Davant d’una conducta no desitjada, demanem al nostre fill que pensi perquè l’ha fet i provem de parlar-ne. De vegades, això serà més útil que un càstig.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

Serveix, això de castigar? Ja ho fem bé, castigant els nostres fills? O potser, ben mirat, encara ho hauríem de fer més? I els premis? Els n’hem de donar? O si els donem premis, s’hi acostumen i ja no volen fer res sense recompensa?

Sobre això parlarem en el proper programa. I provarem també de respondre altres preguntes, com ara: què hem de tenir en compte, si volem aplicar un càstig? I si volem donar un premi? Canvia, l’eficàcia de premis i càstigs, segons l’edat dels nostres fills?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2

1. Siguem conscients que, més enllà de les hores que estem amb els nostres fills, també és important la qualitat d’aquest temps.

2. El temps lliure és un temps amb un gran potencial educatiu, de transmissió de valors. Infants i joves el viuen amb una actitud més relaxada.

3. Un gran repte dels pares i mares és aconseguir que els nostres fills gaudeixin del temps d’oci i que tinguin ganes de compartir-lo amb nosaltres.

4. Busquem activitats que puguem fer conjuntament amb els nostres fills. L’oci en família és molt recomanable perquè ajuda a estrènyer els lligams entre pares i fills.

5. De tota manera, no cal que ens estressem quan arribar al cap de setmana. Els infants també han d’aprendre a avorrir-se.

6. L’oci en família és perfectament compatible amb portar els nostres fills a una casa de colònies.

7. Les cases de colònies, esplais i casals poden, de vegades, treballar millor que nosaltres algunes actituds i valors. Poden ser una molt bona opció.

8. Si volem que els nostres fills hi vagin, però, informem-nos bé del seu projecte educatiu, més enllà de si fan unes activitats o unes altres.

9. Aquests espais de lleure tenen una estricta normativa de seguretat i una bona ràtio educadors/alumnes. Podem confiar-hi plenament.

10. Les noves tecnologies són una eina molt adient per a passar el temps lliure, sempre que hi posem límits i aconseguim que els fills les facin servir amb moderació.

11. Podem aprofitar aquests moments per acostar-nos i conèixer millor el món tecnològic en el qual viu el nostre fill

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

Temps lliure, temps d’oci, temps que els nostres fills no estan a l’escola. Com l’hem de fer servir? Com l’hem d’ocupar? Podem educar, en el temps lliure? Com ho fem, perquè el temps lliure sigui educatiu i, a la vegada, divertit? I tot això de les colònies, funciona? Podem estar tranquils, si hi deixem els nostres fills? En aquest programa volem parlar sobre com fer servir el més correctament possible el temps lliure. Que serveixi, igual que el temps lectiu, perquè els nostres fills creixin.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2

1.    Mentre dormim el que estem fent és preparar-nos per estar bé l’endemà. Podem imaginar-nos el dormir bé com una fàbrica de benestar.

2.    El nostre rellotge biològic ens diu que hem d’estar desperts durant el dia i dormir a la nit.

3.    En nens acabats de néixer, el rellotge és immadur. No sap quan s’ha de dormir i quan s’ha d’estar despert. Poc a poc, aprèn a fer-ho bé.

4.    A dormir se’n pot ensenyar i cal que els pares estiguem tranquils a l’hora de fer-ho. Per fer-ho, el millor és reproduir situacions, aplicar rutines (per exemple, mantenir horaris) i estar d’acord entre nosaltres.

5.    Un nen que dorm bé serà, probablement, més alt i tindrà un major coeficient intel·lectual.

6.    Els nens, a partir de 3 mesos, ja no necessiten menjar a la nit. Donar-los menjar en aquest moment farà, segurament, que el nen es segueixi despertant per seguir-ne demanant.

7.    En els joves, el rellotge biològic canvia la seva periodicitat, i per això, per a ells, és més fàcil anar-se’n a dormir més tard i llevar-se també més tard.

8.    Però llevar-se més tard, sovint, no és possible. Així doncs, dorm menys i està, sovint, més irritable. Un adolescent necessita 9 hores per restaurar tot allò que necessitarà l’endemà.

9.    Avui dia, molts adolescents no tenen son a la nit (no els funciona bé el rellotge biològic), i això els provoca problemes importants.

10.    És important que en qualsevol edat, els nostres fills dormin les hores que han de dormir. Si només podem estar amb ells una estona curta, fem que sigui una estona de qualitat, però, quan sigui l’hora, que dormin.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

1. Les tecnologies seran quelcom natural i quotidià en la vida dels nostres fills.

2. Pensem que internet, mòbil i d’altres tecnologies són espais on els nostres fills es socialitzen. Val la pena, doncs, que ens hi apropem i la coneguem tant com puguem.

3. Fem servir les eines tecnològiques juntament amb els nostres fills;  així garantirem que en fan un bon ús.

4. No té sentit prohibir excessivament l’ús de les tecnologies. La prohibició sovint genera més ganes de fer-la servir.

5. La tecnologia és seductora. No podem ni hem d’evitar que els nostres fills hi tinguin afició. Això sí: posem-hi límits.

6. Aprenguem a combinar, en les estones de lleure, la tecnologia amb altres activitats.

7. A casa, tinguem les eines tecnològiques (sobretot l’ordinador) en espais compartits. Intentem que els nostres fills la facin servir amb seguretat i transparència.

8. Parlem obertament sobre avantatges i perills de la tecnologia amb els fills.

9. I recordem, sempre, que, en l’educació dels fills, la primera tecnologia de totes són els petons i les abraçades.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2


Conclusions:

1. L’autonomia dels fills (i la seva responsabilitat) es poden educar. No es desenvolupen per sí soles.

2. Per educar-les, una de les coses més importants és compartir estones amb els nostres fills, on podrem crear hàbits d’autonomia i de responsabilitat.

3. Augmentem, poc a poc, les seves responsabilitats. Demanem-los que facin coses, sempre segons l’edat que tinguin.

4. Comunicar-nos molt amb ells també és necessari. Comunicar-nos, sobretot, per conèixer-los.

5. Comunicar vol dir explicar coses però també saber-les escoltar. Animem-los a verbalitzar les coses, a dir-los què els preocupa i què necessiten de nosaltres.

6. Per aconseguir conductes responsables, és important fomentar l’autoestima (dient-los, per exemple, les coses que fan bé). I això podem fer-ho des que són ben petits.

7. No fem nosaltres aquelles coses que poden fer ells sols. Per exemple, portar-los la cartera quan van a l’escola.

8. Marquem pautes clares i fem-los entendre que, quan es compleixen, les conseqüències són positives.

9. Introduïm el sentit de l’humor quan eduquem. Les situacions massa tenses no ens ajudaran.

10. Ajudem-los a triar les coses (per exemple, les seves companyies). Però deixem-los que aprenguin a triar ells sols, també.

11. Podem prohibir coses, però fem-ho raonadament. Si entenen els motius d’una conducta, els serà més fàcil fer-la.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 2

El descans dels infants i dels joves… Probablement, un d’aquells temes que han preocupat el 100% dels pares i mares en algun moment o altre. Pares amb fills petits que no dormen bé. Pares que no saben com fer-s’ho i acaben desesperats. Pares amb fills més grans, potser adolescents, que no saben com fer entendre els seus fills que dormir és important per trobar-se bé l’endemà…

De tot això en parlarem avui i també d’altres coses que estan relacionades amb el son: roncs i somnambulisme, per exemple. I respondre una pregunta que, per molts pares, és un enorme misteri: per què en els adolescents els hi costa tan aixecar-se al mati i tant poc anar a dormir tard?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 2