Arxiu de la categoria: Temporada 6

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Els nens i les nenes tenen opinions i nosaltres hem d’escoltar-les i tenir-les en compte”.
2. “Fer participar no vol dir fer-li cas sempre; vol dir respectar-lo, escoltar-lo i dir no de manera raonada”.
3. “És bo deixar participar els fills des de ben petits, perquè ja són part de la família i els afecten les decisions”.
4. “Els podem fer participar a l’hora de decidir els plans per un cap de setmana o incloent-los en les tasques quotidianes”
5. “Deixar participar no ens fa perdre cap poder envers els nostres fills”.
6. “Fent-los participar, a més, els ajudem a entendre que hi ha límits a respectar i coses que no poden ser”

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

Participar vol dir expressar opinions i punts de vista; vol dir ser tingut en compte a l’hora de decidir, vol dir formar part de quelcom comú. D’una persona adulta se n’espera que participi en la millora de la societat que l’envolta, que tingui un actitud activa i (constructivament) crítica. Una persona madura és una persona participativa.

Cal ensenyar, doncs, a participar des de ben petits. I l’àmbit familiar (i també l’escolar) en són el context perfecte. Tot i recordant sempre qui són els pares i qui són els fills (i, per tant, la relació de dependència dels segons envers els primers, i en tot cas la relació sempre asimètrica), les famílies hem d’ensenyar els fills a participar. Segons quina sigui la seva edat, han de poder opinar i formar part de la presa de decisions familiar. I, naturalment, responsabilitzar-se’n de les conseqüències! Tot això els farà madurar.

Preguntem, escoltem, demanem l’opinió, raonem les decisions finalment preses… segurament això ens portarà algun problema més (a curt termini) que si només decidíssim nosaltres. Però a mitjà termini ens farà tenir fills madurs i compromesos.

L’escola també pot fomentar-ho. Algunes, mitjançant assemblees, consells escolars i altres òrgans de participació, ja ho fan.

Com podem millorar l’educació d’infants i joves mitjançant la participació?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “L’entusiasme és fonamental per la vida i podem educar-lo. Sobretot, mostrant nosaltres mateixos aquest entusiasme”.
2. “Per entusiasmar-se, cal provar coses. I quan provem coses, ens equivoquem. Acceptem l’error dels fills i donem-los suport”.
3. “Per educar l’entusiasme, transmetrem primer coses senzilles: interès per viure, il·lusió per compartir projectes, ganes d’estimar”.
4. “Provem de respondre els interrogants dels fills tot fent-los pensar. Que tinguin ganes de seguir fent-se preguntes”.
5. “Educar l’entusiasme els ajudarà a tirar endavant en un món laboral on hi té un paper important el caràcter emprenedor”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , ,

Gairebé tothom coincideix en una idea: és més feliç aquella persona que enfoca les coses amb entusiasme, que té il·lusions i es planteja reptes en la vida. Les il·lusions ajuden a iniciar projectes (personals, laborals, vitals) i a seguir-los quan hi ha entrebancs. Ajuden a mirar endavant i a emocionar-se. Ajuden a trobar sentit a la vida.

Tot el contrari d’una actitud passiva, conformista amb els problemes de cada dia, amb tendència a veure els aspectes negatius de tot allò que ens passa.

Com podem fer-ho, les famílies, per educar l’entusiasme dels nostres fills? Com podem transmetre’ls la il·lusió que els servirà de motor quan tinguin dificultats? Tenir alguna manera d’ensenyar-los a engegar projectes i a superar entrebancs?

El mercat laboral actual i futur demanen, de manera ja molt clara, professionals amb aquest perfil. I, més enllà de les exigències laborals, la vida de cada dia ens ho demana també. L’entusiasme diferencia, en moltes ocasions, les persones. I és, com sempre ha estat, una eina de creixement personal fonamental.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Segons com parlem als fills, afavorirem més o menys la seva autoestima. Millor censurar una conducta concreta que no pas censurar la persona”.
2. “Si estem enfadats, conservem la calma i, si cridem alguna vegada, que sigui per desfogar-nos però no per agredir verbalment”.
3. “Dient-los sempre que són els millors podem fer-los arrogants o posar-los una càrrega de responsabilitat massa grossa”.
4. “No demanem als fills coses que nosaltres no fem, i reconeguem errors, si els hem comès”.
5. “No ferim amb el llenguatge i evitem fer monòlegs. Parlem i escoltem, amb actitud positiva “.
6. “Diguem-los allò que esperem d’ells (no només el que no volem que facin) i provem de raonar les ordres que els donem”

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a ,

Quin llenguatge fem servir, quan parlem amb els fills? Positiu, respectuós, reforçador? Negatiu, menyspreant, amenaçador?

Preguntem-nos-ho. Segurament no sempre fem servir el mateix llenguatge: dependrà de si estem enfadats o no, de si estem tensos o no, de si passem o no per un bon moment. Però… quina és la tònica general? Quin clima li donem a la relació amb els fills, a través del llenguatge?

Hem intentat, alguna vegada, ferir el nostre fill? Li hem dit, intencionadament, alguna cosa que li hagi fet mal? Ens costarà admetre-ho, segurament, però cal que fem aquest exercici de sinceritat amb nosaltres mateixos. Ens ajudarà a evitar-ho la propera vegada.

Renyar, corregir, censurar una conducta no ha d’incloure fer mal amb el llenguatge. Renyem, si fa falta, però fem-ho sense amenaçar, sense ferir l’autoestima, sense projectar enuig excessiu.

I sempre que puguem, reforcem conductes, creem un clima positiu, demostrem confiança i estimació.

El llenguatge serà sempre una de les principals eines per educar bé els fills.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6

Mira’ns:

Escolta’ns:

 

1. “A pares nerviosos, fills nerviosos; a pares tranquils, fills tranquils… normalment “.
2. “Els fills ens imiten. Per tant, regulem les emocions i provem de ser coherents entre el que diem i el que fem”.
3. “No podrem evitar situacions d’estrès. Però sí podem aconseguir que no m’afectin massa en la tasca de pare/mare”.
4. “Les nostres vides han de tenir pauses i hem de saber què sentim en cada moment”.
5. “Diguem als fills que estem enfadats, però fem-ho sense agressivitat. I disculpem-nos, si ens hem equivocat “.
6. “Recordem sempre que pare i mare necessitem els nostres temps. Provem de tenir-los, de tant en tant”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , , ,

Pares tranquils, fills tranquils… pares nerviosos, fills nerviosos…

Probablement, tots estarem d’acord en això. Perquè tots ho vivim cada dia. Tots som conscients que aquells dies que estem més relaxats (perquè la feina ha anat bé, perquè hem tingut bones notícies, perquè som de vacances, perquè passem per bons moments…), fem les coses millor amb els nostres fills: som més pacients, no cridem, comprenem més i millor, expliquem més les coses, els fem participar en allò que decidim, i un munt de coses positives més.

Quan estem tensos (per qualsevol dels mil motius que ens hi poden fer estar), les coses les fem pitjor: qualsevol conducta del fill ens fa cridar com si fos la pitjor cosa del món.

Conclusió clara: val la pena invertir en la nostra pròpia tranquil·litat, en el nostre benestar emocional. Com? Podem aprendre, els pares, a generar-nos emocions positives, a capgirar la nostra manera de veure les coses quan passem per un mal moment, a equilibrar les nostres respostes, a veure la part positiva d’allò que fan els nostres fills?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Podem educar l’autoestima acceptant els fills com són. No cal dir-los que són els millors”.
2. “Protegir massa no ajuda els fills i deixar-los fer sense cap ajuda, tampoc “.
3. “Plantegem-los reptes que puguin assolir, felicitem-los si els assoleixen”.
4. “Quan fem una crítica als fills, que no sigui només negativa. Diguem-li també tot allò que fa bé”.
5. “Ajudem els nostres fills a expressar les emocions que senten. Diguem-los que les entenem i que tenen dret a sentir-les “
6. “Evitem comparar els nostres fills amb altres i evitem un llenguatge feridor”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , , ,

Sens dubte, la manca d’autoestima és un dels majors problemes que pot patir un infant o un jove, sobretot a partir de determinada edat. La manca de seguretat és una font de patiment important, que repercuteix en les relacions socials, el rendiment acadèmic i, en definitiva, en tota la vida del jove.

De ben segur que els pares hi podem fer molt, per treballar l’autoestima dels fills. Perquè un problema de seguretat en edat adolescent té un origen, sovint, en l’edat primerenca.

La manera de relacionar-nos amb els fills, les coses que els diem i com les diem, la imatge d’ells mateixos que constantment els projectem… tot això determinarà, en bona mesura, la seva seguretat una vegada siguin més grans. No oblidem que els fills es creen una imatge de si mateixos a partir, en bona mesura, d’allò que els pares els fem creure.

Donar seguretat no vol dir, probablement, dir-los que són els millors en tot. Això seria enganyar-los. Potser tampoc no vol dir fer-los les coses sempre fàcils…

Però aleshores, com donem seguretat als fills. Com els formem perquè confiïn en si mateixos, tinguin confiança (no narcisisme) en allò que poden arribar a fer i es valorin en una mesura justa i equilibrada?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6