Arxiu de la categoria: Temporada 6

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Els vincles entre pares i fills són del tot necessaris. Durant els 9 primers mesos, el contacte físic amb els fills és fonamental per enfortir-los”.
2. “Maneres d’enfortir el vincle: estimar incondicionalment, mostrar-los afecte i dedicar-los temps”.
3. “Estiguem bé amb nosaltres mateixos, evitant descarregar en ells la nostra tensió”
4. “Si ens costa trobar temps per compartir amb els fills, deixem missatges escrits”.
5. “Al principi, el vincle és molt més fort amb la mare, però després, per obrir-se al món, el nen necessita el pare”.
6. “Quan els fills es fan grans, segueixen necessitant que sempre hi siguem presents”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6

Vincles afectius amb els fills… allò que qualsevol pare o mare voldria tenir tota la vida…

… i allò que molts i pares tenim por a perdre, a mesura que passen els anys i veiem que els fills es fan grans. No obstant, que els fills es facin grans no hauria de ser cap motiu per trencar cap mena de vincle. Perquè el vincle afectiu s’expressa de mil maneres: amb un petó, amb una abraçada, amb un “t’estimo”, compartint converses, desitjos, problemes i il·lusions, confiant, rient i plorant plegats.

Sens dubte, l’estat emocional del nostre fill serà una conseqüència directa de les relacions afectives que hi mantinguem… fins i tot quan es faci gran!

Naturalment, quan el nostre fill és un infant, el seu vincle anirà lligat a la seva total dependència i, després, el vincle canviarà de forma. Però serà vincle sempre, si hem sabut regar-lo.

Què podem fer, per mantenir-nos sempre lligats afectivament als nostres fills? Més enllà de desacords, discussions i separacions físiques, puc expressar al meu fill, d’alguna manera, que sempre em tindrà al seu costat i que, per damunt de tot, sempre hi serà ell? Com ho faig?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “L’esport és una excel·lent eina educativa. És una petita societat, on infants i joves conviuen de manera lúdica”.
2. Mitjançant l’esport, eduquem valors: guanyar i perdre, respectar el contrari, respectar normes, tolerar la frustració…”.
3. “A més, hi ha relació entre la pràctica d’esport i el rendiment acadèmic d’infants i joves”.
4. “No ens preocupem pel resultat del partit del nostre fill. Preguntem-li si ha gaudit i s’ha esforçat”.
5. “En l’esport es desperten emocions (alegria, tristor, enveja, ràbia…). Per tant, és un bon moment per educar-les “.
6. “Compartim l’esport amb els fill: practiquem-lo junts i veiem-lo junts “

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6

Cal que pares i mares animem els nostres fills a fer esport des de ben petits: els aportarà diversos avantatges: s’ho passaran bé, faran salut i generaran benestar emocional, faran desenvolupament motriu, es socialitzaran (tindran relacions amb altres infants i joves, i aprendran a conviure-hi), aprendran a gestionar determinades situacions difícils (com ara la frustració, la injustícia…) i és un bon camí per educar aspectes de salut i higiene.

D’altra banda, la pràctica de l’esport per part dels nostres fills és una molt bona oportunitat per educar-los en alguns valors i actituds fonamentals. L’esport té algunes característiques intrínseques que, ben aprofitades, el converteixen en una excel·lent eina educativa.

Podem aprofitar, per educar, la pràctica esportiva dels nostres fills, però també totes aquelles oportunitats en les quals miren esport professional. La pràctica dels esportistes d’elit posa damunt la taula un munt de situacions que són una molt bona eina educativa, si les analitzem amb les nostres fills (comportament dels jugadors al camp, declaracions d’entrenadors, actitud del públic…).

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Diferenciem entre timidesa i introversió, entre soledat no desitjada i desitjada”.

2. “Sovint, la timidesa dels fills ens angoixa. Cal que tinguem, clar, però, que ser tímid no és cap trastorn, cap malaltia”.

3. “La timidesa pot provenir prové de la por a relacionar-se o de manca de seguretat”.

4. “Si volem fills sociables, serà bo que els pares també ho siguem i els ho demostrem”.

5. “Per superar una timidesa no és recomanable forçar el fill a fer coses on no hi està gens còmode”.

6. “En l’adolescència, la relació amb els iguals és fonamental. Cal ajudar molt els joves que tenen timidesa”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6

A tots els pares i mares en encanta veure els nostres fills envoltats d’amics i amigues, relacionant-se obertament i amb una vida social rica. A pocs pares i mares ens passa per alt quan el nostre fill juga sol, no demana per sortir el cap de setmana i no convida mai cap amic a casa.

Tenir una vida social rica és, avui, considerat quelcom molt positiu. I segurament ho és. Felicitem aquell qui la té i mirem una mica de costat aquell que no. I potser, sovint, ens equivoquem: no tots els infants i joves tenen la mateixa necessitat social, la mateixa manera de ser feliços. N’hi ha que estan millor envoltats de poca gent i, de vegades, sols. I això no ho hem de censurar. Els valors de consideració social poden no coincidir amb allò que el nostre fill més busca i més valora.

Una altra cosa és que la manca de relació social no sigui volguda. Que sigui, més aviat, una conseqüència de la timidesa i la manca d’eines de comunicació. En aquest cas sí, els pares farem bé en intervenir i ajudar tan com puguem el nostre fill. No criticar-lo, sinó ajudar-lo…

La timidesa és un problema molt important en alguns infants i joves, que ho passen molt malament cada dia per la seva dificultat de relació. Sovint, a més, reben la no acceptació dels seus propis pares, la qual cosa agreuja el problema.

Com podem ajudar els nostres fills, si són tímids?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “Discutir amb la parella davant dels fills no té perquè ser dolent si ho fem amb profund respecte per l’altre”.

2. “Ensenyar al fill a resoldre conflictes de manera constructiva i respectuosa pot ser molt educatiu”.

3. “Les discrepàncies que tinguem amb la parella podem explicar-les als fills de manera natural, com quelcom fins i tot bo”.

4. “Evitem, això sí, contradir i restar valor a l’opinió de la parella. Provem sempre de fer equip”.

5. “Si els hem de comunicar que ens separem de la parella, fem-ho serenament i deixant-los clars que no en són culpables”.

6. “Expliquem-los com serà la vida a partir d’aquell moment i respectem sempre el seu període dol”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , ,

Com afecten les discrepàncies de la parella en l’educació dels fills? Aquesta serà la pregunta principal que volem respondre en el capítol d’avui.

Ho enfocarem des de dos punts de vista.

En primer lloc, recordem una frase coneguda: “Els infants fan allò que veuen”. Si és veritat, haurem d’anar alerta a l’hora de massa evidents les discussions de la parella. I haurem de ser molt curosos en la manera com resolem els nostres conflictes i els nostres desacords: segurament, els nostres fills aprendran a fer-ho de la manera que ho fem nosaltres. Com viuen els fills els problemes dels pares? Quines conductes hem d’intentar evitar i quines eines tenim per no afectar negativament la seva educació?

Segurament, si parlem de discrepàncies de parella i com afecten els fills… haurem d’acabar parlant del tema de la separació dels pares. Si decidim separar-nos, com ho expliquem, com ho plantegem als fills?

En segon lloc, preguntem-nos com afrontem les diferències d’opinió respecte l’educació dels fills. Segur que, en la parella, n’hi ha, de diferències. Com aconseguim que no arribin als fills? O és millor ser transparents amb ells i dir-los que el pare i la mare veuen de vegades les coses diferents?

Podem tenir discrepàncies importants i, a alhora, conservar el clima i l’estabilitat familiar?

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a , ,

Mira’ns:

Escolta’ns:

1. “No passa res que els fills juguin amb les pantalles, sempre i quan també juguin a d’altres coses”.

2. “Ensenyar a regular l’ús de les pantalles és la nostra responsabilitat. Posem horaris i demanem que es compleixin”.

3. “Estiguem presents, sempre que puguem, quan el nostre fill juga. I, si fa falta, posem filtres de control parental”.

4. “És molt aconsellable no introduir les pantalles abans del 2 anys i, en tot cas, que no substitueixin mai el joc tradicional”.

5. “Alerta quan arriba l’adolescència: el problema pot fer-se més gran. No patim, però estiguem-hi al damunt”.

6. “I, sobretot, que les pantalles no provoquin inhibició de la vida diària ni pèrdua d’hores de descans del fill”.

Publicat dins de Programes i conclusions, Temporada 6
Etiquetat com a , , , , ,

Una de les majors preocupacions actuals de pares i mares…

Som en un món tecnològic, i pels nostres fills, connectar-se és una activitat diària i necessària. És, en bona mesura, la seva manera de comunicar-se, i això la major part de les famílies ho acceptem i estem disposades a facilitar-ho.

Però internet no sempre és segur.

D’una banda, la pantalla sempre té un risc d’addicció. Avui dia, els especialistes tracten un nombre creixent de casos de nens i joves addictes a les pantalles: hi són davant moltes hores cada dia (connectats a xarxes socials, jugant on-line o navegant) no saben com desfer-se’n i això els afecta la seva vida i benestar emocional.

D’altra banda, internet és també, de vegades, una font d’assetjament. D’això, la premsa ens n’avisa sovint. Assetjament sexual, bullying o de qualsevol altre tipus. Darrera la protecció que dóna la pantalla, determinades persones cometen delictes que poden afectar els nostres fills.

Com actuem, davant d’això? Quines eines tenim per evitar-ho i detectar-ho? Necessitem eines educatives i tecnològiques, per tal que els nostres fills puguin connectar-se amb seguretat.

Publicat dins de Prèvies, Temporada 6
Etiquetat com a , , , ,