Aquesta setmana proposem tot un repte a les famílies: educar sense cridar. En algun cas són beneficiosos o necessaris els crits? Ens acompanyen en aquesta missió tres dones que en saben molt de control emocional: Eva Bach, Núria Grases i Alba Castellví. Amb aquesta última anem fins a una escola de Sant Feliu de Llobregat per assistir a una xerrada-taller que imparteix, amb el nom precisament d’educar sense cridar. També coneixerem les experiències de tres famílies que intenten (i no sempre ho aconsegueixen) no perdre els nervis amb els fills i filles. Ens donaran algunes pautes per intentar aconseguir un bon clima familiar a casa.

Si vols, pots escolta la versió radiofònica:

Després de veure el capítol ens quedem amb aquestes idees:

  • Els crits no són ni afectius ni efectius.
  • Espanten però no eduquen. Generen un munt d’emocions negatives i empobreixen les relacions.
  • Els infants necessiten referents en moments de dificultat.
  • Fer, de vegades, les coses malament és molt normal.
  • L’autonomia dels fills és bona. Fomentem-la!
  • Podem deixar-los triar coses però expliquem-los les conseqüències.
  • Per ajudar a créixer els fills… hem de créixer nosaltres.
  • L’autoconeixement és una gran eina per a la millora personal.
  • Triem allò que millor ens va per estar emocionalment bé i aturem-nos quan estiguem a punt de perdre els papers.
  • Respirem, relaxem-nos i busquem noves maneres de dir les coses.
  • Conversem amb el fill per trobar solucions.
  • Els nens aprenen sobretot del que els pares fem.
  • El clima familiar és molt important.
Publicat dins de Temporada 8

En aquest capítol parlem d’educació financera. Ho fem amb una família, els Fontané Reverté, que viuen immersos en el tema, ja que el pare, el Ferran, imparteix classes d’Economia en una escola universitària i creu fermament que cal ensenyar des de petits a valorar els diners, així com a saber-los gestionar. Parlem amb els dos fills de la família i amb la seva neboda, la Mariona, que ha decidit seguir les passes del Ferran, estudiant ADE i ara donant classes a l’escola Cultura Pràctica. Fins allà l’acompanyem i assistim a una classe d’Economia d’empresa per a Batxillerat.

També coneixem una iniciativa que vol ensenyar conceptes bàsics d’Economia a 4t d’ESO anomenat EFEC. Es tracta d’uns tallers d’Educació Financera impartits per treballadors o extreballadors de la banca, en què es parla de conceptes com l’estalvi o com fer un pressupost. Tot això, ajudats de dos experts en adolescents i en Economia, Jaume Funes i Joan Antoni Melé. Tots dos ens introdueixen conceptes tan importants com les finances ètiques i l’economia responsable.

Si vols escoltar la versió del programa de les emissores de proximitat:

Ens quedem amb aquestes conclusions:

  • Expliquem als fills que els diners que traiem del caixer no cauen del cel.
  • Ensenyem-los a acotar els desitjos als diners que tenen.
  • Els missatges haurien de ser: “administra el que tens”, “no et deixis seduir pels anuncis”…
  • Ensenyar economia és, primer de tot, ensenyar ètica.
  • Hem d’explicar-los economia sobre situacions que els infants i joves viuen a cada moment.
  • Veure com està el món pot ser, també, una gran lliçó d’economia.
  • Els hem d’ensenyar a fer un consum responsable.
Publicat dins de Temporada 8

En aquest capítol ens centrem en infants o adolescents amb conductes agressives. Ens ajuden a entendre les possibles causes dos professionals que treballen amb joves amb problemes d’autocontrol: María Martín, psiquiatra i coordinadora de l’àrea d’adolescents de l’Hospital Benito Menni, i Toni Cano, psicòleg del Departament de Justícia. Anem fins a l’institut Ramon Berenguer IV, de Santa Coloma de Gramenet, per assistir a una sessió de mediació entre l’alumnat, que intenta d’aquesta manera resoldre els seus conflictes.

També coneixem una associació especialitzada en violència filio-parental, on entrevistem les dues psicòlogues forenses que hi treballen i una usuària que va patir en primera persona aquest tipus de violència que augmenta dia a dia. Per últim, sabrem què és el mugendo, una art marcial molt indicada per a infants i joves que no saben canalitzar l’agressivitat, ja que se centra en el coneixement i el control d’un mateix.

Podeu recuperar aquí la versió radiofònica del capítol:

Ens quedem amb aquestes idees:

  • L’agressivitat interna es pot manifestar de moltes maneres.
  • No sempre una conducta agressiva és patològica.
  • Parlem d’agressivitat quan hi ha voluntat de fer mal.
  • A l’adolescència, la conducta agressiva té a veure, sovint, amb demostrar poder.
  • Analitzem si hi ha algun factor familiar que pugui provocar agressivitat en els fills.
  • És important que pares i mares donem pautes i establim límits clars. 
  • Els serveis de mediació als centres educatius són molt útils.
  • L’empatia i l’assertivitat són claus per resoldre conflictes sense violència.
  • Cal aturar-se, saber què ens passa, posar-hi nom…
  • La violència de fills a pares creix de manera preocupant.
  • En aquesta violència, enterrem els sentiments de culpa.
  • El consum de substàncies tòxiques és, moltes vegades, darrera de la violència.
  • Amb els joves agressius es pot fer una tasca educativa molt eficaç.
  • No deixem passar cap conducta agressiva. No són coses de nens.
  • Cal un equilibri entre l’afecte i la fermesa.
  • Busquem activitats per als fills on puguin canalitzar l’angoixa: l’esport, per exemple. 
Publicat dins de Temporada 8

Aquesta setmana ens apropem a un tema que afecta totes les famílies: l’alimentació dels fills i filles. Anem a casa de dues famílies per saber com s’ho fan perquè els infants mengin de tot i prou. Tant els Pujol Basart, com els Vázquez Rolduà, estan clarament informats sobre com alimentar els fills i filles.

Un altre pare que n’ha après, i molt, és Adam Martín, qui fa ja uns deu anys va decidir-se a prendre consciència de què i com menjava la seva família. Ara ha escrit alguns llibres sobre el tema i col·labora setmanalment en un magazín de ràdio on en parla.

Sabrem com funciona una empresa de menjador escolar, concretament 7 i Tria, als qui visitem a una escola d’Esparreguera, on parlem amb responsables del centre i del servei de menjador. M. Jesús Comellas també ens dona algunes pautes sobre alimentació, així com el pediatre Franciso Javier Martín, que ens fa cinc cèntims sobre les conclusions del darrer informe de la revista ‘Faros’, dedicada al tema que aquesta setmana ens ocupa. Acabem el programa anant a Sant Vicenç de Castellet per acompanyar uns alumnes de Primària a l’exposició itinerant de la Diputació ‘Menja bé, tu hi guanyes’.

Si voleu, podeu recuperar la versió radiofònica del programa:

Recordeu no perdre de vista aquests consells:

  • Hem de basar l’alimentació en aliments i no només en productes comestibles.
  • Llegums, fruita, verdura, carn, peix, fruits secs… són imprescindibles en una bona dieta.
  • Els bons aliments són salut i felicitat per als fills.
  • Hi ha nens que necessiten menjar més i d’altres, menys.
  • Si el nen menja molt poc, fem més ingestes.
  • Els sucres afegits i els greixos saturats, molt poc recomanables.
  • És important que, a poc a poc, els nens mengin de tot.
  • Estimulem l’interès de conèixer aliments nous.
  • Tota la família ha de donar l’exemple de menjar bé.
  • Sopar amb la televisió encesa no és aconsellable.
  • Compartim la cuina i la compra amb els nostres fills.
  • Que vegin el que mengen, que olorin, que participin…
  • Alerta a eliminar aliments bàsics i a fer dietes restrictives.
  • Si el nostre fill vol fer una dieta, parlem-ne i mirem que sigui saludable.
  • Quan mengem bé, el cos funciona millor.

 

Publicat dins de Temporada 8

Sabem quin impacte té l’art sobre el creixement cognitiu i emocional dels nostres infants? Ens apropem a l’escola Ítaca, al barri de Les Corts de Barcelona, on ja fa anys que el projecte de centre gira al voltant de les arts plàstiques.

Coneixem una família molt implicada en el centre, els Torrents Molnar, que van creure des del primer moment que aquesta era l’escola adequada per portar els seus fills. A continuació coneixem una noia, l’Elisabet, que per fi ha aconseguit el seu objectiu de cursar un Batxillerat artístic. Tant ella com la seva mare ens expliquen que a l’Elisabet li ha costat bastant tant la Primària com a la Secundària, ja que a l’escola no li han valorat mai el seu talent artístic i sí les seves notes en matèries que no li interessaven tant.

També anem a un altre centre de Barcelona, l’escola Bàrkeno, que forma part del programa Tàndem juntament amb el Mercat de les Flors i El Graner. En aquest cas, el projecte educatiu té com a eix la dansa i el moviment. Per acabar, anem a un casal d’estiu artístic impulsat per un agrupament escolta que pretén que els joves facin un tastet de diferents disciplines, per veure què els agrada més, sempre sota la premissa que tothom pot ser un artista. Rat Soriano, pintora i formadora de nens i nenes des de fa molts anys, ens assessora durant tot aquest recorregut.

Si prefereixes, pots escoltar la versió radiofònica del programa:

Per acabar, algunes idees que no hem de perdre de vista:

-- L’expressió artística és un gran mitjà de comunicació per als infants.
-- No es tracta que el nen faci coses boniques, sinó que gaudeixi i es relaxi.
-- L’art permet educar en la creativitat.
-- Si poden desenvolupar la seva especialitat, els infants estaran més relaxats globalment.
-- Fem entrar l’art a casa, de manera que els fills hi creixin.
-- Trobem l’equilibri entre animar els fills i forçar-los a fer el que no volen.
-- La dansa i l’art, eines d’educació emocional.
-- Tots els nens porten art dintre seu i tots poden expressar-lo a la seva manera.

Publicat dins de Temporada 8

Com tractar el tema de la mort amb els infants? Dos experts en dol, Xusa Serra i Edward Herreweghe, ens donen pautes de com actuar quan perdem algú proper a la família. Mauro Vega va perdre la seva dona quan el seu fill només tenia cinc anys. Ell es va deixar assessorar i ajudar per un grup de dol, experiència que ens explica.

Una altra família, els Marcet Rivas, van intentar viure amb normalitat la mort de l’avi, que és normalment la primera que viuen els nens i nenes. Acompanyem Xusa Serra a uns tallers que imparteix a una escola de Primària, per a nois i noies de sisè i pel seu professorat. És sorprenent la quantitat d’emocions que mostra l’alumnat quan es parla de pèrdues.

Anem a una altra escola, la Cooperativa El Puig d’Esparreguera, on fa anys una alumna va morir i fins ara els seus companys l’han mantingut en el record, gràcies a una bona gestió que es va fer des del centre escolar.

Si prefereixes, també pots escoltar la versió radiofònica del programa.

Després de veure el capítol, ens quedem amb aquestes conclusions:

  • A l’infant li interessa saber el que passa a la família, quan hi ha dol
  • Preparem, a poc a poc, els fills pel dia que nosaltres no hi siguem
  • És molt important que els fills expressin emocions
  • L’infant necessita sentir-se segur. Expliquem, amb les seves paraules, la veritat
  • Si l’infant fa una pregunta vol dir que està preparat per escoltar la resposta
  • No apartem els infants de la família, en el moment del dol
  • Les caixetes amb records poden ajudar els nens a fer el procés de dol
  • Parlar de la persona que ens ha deixat és bo, per a l’infant
  • Si podem, busquem el suport familiar
Publicat dins de Temporada 8

En aquesta ocasió volem aprofundir en un tema que preocupa molt a les famílies: les drogues, especialment perquè l’edat d’iniciació és cada vegada més precoç. Coneixem el cas en primera persona d’en David, de 18 anys. Amb només 15 anys es va introduir en el món del cànnabis. Arran de la detecció del problema per part de la família, es van dirigir al centre SPOTT, gestionat per la Diputació de Barcelona. Després de fer teràpia, el David va sortir-se’n i ara és un noi amb molts plans de futur. Parlem amb alguns dels terapeutes del centre SPOTT, així com amb la Carme Torrella, professional del CAS (Centre d’ Assistència i seguiment de Drogodependències) de Terrassa, qui coordina el programa d’atenció per a adolescents. De cara a la prevenció visitem a Sabadell l’exposició itinerant Controles?, que es dirigeix a nois i noies, escoles i famílies per donar-los informació, exposar els riscos i transmetre el valor de la responsabilitat pel que fa al consum de substàncies als més joves.

Si preferiu escoltar el programa de ràdio, els continguts els tractem d’aquesta altra manera: L’alcohol, el cannabís, o el tabac. Els joves en tenen conceptes erronis, i existeixen molts mites sobre aquestes substàncies que fan que les vegin com a poc perilloses. A voltes, la curiositat els pot i l’addicció ja és a tocar. L’edat d’inici en el consum de substàncies se situa entre els 13 i els 16 anys. Detectar el problema a l’inici és molt important i que l’implicat en prengui consciència també

Aquesta setmana parlem amb Anna Sisón, psicòloga al centre SPOTT, el primer servei públic d’assistència, tractament i prevenció comunitària per a persones drogodependents; Pablo Martínez, professor de matemàtiques a l’IES Sabadell; l’Anna, la Salma i la Nerea, alumnes de l’IES Sabadell participen en una visita guiada a l’exposició Controles?; Laura Garcia és educadora social, especialista en drogues i drogodependències i una de les guies; Salva Martí és treballador social al centre SPOTT i acompanya als pares en un procés moltes vegades dolorós. A més, compartir els neguits amb altres famílies els ajuda a superar les pors; i David i Mari Carmen (fill i mare). El David va començar a consumir als 14 anys, primer alcohol i després cannabis. Ara ja l’han donat d’alta.

A continuació us deixem un seguit de recursos que us poden ajudar si voleu aprofundir en el tema:

-- Podeu fer un tomb virtual per l’exposició Controles?. L’objectiu és desmitificar informacions errònies sobre les drogues que arriben als joves de manera distorsionada. Trobareu informació i eines per treballar el tema a casa. Fins i tot hi ha un servei de consulta a través del que podreu fer consultes a professionals. Visiteu:

-- Podeu consultar també el web de la Generalitat de Catalunya sobre drogodependències

-- Al Cosmocaixa trobareu l’exposició Parlem de Drogues. Que s’emmarca dins del programa preventiu del consum de drogues de la Fundació La Caixa.

I per acabar, com cada setmana, us deixem les conclusions a les quals hem arribat després de fer el programa:

1. El jove que té addicció d’alguna droga no sempre té consciència del problema.
2. Cal ajudar-lo a ser-ne conscient, però no culpar-lo
3. 62 centres de la Generalitat d’atenció a les drogodependències
4. Interessar-nos pels fills, sense espiar-los… i escoltar-los molt
5. Informem els fills, dient-los la veritat
6. Ajudem els fills a buscar solucions, no cal donar voltes a l’error comès
7. Indicadors: baixada del rendiment acadèmic, canvis d’humor, canvis d’amics i activitats aïllament familiar, necessitat de diners…
8. De vegades, és millor informar que només prohibir
9. Busquem l’equilibri entre l’afecte i els límits, a l’hora d’educar
10. Parlar, comunicar-se, donar afecte…
11. A l’adolescència, els fill s’allunyen, però ens necessiten molt, encara
12. Passar estones junts també és prevenir possibles addiccions

Publicat dins de Temporada 7

Per tractar el tema de xarxes socials, hem decidit preguntar als seus principals usuaris: els adolescents. Parlem amb l’Elies, l’Elisabet, la Judit, la Júlia, la Laura i la Carla sobre quines xarxes socials utilitzen més freqüentment i si troben que hi ha perills en elles. Una de les més usades és Youtube, i per això parlem amb un youtuber amb força seguidors que es diu Guillem Estadella… què significa per als joves el poder mostrar al món el que fas gràcies a una plataforma com Youtube? El nostre expert en xarxes socials, Oriol Fonollosa, ens parla de tot plegat, interpel.lant a la nostra responsabilitat com a models dels nostres fills i filles. Després ens dirigim a l’Hospital de Sant Joan de Déu, on la terapeuta clínica de la Unitat d’Addicions Maria Lleras, ens explica com detectar i prevenir conductes abusives en l’ús d’internet.

Si prefereixes escoltar el programa de ràdio, també te’l deixem aquí.

Les xarxes socials des de fa un temps formen part de la nostra vida i ara ja, per als joves són una manera de comunicar-se, de pertànyer a un grup… de socialitzar-se en definitiva. Parlem amb ells sobre les xarxes socials que més utilitzen i com les utilitzen.

De vegades també són una oportunitat. Guillem Estadella gràcies a youtube s’està fent un lloc en el món de la comunicació. Ara té 18 anys, va descobrir youtube amb 14 anys i el seu videoclip “Fregando” ha tingut més de 16 mil descàrregues. En aquest capítol també comptem amb les reflexions d’Oriol Fonollosa, mestre i membre d’Ididàctic, una plataforma d’apassionats de les tecnologies que treballen per potenciar els aspectes positius del món digital, i ens anima a observar el nostre comportament adult per entendre el de les noves generacions.

També parlem amb  Marc Pau, les Maries, la Marina, la Xènia, l’Aniol i en Marc, que cursen primer de Batxillerat.

Si voleu aprofundir en el tema doneu un cop d’ull al bloc d’Ididactic o també us podeu descarregar la ‘Guia per educar saludablement una societat digital‘ que acaba de publicar l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Hi han participat més de 20 experts en noves tecnologies, salut i educació. Un bon treball on trobareu pistes i consells per educar els vostres fills en l’entorn digital.

Publicat dins de Temporada 7

Avui sabrem més coses sobre les persones denominades Altament Sensibles (PAS). Ens ho explicarà la família Mora Ceroni. Una de les mares, la Noemí, és Altament Sensible, i el fill, el Bernat, també ho és. Tot i que pot semblar casual, es calcula que un 20% de la població és altament sensible, el que vol dir que tenen una forma diferent de veure el món. Aquest fet es pot veure com un privilegi, ja que són persones amb un cervell emocional dotat d’una gran empatia i orientats plenament a la sociabilitat, però de vegades també comporta molta incomprensió. Parlarem també amb la terapeuta Lourdes Reina, que va decidir especialitzar-se en PAS en adonar-se que ella també ho era. La psicòloga i psicoterapeuta Milos Salgueda i el també terapeuta Jordi Sierra, ens ampliaran la informació.

A la ràdio, el programa tracta l’Alta sensibilitat com un tret de la personalitat que, segons estudis recents, afecta un 20% de la població. Moltes vegades es confon amb altres tipus de trastorns com el TDH o l’autisme. Aquest capítol explica què és l’Alta sensibilitat, com es conviu amb ella i quines són les pautes que com a pares i mares podem seguir per fer la vida familiar molt més plàcida. Els experts amb els quals hem parlat són: Lurdes Reina, psicòloga; i la Noelia i la Noemí, mares d’en Bernat, un nen amb alta sensibilitat.

Si us interessa el tema, també us deixem com sempre, uns quants recursos per saber-ne més.

-- Podeu llegir el llibre ‘La alta sensibilidad. Vivir desde el corazón‘ de Karina Zegers, una holandesa que viu a Mallorca i és a l’hora una de les impulsores de l’Associació de persones altament sensibles. Podeu consultar el seu web www.asociacionpas.org.

-- També és molt interessant el documental ‘La sensibilidad a trasluz‘ de Televisió Espanyola.

-- El document més recent sobre el tema és la pel.lícula ‘Sensitive‘ sobre l’experiència personal Dra Elaine Aron.

Aquí us deixem les conclusions d’aquesta setmana:

1. Els infants amb alta sensibilitat necessiten sentir que són compresos
2. Entre el 10 i el 20% de la població és altament sensible
3. Ser sensible no és res dolent, sinó una habilitat molt positiva
4. L’alta sensibilitat és un tret del temperament, quelcom que portem en els gens
5. Els infants amb alta sensibilitat viuen els estímuls externs amb més intensitat
6. Indicadors: pell sensible, rebuig a les coses que apreten, molèstia al volum de veu elevat…
7. …aïllament, dificultat per dormir
8. … dificultats per controlar les emocions, de vegades certa agressivitat
9. De vegades hi ha col·lapse del sistema nerviós
10. Les persones PAS són molt intel·ligents… però amb una intel·ligència diferent
11. Molt important educar les emocions dels infants… i les pròpies
12. Pot ser bo deixar el nen una estona tranquil, si està sobreexcitat
13. Donem importància a les emocions que sent
14. Provem d’entendre el fill. Deixem-li temps de soledat i de no fer
15. Paciència, intel·ligència i confiança en l’infant

Publicat dins de Temporada 7

Aquesta setmana volem parlar de rendiment escolar. Els pares i mares, què podem fer per motivar els nostres infants a estudiar? Els hem d’ajudar a fer deures? En cas afirmatiu, fins a quin punt? Reflexionarem al voltant de tot aquest tema ajudats per dues famílies i alguns experts en la matèria. Anem a Barcelona per conèixer l’Elisabet Puig, una noia que va treure unes excel.lents notes en la Selectivitat passada. Ara, estudiant de Medicina, ens explica que la tenacitat i l’esforç són el més important a l’hora d’obtenir bones notes. La mare Garcia Begué també ens explica com treballen a casa el tema de l’estudi i els deures amb l’Elies, estudiant de Batxillerat, i l’Elisabet, estudiant d’ESO. Coneixem altres sistemes educatius de la mà de Xavier Melgarejo, docent que ha estudiat molt bé el cas finlandès, que ens ensenya quines diferències hi ha entre ells i nosaltres pel que fa a educació. Fabián Mohedano, impulsor de la plataforma per la reforma horària, ens parla dels horaris europeus, molt més adequats per afavorir el rendiment acadèmic de nens i joves. La Maria Jesús Comellas i la Carmen Martínez Roca també ens donen quatre pinzellades de com podem les famílies ajudar els fills i filles en aquest sentit.

Al programa de ràdio també veiem com diferents factors poden condicionar el rendiment acadèmic dels nostres fills: els horaris, les formes de vida en la nostra societat, els espais d’estudi, etc… Conversem amb diferents especialistes perquè ens hi ajudin i en aquesta ocasió són la Maria Jesús Comelles, mestre, doctora en psicologia i professora emèrita en el departament de Pedagogia aplicada de la UAB; Xavier Melgarejo, mestre, psicòleg i pedagog i autor del llibre ‘Gràcies Finlàndia’; Fabian Mohedano, impulsor de la reforma horària.

Com sempre, us suggerim uns quants recursos:

Cal fer deures?‘ de Jaume Funes. ed. Vapor Vell llibres
Jaume Funes és psicòleg, educador i periodista i en aquest llibre reflexiona sobre el paper dels deures. La seva conclusió: ‘Els deures no milloren l’aprenentatge, serveixen perquè els pares tinguin els fills ocupats’.

Gràcies Finlàndia‘ de Xavier Melgarejo. Plataforma editorial
«A Finlandia eduquen perquè els seus nens siguin competents, però amb valors humans, solidaris i que tinguin equitat d’oportunitats»
Xavier Melgarejo és psicòleg i pedagog. És membre del Consell Escolar de Catalunya i Conseller de l’Institut Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. Durant més de deu anys ha estudiat el sistema educatiu finlandès i aquest llibre n’és el resultat.

I per acabar, us deixem les conclusions del programa d’aquesta setmana:

1. El clima familiar, fonamental per a la rendiment dels fills
2. Un descans d’infants i joves afavoreix molt el rendiment
3. Crear l’interès pel que estudien… d’això es tracta!
4. Als fills podem ajudar-los, però sense fer-los la feina
5. Es bo reduir, poc a poc, l’estona que som al seu costat mentre estudien
6. Valorem la necessitat i el que aporten totes les extraescolars que fan
7. No comparem les notes i l’esforç els fills amb ningú altre
8. Fem responsables els fills de la seva feina

Publicat dins de Temporada 7