Per Michele Catanzaro (05.11.12)

Segurament, alguna vegada us haurà passat de conèixer algú en alguna festa i descobrir que és amic d’un company vostre de l’escola, o que coneix algú de la vostra família o que juga a futbol amb un company de feina vostre. Tot i que sovint ens estranya, el cert és que no té res d’excepcional.

El 1967, el psicòleg Stanley Milgram va demostrar que l’expressió “el món és un mocador” no és tan sols un cliché. Milgram va enviar decenes de cartes a l’atzar a ciutadans dels Estats Units i els demanava que tornessin a enviar les cartes a una persona a Boston. Però no els donava cap adreça. Els participants en aquell experiment havien d’enviar la carta a algun conegut que pogués ser d’alguna manera proper al destinatari. Semblava una tasca impossible, però després d’uns dies el destinatari a Boston van començar a rebre las primeres cartes. Al final de l’experiment, més de la meitat de les cartes havien arribat, a través de només sis intermediaris de mitjana.

El número sis no és important, ja que l’ experiment, en repetir-lo, dóna differents xifres. El que resulta sorprenent és que aquests nombres són sempre molt petits. El dramaturg John Gwear va escriure: “Tothom en aquest planeta està separat per només sis persones. El president dels Estats Units. Un gongoler a Venècia. Un nadiu dels boscos tropicals. Un habitant de Tierra del Fuego. Un esquimal. Estic lligat a tothom en aquest planeta per un rastre de sis persones”.

Els ecosistemes, Facebook, Internet, el mercat financer mundial … les xarxes juguen un paper fonamental en la naturalesa i en la societat. Fenòmens com el canvi climàtic, les pandèmies, o les crisis financeres es basen en estructures de xarxa. Les xarxes expliquen com l’entorn social afecta la salut i al comportament. En el llibre “Networks. A Very Short Introduction” (Oxford University Press, 2012) el físic Guido Caldarelli i jo, físic i periodista presentem les propietats de les xarxes i les seves classes, utilitzant exemples trets de l’actualitat, la tecnologia, la naturalesa i la història. Mostrem com les xarxes s’auto-organitzen i el paper que exerceixen en fenòmens com les grans apagades o els brots de virus informàtics. Així mateix, descrivim les importants aplicacions de la ciència de les xarxes en diverses àrees, com la genètica, l’ecologia, la tecnologia i la gestió empresarial.

Per saber més sobre xarxes, es pot seguir el bloc Exploring Networks, la seva pàgina al Facebook, i els seus comptes de twitter en català, castellà i anglès.