(29.01.2010)

The Hilton Brothers són, abans que res, un parell de bandarres, divertits, desvergonyits, atrevits. També una parella d’artistes neoiorquins que exploren el regne de la cultura contemporània. Al darrera hi ha en Christopher Makos —estudiant d’arquitectura i aprenent de Man Ray, de qui el mateix Andy Warhol va dir que era “el fotògraf més modern d’Amèrica”- i en Paul Solberg.

Fa molts, molts anys durant un viatge es van adonar que els interessaven els mateixos temes i, com si fos un joc, van decidir començar a fer fotos de les mateixes coses. Més tard, van fer una sèrie de díptics en què fotografiaven dos objectes per separat per després unir-los en una mateixa impressió. Va ser així com van encetar el tàndem col·laboratiu que encara avui dia dura i els uneix.

El nom artístic que fan servir està inspirat en las Hilton Sisters, unes estrelles del vodevil siameses dels anys trenta. I també, en les arxiconegudes germanes Hilton, les hereves de l’imperi hoteler i el símbol per excel·lència de la banalitat de la cultura pop. The Hilton Brothers fan fotos iròniques, amb un punt volgudament ingenu, i cíniques. El seu lema és que res és més profund que el banal. Així ho van demostrar a l’exposició Mistaken Identity, que es va poder veure a Barcelona.