28.11.12
La majoria de cops, seure al sofà davant de la tele acostuma a ser frustrant. Poques coses ens criden l’atenció i costa trobar espais mínimament interessants entre tant reality, programes del cor, i suposats debats que acaben acalorats i amb demandes… Però no tot està perdut! Encara queda espai per a l’esperança! Només cal anar a la marató de programes de tele que és el Miniput. Ni una fira, ni un mercat, ni un festival. És l’única mostra de televisió de qualitat que se celebra a Espanya. Dura un dia i consta de sessions de projecció i de debats.
Dissabte 1 de desembre se celebrarà la propera edició al CCCB. Si voleu assistir-hi, només cal que us inscriviu de manera gratuita a la pàgina web del Miniput. Ingrid Guardiola n’és la coordinadora, a més de professora universitària, investigadora, articulista, gestora cultural, jurat de festivals de cinema i autora de blocs ben interessants. I per si això fos poc, es passa mitja vida al tren de Girona a Barcelona, de Barcelona a Girona. (**Estem segurs que els seus dies duren més de 24 hores; que té alguna mena de pacte amb el rellotge! Ho descobrirem! I li robarem el secret…)
Per La Xarxa Tendències
Ingrid Guardiola. Foto: Tv3
Cada cop resulta més difícil coordinar el Miniput…
Retallades?
Una part positiva és perquè cada vegada la fem més grossa i tenim més convidats i més públic (avui mateix ja hi ha més de 1.000 inscrits). La part negativa no és tant per un tema econòmic, perquè al cap i a la fi el Miniput costa pocs diners i realment el que aporten les institucions que hi ha al darrera és poc, malgrat que sense elles seria impossible i que cada any s’ha de replantejar la col·laboració. El problema ve del fet que cada cop hi ha menys persones de l’equip de selecció del Miniput que poguem assistir a l’Input perquè les televisions ja no assumeixen els costos, de manera que ens és més difícil escollir els projectes. Perquè ja no ho fem a partir del que hem vist en viu i del que s’ha parlat a l’Input, sinó que ho fem des d’aquí a partir dels programes, i això dificulta escollir els productes.
Es continua fent televisió de qualitat?
Sí, tot i que potser cada cop has de mirar una mica més lluny. Les televisions estatals, les grans cadenes, cada cop arrisquen menys i opten per productes d’entreteniment que saben que funcionen. No vull dir amb això que sigui dolent, però en no poder assumir riscos econòmics, es devaluen altres projectes interessants, novedosos i amb vocació més educativa. Tot i així enguany podrem veure una bona selecció de programes internacionals que responen al què anomenem “televisió de qualitat”, i a més posem l’èmfasi en una secció dedicada a projectes locals i una altra a pilots. És el segon any que fem la convocatòria dels pilots i es van presentar 23 projectes, que és una xifra realment bona que dóna prova del talent i de l’interès que tenen les productores més joves (i no tan joves) en aquest tipus de televisió.
Per què cal posar èmfasi en la producció local?
L’Input té com a objectiu, d’alguna manera, cartografiar nous talents i noves tendències audiovisuals en general i de la televisió en concret. Però se centra en televisions generalistes. I és difícil que trobin productes realment molt destacables perquè les grans televisions han d’anar a fórmules segures. I això fa que un ampli ventall de propostes, més innovadores, fresques i crítiques, quedin completament decartades. Nosaltres al Miniput volem recollir aquestes propostes i fer-les visibles. I ho fem a través de la secció de programes locals i a la de pilots. Hi ha quatre peces a cada secció, molt curtes, i que valen molt la pena.
Què podrem veure dissabte a la 18a edició del Miniput?
Una programació que hem confeccionat a partir del millor de l’input, i de la selecció de projectes locals i de pilots. Tot i que no hem seguit cap argument temàtic, sí que els projectes que s’hi veuran s’estructuren al voltant de cinc apartats. El primer té a veure amb com la televisió representa la integració i la complexitat cultural dels països. Dos exemples són els programes Sunny Side of Sex Uganda o Wham! Bam! Islam!, que ens parlen, el primer de les dones a Uganda, que per a nosaltres són unes grans desconegudes, i ho fa a través del sexe com a eix vertebrador. I el segon de l’islam, des d’un punt de vista diferent al que estem acostumats.
El segon bloc gira entorn la participació i la interacció de l’espectador, amb projectes com Who is in Who is out, on el desenvolupament de la sèrie passa per la participació del públic; o ho trobem a Bear 71, un dels webdocumentals interactius de la National Film Board de Canadà i el canal Arte.
En tercer lloc, tenim un grup de programes fan dialogar art i televisió. Resulta interessant un espai coreà, Masterpiece Scandal, o Televisió espai expositiu, de Miniature, que tracta de contaminar el mitjà televisiu de contingut artístic contemporani. Està fet amb la col·laboració d’Hangar i presenta la televisió com una mena de capsa de sorpreses, de cub en blanc, com si fos un espai escenogràfic, i, a la vegada, presenta l’espai expositiu com una pantalla. També hi ha un pilot, 10 DRAMÀTICS, una sèrie a cavall entre l’audiovisual i el teatre. Cada episodi el protagonitza un jove dramaturg, en el cas del pilot que ensenyem és el Pau Miró. La primera part del programa és una enrevista i després, a la segona part, es veu una versió per a televisió, realitzada i adaptada, i fins i tota amb efectes digitals, de la peça. Photo for Live d’Arte és una màster-class de fotografia en clau de reality.
El quart eix té a veure amb la televisió com a espai de reinvindació pública i de l’esfera pública. En Jordi Évole, director del programa Salvados, presentarà Basta, on els joves usen la tele com a arma de reacció social. Un altre exemple que encaixa en aquest bloc és Pedra, paper, tisora, que neix de la primavera valenciana i que està basat en la participació ciutadana. Està fet a partir de càpsules de gent, del youtube. És una mena d’àgora pública.
I el darrer és un calaix de sastre, on hi ha projectes més personals, com Human Core, o Les nostres vides dibuixades o Soy cámara, una coproducció de TVE i el CCCB.
Aquests dies s’ha fet públic que el programa DO (Denominació d’Origen) de la Xarxa de Televisions Locals, deixarà d’emetre’s. Durant molts anys, ha estat una reserva de creadors, un espai fèrtil per a crear projectes novedosos, arriscats, híbrids… que han estat guardonats i que sempre s’han posat d’exemple de televisió pública de qualitat. Què et sembla que desaparegui un espai emblemàtic com a aquest?
Una veritable pèrdua per al panorama audiovisual català (al Miniput hem passat molts programes del DO), juntament amb la pràctica desaparició del canal 33 de TV3 i del Canal Cultura de TVE. Dibuixa un panorama molt trist, que caldria reactivar. Les televisions públiques han de continuar apostant per a aquests canals temàtics culturals, de fet, encara compten amb excel·lents professionals per fer-ho (i esperem que durin). Del contrari, el que tindrem seran televisions redundants, sense continguts de qualitat, amb programes de gènere o format, però no de continguts. Molt de testimoni, molta flexió estètica, però poca reflexió i poca auto-crítica, molta auto-promoció, però poca creació. Acostumen a al·legar que la programació està al servei de l’espectador, però no és cert. Programes arriscats, compromesos i amb vocació educativa tenen audiència, com ara Salvados, a la Sexta, o Amb filosofia, a TV3/C33.
Els índexs d’audiència diuen una altra cosa…
No podem sotmetre la tele pública a la tirania dels índexs d’audiència. No són un criteri suficient per mantenir un servei públic de qualitat. Han construït l’ADN de la televisió a partir d’audímetres que només representen a una demo de la població, mera estadística. Necessitem programes que entretinguin, però que també eduquin, que estimulin la sensibilitat de l’espectador, tant l’estètica com la intel·lectual, que li facin qüestionar-se la realitat. La televisió pública hauria de respondre a aquestes inquietuds. El Miniput seguirà repetint aquesta proclama amb la millor de les armes possibles: mostrant exemples d’una televisió que sí que és possible.
** Si en voleu saber més, la Marta Berenguer, periodista, n’ha fet una crònica al bloc de la Fundació Escacc molt interessant: Miniput: la tele, en perill d’extinció?
També hem fet un reportatget curt on avancem què és el Miniput i què hi podreu veure aquesta edició 2012:
I aquí us deixem dos reportatges d’edicions passades:
MINIPUT 2011
MINIPUT 2010
Miniput és l'establishment de la televisió bonista i el discurs immaculat, però a la darrera edició (que paguem entre tots en bona mesura) hi faltaven moltes i evidents propostes trencadores a nivell europeu i estatal, i aquest any és encara més decebedor. Malauradament aquesta falta d'investigació des de la direcció ha convertit el Miniput en una caixa de ressonància molt pobre d'un anquilosat i molt gregarista panorama audiovisual on els contactes tenen més pes que els continguts. O sigui, els amics a promocionar i allò que ens arriba de fora sense un mínim i crític filtre. Caldria tenir més cura de la programació o donar-li una mica d'aire i renovar el personal. Amb el discurs clàssic i massatgista respecte la televisió i els centenars d'inscrits a la força via universitats es pot muntar la paradeta i seguir cobrant de l'invent, però cal cuidar més el producte i donar-li més vida. En fi, també és complicat que amb tants interessos i patrocinadors pel mig surti una cosa realment interessant excepte per algú que té com a referent Telecinco.
Hola Carlota G....El MINIPUT està organitzat des de 9 institucions, cada una posa els mateixos diners que costaria un catering oficial per promoure un model de "televisió pública de qualitat". El MINIPUT s'estructura escollint:
- El millor de l'INPUT 70% del contingut que representa a totes les televisions públiques d'arreu del món
- El millor de la TV local (TVE, autonòmiques, locals)
- Els millors pilots (nova secció des de fa un any)
L'INPUT porta quasi 40 anys celebrant-se, el MINIPUT 18. No pots parlar de "decebedor" d'una edició que encara no s'ha celebrat donat que aquests programes encara no s'han vist enlloc. El que sí que està clar és que impliquem a les universitats d'audiovisuals, pensem que és un aparador imperdible pels estudiants que vulguin dedicar-se al periodisme, a la televisió en general o al cinema.
D'altra banda l'equip del MINIPUT està obert a qualsevol tipus de propostes sempre i quan respectin l'estructura de la mostra.
Si alguna cosa fa tot l'equip és tenir cura en la programació.
Val a dir que comparar el MINIPUT amb Telecinco i la inexplicable ràbia de fons és poc afortunada.
Et convidem a que vinguis i donis la teva opinió en públic, podràs discutir amb els directors o amb professionals del sector o amb el mateix públic!
Hola MINIPUT...
-Tu mateixa (suposo ets l'entrevistada) em dones la raó amb els %. És una programació en gran part encaixonada del que us arriba d'altres mostres i altres organismes i sense esperit crític ni amb qui us paga el sou ni amb qui dieu voler educar. Una programació carregada de quotes i totalment burocràtica. Si sembla que Salvados l'heu descobert fa 5 mesos o quan el Jordi Evole us ha dit que sí.
-He anat a les quatres darreres edicions, però aquest any passo perquè trobo que us heu estancat i institucionalitzat. No necessito netejar la meva consciència televisiva. I per cert, i tant que es poden veure coses d'aquesta edició. Què no s'hagin emès en televisió al 33 o la 2 no vol dir que no s'hagin vist enlloc encara. Benvinguda a la xarxa! A això em referia quan dic que trobo a faltar treball de camp i eixos temàtics menys tòpics.
-Està bé que impliqueu a les universitats i maneu als estudiants a anar-hi. Ara bé, crec que hauríeu de marcar distàncies amb patrocinadors i col·laboradors perquè potser fa 10 anys quan la gent no consumia tant en xarxa no s'adonava, però ara trobo la programació més políticament correcte que de qualitat.
-I una crítica més. Alguns professionals del sector es queixen, i amb raó, que només mireu a propostes locals amigues o amb acords (qui paga perquè surti el seu nom). Hi ha programes culturals de qualitat que porten molts anys i com que no estan al llistat de cadenes col·laboradores els teniu ben ignorats.
-No he comparat pas Telecinco i el MINIPUT. Crec que m'has des-llegit interessadament. He dit que potser per algú que tingui com a referent Telecinco i vegi la vostra programació la trobarà realment alternativa per contrast. Ara bé, amb algú que hagi aplicat uns mínims filtres de qualitat a la seva televisió i es mogui una mica per la xarxa la trobarà potser poc arriscada i molt inflada per la verborrea crítica. Tampoc m'agrada el to alliçonador que s'ha instal·lat a la mostra com si fóssim nens.
-No sé que costa un catering oficial, però que alguns malgastin diners no em sembla una bona justificació de la feina pròpia quan algú opina diferent. Si realment teniu tants inscrits poseu una entrada simbòlica i intenteu trobar algú que faci recerca i us ajudi a tornar a aixecar la mostra. Els càrrecs vitalicis són dolents per tots, les institucions, les persones al capdavant i els espectadors.
Gràcies per la invitació.
Hola,
Una cosa que agrairem moltíssim, en relació al que dius, és que si teniu alguna proposta, si us plau, feu-nos-la arribar, perquè, evidentment, el comitè no pot arribar a tot arreu, i més perquè la gent que està al MINIPUT hi és de forma vocacional (que no vol dir que no sigui professional, sinó que és extra-laboral).
Moltes gràcies!
pd. pren-t'ho en sèrio eh!
A la universitat pompeu fabra, als estudiants -al menys als meus temps-, ens "suggerien enfàticament" anar-hi, sobre tot via les classes de cert professor molt implicat al festival. És clar que podies no anar-hi, però després no t'havies d'estranyar si la teva nota era més baixa, oi? Això en quant a la "vinculació" (o cuota obligatòria) amb "universitats del sector audiovisual".
I això no té res a veure amb que agradi o no el contingut de la mostra. Però aquests acarreos acadèmics són del tot impresentables.
Per cert: quan costa un catering oficial? Mil euros? 1 milió? Quant? Volem saber. Transparència!
I molt d'acord amb lo que diu la Carlota. Goita que als del Miniput no se us oblidi que la majoria ja hem vist aquests programes per internet.
I jo si tinc una proposta. Tancament de Tv3 i tota la maquinaria mediàtica associada. El pitjor no és que paguem entre tots -i a preu infladíssim- els puestos 4mil euristes pels amics i les coproduccions entregades a dit a canvi d'alguna bona programació de tant en tant. El pitjor és que paguem perque ens desinformin i ens manipulin. I a sobre encara els hi has de donar les gràcies perque et manipulen, però ho fan en català. Iupi.
Hola Carlota.
Soy profesional del audiovisual y he asistido los últimos 4 años al Miniput y nunca me ha decepcionado. Siempre he visto programas cuyo punto de vista o temática me han parecido interesantes, algo a lo que no estamos acostumbrados, por desgracia, en la televisión de nuestro país. Pero parece que a ti, por lo que leo, no sólo nada te impresiona sino que todo te parece mediocre. Claramente debes de ser un ser humano excepcional, una mente maravillosa... El futuro prometedor de la televisión del que hablan las escrituras. ¡De hecho sería genial conocerte y darte trabajo!
En fin, espero que toda la ira que demuestras en tus comentarios no sea por algo personal hacia los organizadores del Miniput, que no aceptaran algún proyecto tuyo en la muestra o que te quitaran el novio... porque da la sensación que tu crítica va más allá de lo profesional para adentrarte en el pantanoso terreno de lo gratuito, más o menos lo mismo que hace Telecinco.
¡Un saludo al Miniput!
¡Nos vemos el sábado!
¿Y a mí por qué no me publican los comentarios?¿No les gustan?
Campanya “Per un concurs públic a la direcció del CCCB, la Virreina i el MINIPUT".
Pues yo estoy muy de acuerdo con las críticas de Carlota. Soy ex-alumna de la UPF y puedo dar fe que eso de la "implicación de las universidades audiovisuales" en la práctica significa acarreo obligatorio de estudiantes (a mí me tocó). Si no vas, bueno...luego no te quejes si te bajan la nota. De acuerdo también en que ya cansa ver desde hace miles de años a los mismos al frente de estos festivales (normal que la selección se resienta), en fin, no es por ofender, y sin restarles valor pero dicho en plata...los mismos de siempre, chupando del bote. No se entiende por qué, en vez de que Ingrid Guardiola, Batlló & CIA se bajen sus sueldos, se les ocurre mejor recortar en selección. ¡Pero si la selección es lo más importante!
Y yo si tengo una propuesta: eliminación de TV3 y satélites. Input y miniput incluídos. Que ya está bien de pagar con nuestros impuestos la propaganda del gobierno, hombre.
Y a ver si Ingrid accede a decirnos cuánto cuesta la broma del MINIPUT, en cifras, no en analogías. Y cuánto cobra ella y los demás, también. Y a cuántos becarios de la UPF y la UAB tienen trabajando, gratis, sin cotizar, y sin reconocimiento.
Veig moltes ganes de criticar per criticar. És cert que molts professionals en actiu o professionals aturats del sector audiovisual tenim molts motius per queixar-nos. Però atacar qualsevol iniciativa, per millorable que sigui (segur el Miniput ho és) o atacar persones sense conèixer el que fan, quant de temps hi dediquen, quant cobren per fer-ho o si són o no competents em sembla injust, més aviat una forma de deixar anar frustracions. Jo també he estudiat a la UPF, el curs en que em van convidar a anar al Miniput no hi vaig pas anar i no per això se'm va castigar o baixar la nota. Personalment, jo sí he vist alguns programes a edicions passades del Miniput que no havia tingut ocasió de veure abans. Sobre aquesta edició, veurem què s'hi presenta i, quan acabi, podrem tirar tomàquets.
Jo també sóx ex estudiant UPF, de periodisme però. I tot i que sempre ens havien convidat els profes a anar-hi, mai no se'ns va obligar. Això era fa 11 anys, igual després les coses han canviat i a vosaltres sí que us hi obligaven...
Porto 11 anys vinculada al món de la tele. Això, esclar, no em converteix en cap experta, ni molt menys Vaig començar a Atlas (Telecinco), vaig continuar a la Xarxa de teles locals, a la tele local de Vilanova i la Geltrú; i des de fa un temps, a través de productores he passat per programes de TVE, per productes audiovisuals per a la Unió Europea i tinc l'enorme sort de fer aquest programa, La Xarxa Tendències, a què setmana rere setmana li aboquem un munt d'hores, de passió, de ganes, d'esforç.
He anat al Miniput a les darreres 8 o 9 sessions. Algunes coses de les que he vist no m'han agradat, d'altres sí, i moltes simplement m'han fet pensar en nous formats i noves maneres d'explicar les coses. O m'han sorprès o m'han donat idees. De vegades també m'ha semblat molt enriquidor poder escoltar i preguntar gent del sector que porta 30 anys en tele.
No crec que el Miniput vulgui ser exhaustiu, ni recollir, com reclamava la Carlota, el més innovador i trencador que s'està fent. Crec que no van per aquí els "tiros"... La idea de fer el Miniput, al principi de tot, era poder portar a Catalunya una selecció del que es feia a l'Input, la mostra internacional, que com suposo que sabeu, es fa cada any en un lloc diferent de món i la majoria de nosaltres no hi podem assistir per falta de pasta.
De manera que, en principi, una proposta que el que vol és portar una mica d'aquells continguts aquí perquè els poguem veure, em sembla positiva (sí, sí, estan a internet, tot està a internet. Però siguem sincers: busqueu en teles russes o coreanes o d'Uganda què s'està fent? perquè jo, que estic molt interessada per aquest mundillo, no... per manca de temps, per desconeixement d'altres mercats...).
Per què aquells continguts i no uns altres? Això va a criteri dels organitzadors, és cert. Però com tot a la vida: per què uns grups toquen a festivals i altres no? per què es publiquen uns reportatges i altres no? Per què hi ha una programació a un teatre? per què uns plats determinats a un restaurant? perquè algunes pel·lis entren en concurs i altres no? Sempre hi ha una selecció, cal que n'hi hagi, sobretot quan els esdeveniments duren unes hores un dia. Ja és bastant marató les 10 hores llargues que dura el Miniput com per no fer selecció... Mare meva... i que consti que l'Input també és una selecció..
Que hi ha coses més interessants? Segur que sí! Clar! Però és que no diuen que allò que es projecta sigui el més interessant, sinó una selecció que ells han fet de l'Input. I respecte als productes locals.. a mi em sembla bé que hi hagi una aposta forta pel contingut local. Perquè sinó, sembla que tot el que és bo es fa fora. I a casa també es fan coses interessants. La convocatòria de pilots era oberta. Tothom que tingués un porjecte el podia presentar. Només es van presentar 23... I respecte a productes locals interessants. jo no sé si els que han escollit són els més interessants, però sí que ho són. No és un concurs, de a veure què és el més interessant. és una proposta.
No tinc ni idea de si la gent que l'organitza cobra o no cobra. La veritat és que m'és igual!! Però segurament, serà una cosa bastant simbòlica, per experiència d'altres saraos que m'ha tocat muntar, i que no cobrirà la feinada que comporten aquestes coses i els maldecaps i etc Conec professionalment la Ingrid Guardiola i em sembla una tia molt vàlida, amb criteri, que es pren molt seriosament i amb honestedat el que fa, independentment que us agradi el que fa o no.
Jo dissabte aniré al Miniput. Em sembla que és una proposta interessant, a la programació hi ha coses xules o que al menys a mi m'interessen.
Quantes passions! Veniu al MINIPUT i podeu formular totes aquestes preguntes (i sobretot aquelles que tenen a veure amb la TELEVISIÓ) a la gent que mencioneu o a la resta de convidats, nacionals o internacionals. Si voleu transparència: què més transparent que el diàleg cara a cara fora dels Nicknames, parlant com persones? El debat i la reflexió és un dels eixos del MINIPUT. Esteu convidats!
¿Por qué me habéis eliminado un comentario donde respondía a la entrevistada? Pensava que aquí, des del respecte però també des de la veritat, es podien fer comentaris. Veig que no, que només voleu interactivitat si es per llençar floretes. Prenem nota.
Per cert, la csaez, és la Cristina Sáez, que treballa a La xarxa tendències de la Xarxa de Televisions Locals, col·laboradors del MINIPUT.. .Només és un apunt informatiu. Són aquelles xarxes i independències de les que parlaven més amunt abans que esborressin missatges i ho arreglessin amb altres veus (Seppo).
Arnau i Salvador, només s'ha esborrat un missatge, el de l'Arnau, perquè era més un atac contra l'entrevistada del bloc, amb acusacions fortes. I crec que aquest no és el lloc per fer-ho i menys des de l'anonimat. La resta de comentaris que són crítics amb el contingut del Miniput estan. es pot comentar expressant les opinions de cada un, però sempre des del respecte.
Sí, nosaltres som un programa que fa una productora independent de la xarxa (Minifilms tv) i que venem a Canal Blau Televisió, que forma part de la XTVL. No tenim res a veure amb el Miniput, més enllà que com a programa de televisió que som el cobrim per l'interès informatiu. Si us passegeu una mica per la web i coneixeu una mica més el programa, veureu com cada setmana tractem festivals, mostres, molt diverses amb què tampoc no tenim relació. Ja són ganes de buscar tres peus al gat..
Va de nou: i el pressupost total, equiparable a un catering, en euros, quan és? Urgeix transparència en aquest assumpte. Jo m'he entretingut en buscar-ho a la web, sense èxit. Algú m'ho sabria dir?
gràcies!
¿Acusaciones fuertes o feas pero ciertas? Desde el respeto. Tan sólo he dicho que la entrevistada tuvo que devolver dinero a la administración catalana (a todos nosotros) por el uso irregular de una subvención cultural. Es un hecho contrastable. En este país unos escurren el bulto con la bandera y otros con la cultura. He dicho que si uno ve la programación los últimos años es fácil ver cierto tráfico de influencias. Tu me invitas yo te hago jurado o te doy una conferencia, tu me haces publicidad y yo te incluyo un programa... También es un hecho. Siempre las mismas caras como en una secta. Por eso muchos ni se molestaron en presentar pilotos. La diferencia de trato de Via LLibre y Amb Filosofia también está ahí fruto de amistades e intereses personales. Cuando dice que es vocacional miente. Cobra por hacer su trabajo, que parece pobrecita que lo ha haga gratis por el bien de todos nosotros. Lo que no es admisible es recortar en calidad, pero no en sueldos al alza sin intentar encontrar fuentes de ingresos. También he dicho que habla más de números de inscritos que del contenido de los programas. Tantos seguidores, tanto vales. Y que después cuando vas no hay ni la mitad porque muchos estudiantes obligados se inscriben pero después no asisten. Es la realidad, pero como en el cine español sólo importa llegar a cierto numero fantasma de entradas para seguir cobrando. También he dicho que no es coherente que aquella que se llena la boca hablando de transparencia lleve años y años en una plaza para la que ha sido nombrada a dedo por los amigos. La transparencia en los concursos no es algo unicamente a reclamar cuando quitan a los tuyos. El Miniput es una gran herramienta que la están dejando a perder con demasiadas historias.
Hola Xarxer@s,
Creiem que el bloc del programa no és l'espai idoni per tenir aquest tipus de debat que no versa sobre el contingut, que és la matèria amb què tractem nosaltres. Un comminem que sisplau aneu demà al Miniput i parleu allà directament amb els organitzadors sobre tots aquests temes que us preocupen, com ara el finançament o la vida personal i la gestió d'alguns dels organitzadors.
Per altra banda, ens encantarà llegir les vostres crítiques sobre els projectes que s'hi presenten o si teniu alguna suggerència sobre algun contingut interessant us demanem sisplau que ens la feu arribar. Ens encanta descobrir coses noves ben fetes i tractarem de donar-ne difusió. Podeu contactar-nos a través d'aquest web o enviant-nos un mail a lamallaprog@gmail.com
Moltes gràcies!