30.11.12

Per Clara Arnedo

La Fatima al-Qaws abraça el seu fill Zayed, de 18 anys. El noi pateix els efectes dels gasos lacrimògens, després de formar part d’una manifestació en contra del president Saleh als carrers de Sanà, al Yemen, el 15 d’octubre de 2011. És la imatge guanyadora del World Press Photo 2012, que penja d’una de les parets de les sales d’exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L’observem quasi al final de la mostra, en un racó privilegiat: la fotografia, de composició i tema clàssics, és una gran pietat contemporània, que celebra l’amor i el contacte íntim entre un fill i una mare. Una proposta del fotoperiodista de Santa Coloma de Gramanet, Samuel Aranda.

Un exemple evident, al meu parer, que el World Press Photo d’aquest any vol deixar enrere l’exhibició directa i punyent de les conflictes que han sacsejat durant el darrer any el món sencer, per explicar-nos la realitat des d’altres punts de vista. Potser per aquest motiu tant el Satya com jo mateixa ens prenem la mostra com un passeig conceptual entre els esdeveniments del 2012 que s’inicia amb les captivadores fotografies de natura i esports per seguir, in crescendo, cap els conflictes de caire bèl.lic i revolucionari més dolorosos.

Així, a través de la feina dels fotoperiodistes, se’ns explica la violència a banda i banda del globus de moltes i diverses maneres, fent evident que la fotografia de conflictes pot ser un mitjà de gran expressivitat narrativa. Hi ha mil maneres d’explicar una història, i, cada fotoperiodista escull la seva. I totes són vàlides mentre, al final, es faci la llum sobre allò que s’explica, i, la imatge, esdevingui un cop més, material sensible: sensible per si mateixa, però, sobretot, sensible pel receptor d’aquestes històries que volen, en definitiva, apropar-nos les altres cares de la realitat del món convuls en què vivim. Per això cal aplaudir la feina d’aquests reporters compromesos amb les causes que narren i hàbils en fer-ho a través d’imatges fortes, de vegades, belles d’altres, i sempre profundes.

—————————————————

El Samuel Aranda va néixer el 1979 a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). Va començar treballant per a El País i el Periódico de Catalunya. És especialista en fotografia documental i actualment treballa com a freelance per al New York Times i el magazine de La Vanguardia, entre d’altres. Pots veure més fotos seves al seu web: samuelaranda.net