04.12.12

Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és cineasta, amb sang basca i un do especial per explicar històries. Potser, diu, perquè és “cuentista” sense remei. De petit, volia ser escriptor, però quan va arribar a la facultat es va adonar que també es podien contar vides, situacions, amb imatges. I és el que ell fa. Continuament. Barrejant ficció amb documental. Explorant els límits del llenguatge cinematogràfic, amb lucidesa i talent.

Si hi ha alguna cosa que el caracteritza és que no fa dos projectes iguals. Diu que és “per no avorrir-se”. Va començar cobrint el Festival de Cinema de Sant Sebastià com a periodista, per al Diari de Girona -i assegura que va ser el primer que va enviar-ne una crònica per internet des d’allà- i el 2011 es va endur el màxim guardó, la Concha d’Or pel seu film Los Pasos Dobles**.

Fa unes setmanes, va venir a Barcelona a presentar a la Filmoteca de Catalunya el seu documental “La noche que no acaba”, que gira al voltant de la figura d’Ava Gadner. Vam aprofitar per “segrestar-lo” un ratet i xerrar amb ell sobre històries, emocions, mirades, llocs, paisatges, premis i, esclar, cine.

** Al reportatge a continuació hi ha un error. Diem que Lacuesta va guanyar la Concha d’Or al 2012 i va ser el 2011. :(

Isaki Lacuesta, 1a part. Construïnt històries

 

Isaki Lacuesta, 2a part. Experimentació cinematogràfica