06.12.12

Per Anabel Herrera

 

Dissabte, 12.15h., en ple Miniput,  Els mateixos que uns minuts abans devoraven croissants al hall del CCCB ara taponaven l’entrada a l’Auditori. Però no era “Basta”, un programa sobre quatre humoristes que investiguen estafes de la vida real, el que provocava tant rebombori, sinó Jordi Évole, l’encarregat de presentar-lo. A la sortida, una cua de periodistes l’esperàvem per arrencar-li unes declaracions, a banda d’unes quantes groupies i gent que volia que plasmés la seva firma en un llibre.

Que un programa com “Salvados” hagi acaparat un 16% de quota de pantalla i el seu presentador s’hagi convertit en un autèntic fenomen de masses tot i no ser Brad Pitt no deixa de ser una gran notícia. “Pensar que l’audiència és idiota i només mira programes del cor, no és veritat, el que passa és que aquest tipus de programes fan molt de soroll. Hi ha una oferta molt variada i molta gent interessada en un altre tipus de formats”, ens va explicar.

   

** Satya i Anabel, realitzador i guionista de la Xarxa Tendències, entrevistant Jordi Évole i els companys de Human Core

Les paraules de Francesc Escribano, director de Minoria Absoluta, la productora creadora de “Polònia”, van anar en la mateixa línia: “Jo crec que la televisió és cada vegada més de qualitat perquè els espectadors som cada vegada més intel·ligents. Per tant, no patim que encara té bona salut!”.

Perquè una televisió sigui de qualitat, segons els professionals que van participar al Miniput, ha de saber arriscar-se, ser innovadora i generar debat social. La pregunta és: com aconseguir-ho amb la situació actual de crisi del sector audiovisual? Ara tenim el cas de Telemadrid, per exemple, que ha presentat un ERE que afectarà al 80% de la seva plantilla.

“A mi m’encantaria tenir la solució màgica…”, ens va confessar la periodista Marta Berenguer, que també és membre del comitè de selecció d’aquesta mostra. “Òbviament hi ha unes retallades, com en tots els sectors, però també relleus polítics que suposen canvis en les produccions televisives. Si es prioritzés una televisió amb vocació de servei públic, el model no hauria d’estar en perill. Però clar, és una qüestió de prioritats”.

Sembla, doncs, que encara no està tot perdut…