19.12.12

Cristina Sáez

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Tzeitel, Satya, Cris, Bernat, Lídia i Anabel

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Tzeitel, Satya, Cris, Bernat, Lídia i Anabel

 

Divendres al matí. El Satya -càmera, realitzador, muntador i ull crític de la Xarxa Tendències-  i jo estem acabant de visionar el programa que hem d’enviar a la Xarxa de Televisions Locals perquè s’emeti dimarts següent. “I si tallem una mica de cua d’aquest vídeo? Així podem posar una recomanació”. En aquestes, entre frames, edició de so, canvi de planos, sona el telèfon i  ens donen la notícia. L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya ens ha guardonat pels nostres continguts, rigorosos, de difusió de la cultura 2.0, i, sobretot, pel nostre compromís amb una comunicació no sexista. Esclata l’alegria entre l’equip. I ahir el vam anar a recollir. Estem molt contents i agraïts a l’Associació de dones periodistes per haver-nos donat aquest reconeixement. I més en un any tan especial com aquest, en què feien 20 anys!! Hi va haver més premiats; els podeu consultar a la pàgina de l’Associació.

 

I ara em permetreu que m’enrotlli una mica… perquè m’agradaria explicar-vos algunes coses. La Xarxa Tendències va arrencar fa 11 anys, quan la majoria de nosaltres gairebé no havia tingut contacte amb internet ni amb les noves tecnologies. I aleshores el que fèiem era explicar coses que ara ens semblaran tan bàsiques o xorres com què és un mail o una arroba. Al llarg dels anys, hem anat evolucionant amb la societat. La nostra intenció sempre ha estat la d’intentar aportar un context al que succeeix en aquest àmbit, que avança a una velocitat vertiginosa. I ho hem fet a través de reportatges sobre temes més socials, com ara la integració dels nouvinguts a través de la tecnologia, fins a temes més artístics, com ara nous creadors que fan instal·lacions interactives per enriquir l’experiència dels visitants d’un museu o que incorporen la tecnologia a espectacles de màgia o de dansa o de teatre.

I una de les coses que tot l’equip sempre hem tingut clar és volíem lluitar contra l’escletxa digital que s’anava obrint més i més entre homes i dones. De nosaltres, les dones, acostumen a dir que no ens agrada la tecnologia, que som maldestres, que no hi entenem. I sentim tant aquest discurs que al final ens ho acabem creient. Però la realitat demostra el contrari. Hi ha estudis que demostren que fins als 18 anys nois i noies tenen el mateix interès per tot el tecnològic, tot i que després l’interès de les noies sembla decaure.

Al programa hem intentat buscar els perquès d’aquest pèrdua d’interès, i hi hem dedicat molts reportatges i entrevistes. Però també i sobre tot, hem tractar d’ensenyar sempre dones tecnològiques. Dones que lideressin empreses de tecnologia, dones artistes que fessin servir la tecnologia, perquè creiem que una de les millors maneres de lluitar contra  la marginació femenina és donant models diferents a la societat. Com han de voler ser les nenes vj o desenvolupar aplicacions o dedicar-se als interactius quan el que surt als mitjans de comunicació són homes?

Res més, que tampoc no és qüestió d’escriure la Bíblia. Que ja se sap que els posts han de ser curtets perquè vosaltres, els internautes, us els llegiu. Deixeu-me, però, acabar donant les gràcies a l’equip que hi ha al darrera del programa i que setmana rere setmana fa que el que mireu, ja sigui en aquest web o a la tele, sigui possible. Gràcies de tot cor al Satya, company d’il·lusions i fatigues; ull crític i cor gegant, generós, que hi posa més hores que un rellotge perquè La Xarxa quedi més que bé (i cantant d’un grup molt xulo que es diu Déjà vu!). Gràcies a la Lídia i a l’Anabel, ànimes de La Xarxa Tendències; buscadores d’històries xules i interessants, de personatges, que ens apropen a través dels seus guions, amb xispa, amb una mirada diferent, plumilles incansables, que li posen il·lusió a dojo i creativitat a les seves històries. I gràcies a les superveus del programa, la Tzeitel i el Bernat; sense ells la Xarxa Tendències no seria la Xarxa Tendències. A més d’una veu preciosa, són persones amb molta llum, que et contagien bon humor i ganes de riure. Dos soletes.

I ja que estem donant les gràcies, perquè els premis és el que tenen, són l’excusa perfecte per poder allò que et fa vergonyeta de dir la resta de dies, gràcies a la XAL i a Canal Blau, que porten ni més ni menys que 11 anys apostant per nosaltres. Gràcies a Pere Gibert, una de les persones que més ha cregut en nosaltres, que més ens ha recolzat, defensat, ajudat, i donat ales per créixer.  I gràcies a la Marta i a la Lluna, a qui toquem la pera cada dos per tres: “Lluna, la web no va” i amb paciència ens explica, ens diu, ens arregla. Gràcies a elles i també a la Montse tenim aquesta web tan xula. I per últim, Carola!! la productora-coordinadora més eficient del món mundial!!