27 de desembre del 2012

Per Jordi Sora

S’encenen els llums. Acaba la coreografia. El públic aplaudeix. Heu pensat mai on van a parar els gestos del ballarí? On són els seus moviments? La dansa és l’art efímer per excel·lència. No va ser fins a mitjans del segle XX que el vídeo domèstic va començar a capturar aquells instants. Avui dia és un interessant instrument per visualitzar coreografies antigues, però no pas un sistema infal·lible per conservar-les. Les anotacions a mà, els garbuixos, sovint les fotografies, serveixen als ballarins tant o més que les imatges en moviment.

En algunes d’aquestes coses pensava Isaki Lacuesta, segons explica al catàleg de l’exposició, quan va abordar l’encàrrec de la instal·lació que ocupa l’espai central de la mostra de la història de la Dansa a Catalunya a l’Arts Santa Mònica, que podeu visitar fins el 26 de gener del 2013. I va demanar a cinc reconeguts ballarins enregistrar un petit fragment al Teatre Lliure Mercat de les Flors en les mateixes condicions: una escenografia buida i idèntica il·luminació. Cadascú havia de pensar en una peça curta amb el seu estil. És curiós perquè tot i ser tan diverses, com que es presenten en pantalles grans l’una al costat de l’altra, ben bé podríem pensar en una unitat coreogràfica. I, en canvi, cadascuna té una història pròpia, a voltes contraposada amb les imatges del costat. És la constatació de què la dansa es nodreix del sentit que l’espectador dóna a l’obra.

Si el centre decidís no desmuntar mai més aquella instal·lació, podríem veure ballar fins a l’eternitat Marta Carrasco, Andrés Corchero, Cesc Gelabert, Àngels Margarit, María Muñoz, Thomas Noone i Sol Picó ¿Però podria un jove estudiant de dansa, d’aquí molts anys, executar en directe aquells mateixos passos, els gestos i els moviments dels ballarins originals? ¿L’espectador del futur interpretaria el mateix?

Fotografies, vestits, calçat, estris diversos propis del ballet i la dansa, cartells publicitaris dels principals teatres i sales que han programat a Catalunya les arts del moviment aquests darrers 50 anys, revistes especialitzades i filmacions, a més de la instal·lació, són la invitació que us fan des de l’exposició a rememorar aquella història: un exhaustiu repàs pels rastres de la memòria.

Cos de ball virtual creat per Isaki Lacuesta per a la mostra Arts del moviment.

Però la dansa és present. I per animar-vos a descobrir la molta i de qualitat que es fa, l’exposició s’acompanya d’un catàleg ben interessant: un web on es recull totes les companyies i col·lectius de Catalunya. Podreu moure-us per ordre alfabètic, per estils, per nom dels artistes… És una invitació! A descobrir als escenaris un art que es manifesta en tota la seva potència en viu i directe. Una experiència única i singular: un instant fugaç. S’encenen els llums…