02.01.12

Sovint, apart de les sèries, que ara viuen un moment daurat, i d’efervescència, i de La Xarxa Tendències, esclar!, costa trobar continguts audiovisuals nous que ens enganxin. Que no siguin fórmules repetides. I que se’ns enredin a les neurones i ens facin pensar. Ens evoquin emocions. Ens facin gaudir. Tot això és el que perseguia el DO, Denominació d’Origen, des de feia 8 anys. Una mena de contenidor setmanal, que recollia les propostes més arriscades i innovadores que es feien a Catalunya. Amb un denominador comú, la qualitat, i amb la voluntat d’explorar nous terrenys audiovisuals. Per això és, segurament, un dels espais més guardonats de la televisió pública. Fem avui una petita i brevíssima retrospectiva a aquest espai que ara desapareix i que  al llarg de prop una dècada. tant ha enriquit el teixit audiovisual català. (Tingueu paciència! Al vídeo es colen uns segons del sumari abans que comenci el repor del DO… :< )