17.01.13

El Roger Amat i l’Adelaida Lamas. Un català i una gallega. Belles arts, i psicologia, i comunicació audiovisual. Les seves ments inquietes es van creuar el 2007, en un projecte, “La metamorfosis de la Palomita”, el primer que van fer per al programa DO. Aleshores van veure que s’entenien, que les seves neurones es sincronitzaven bastant bé, que eren dos culs inquiets, i que els interessava revisar la realitat, escorcollar-la amb ulls crítics i fer projectes que fessin pensar.

El 2009 van crear Miniature (llegit tal i com s’escriu: mi ni a tu re). I des d’aleshores, les coses els han anat molt i molt bé, a jutjar per la quantitat de projectes interessants que han fet i la de premis que han guanyat: Laus de bronze per la continuïtat de l’XTVL i per la del DO; nominació als premis de disseny i de publicitat europeus ADC*E 2012 pel projecte Televisió Espai Expositiu”, que també va ser seleccionat al MINIPUT de l’any passat com a exemple de programa de tv de qualitat i els va valdre el Grand Laus.

Els Miniature són també els responsables de la nova imatge de Tendències, que vam estrenar dimarts 15 de gener. Un grafisme atractiu i novedós, que juga amb els conceptes de tecnologia, societat, cultura, pensament, xarxes, humans. I ens expliquen, mig en secret, que aquests dies, a més, estan acabant de col·laborar en un projecte ambiciós, gran, que veurà la llum en breu. S’han encarregat de mil coses, des del naming fins al disseny. “El resultat es veurà en breu”, asseguren. I de ben segur que ens tornaran a deixar bocabadats.

 

Roger Amat: Quan ens van proposar fer la imatge del Tendències ens va fer molta il·lusió. Ens agradava molt el programa i pensàvem que tenia moltes possibilitats a l’hora de treballar el grafisme.

Tendències: En quins elements us vau basar per crear el concepte que hi ha darrera del grafisme?

R: Teníem clar que la tecnologia era un element molt important del programa. Volíem mostrar-ne una visió amable i molt propera, fins i tot una mica màgica. A partir d’aquí, vam començar a pensar com resoldre això tècnicament. Vam tenir diverses idees però des del principi ens atreia molt experimentar amb mapping. L’objectiu era mostrar com la tecnologia cada cop més envaeix l’espai domèstic. Des de casa tenim accés a aparells sofisticadíssims que en el millor dels casos ens fan la vida més fàcil.

T: A la capçalera de Tendències, la televisió contagia de píxels la resta de pantalles de la casa…

R:  Volíem mostrar el pas de la tele a la tecnologia més contemporània i, a la vegada, com la televisió també està evolucionant i comença a ser molt més interactiva, surt de la pantalla única. I ho fem des d’un punt de vista positiu i reflexiu: la tecnologia ens envolta i la fem servir de manera molt intuitiva.

T: És molt novedós fer servir un mapping en una capçalera d’un programa de televisió. Molt probablement és la primera vegada que s’ha utilitzat amb aquesta finalitat.

R:  Potser hi ha alguna experiència prèvia, però ho desconec. Nosaltres vam estar buscant i no vam trobar cap altre projecte de televisió que l’hagués utilitzat. Però no trigarà gaire a popularitzar-se perquè funciona molt bé. Té un component molt més humà que no pas el motion graphic fet per ordinador. En aquest àmbit, a més, el mapping és una cosa molt novedosa, a diferència del mapping d’edificis que potser és més conegut per tothom

T: Com va ser el rodatge del mapping?

R: Vam estar rodant tres dies, el 28, 29 i 30 de desembre. Volíem acabar bé l’any. Vam voler comptar amb l’ajuda del Juanjo Fernández (Gnomalab), un dels grans en mapping, -¡porta 15 anys en aquest món!- que des del principi es va entregar per complet al projecte.

Com que no ho havíem fet mai, no sabíem quin seria el procés de treball. Simplificant molt, hi ha dues coses importants a l’hora de fer un mapping: que tot quadri on ha de quadrar; i el contingut que es projecta. Nosaltres ens encarregàvem del contingut i el Juanjo, que tot quadrés. I tot el procés gairebé es feia en directe. El Juanjo escanejava l’habitació, ens passava la imatge, que era una mena d’híbrid entre una fotocòpia i un 3D, i nosaltres ho animàvem, tot molt participatiu.

Estem molt contents del resultat final i del projecte en si, perquè el que ens agrada, tant a l’Ade com a mi, és investigar nous formats, experimentar. Tractem de no tancar-nos en allò que sabem que funciona o que sabem que ens surt i que fem bé. No volem repetir la mateixa fórmula una vegada i una altra. L’interessant, pensem, és adaptar-nos a les necessitats de cada nou projecte i veure què és el que millor se li escau. Que sigui l’encàrrec el que ens porti a visualitzar la forma final que ha de tenir cada feina. Per això que… només es podia fer un mapping per a Tendències, perquè tenia sentit.