19.02.13

Per Antònia Folguera

Ja està gairebé tot a punt per a l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació, que se celebra a Lleida per dissetena vegada, i que des de fa dues edicions, encara que ja hi havia treballat anteriorment, dirigeix la Carolina López. Ella mateixa ens explica quin és el contingut d’aquesta mostra, que en l’actualitat és l’única que hi ha a l’Estat Espanyol, cosa que la converteix en el punt de referència de l’animació al nostre país. Ens avisa que si volem participar a l’ Animac d’aquest any cal que agafem energies perquè ve carregadíssim de propostes, tantes que haurem de fer-nos un itinerari amb tiralínies.

 

Carolina, fes-nos cinc cèntims de la programació d’enguany…

El tema d’enguany és “A través de la realitat” dedicat al documental d’animació, on celebrem el potencial creatiu de l’animació en relació a versionar la realitat, i passarem un munt de curtmetratges de recent producció i també en rescatarem alguns de clàssics. Ve carregat de coses molt potents, com “Alois Nebel”, de Jaroslav Rudish, escollit com a millor llargmetratge europeu de l’any i que està basat en fets reals. O un llargmetratge molt divertit que passarem a la inauguració que es diu “A Liar’s Autobiography, The Untrue Story of Graham Champan”. Graham Chapman era un dels Monty Python i era tot un personatge: tenia problemes amb l’alcohol, va sortir de l’ armari…tenia tant de suc la seva vida que se’n va fer un llibre en clau de comèdia i ara una pel·lícula. També hi haurà curtmetratges com “Reality 2.0” del Víctor Orozco, que parla sobre els càrtels de la droga a Mèxic; “Bajo la almohada” de Isabel Herguera, realitzada amb les veus i els dibuixos d’uns nens d’un hospital a la Índia…L’animació pot arribar on no arriben les càmeres, com per exemple el treball d’ Andy Glynne que prepara una pel·lícula sobre Corea del Nord i que vindrà a fer una conferència. De vegades l’animació és una solució, com al cine de la Hanna Heilborn, que explica sovint penúries de menors, que si bé no els filmen, expliquen el que els passa en primera persona.

Disset anys de festival donen per a molt. Què hi ha de nou?

Vam començar l’any passat obrint el festival a la indústria. Hi ha un cor de l’Animac, que és experimental, creatiu i independent i és intocable, però cada cop més l’Animac és una finestra, un punt de trobada per a la indústria, i un pont entre la indústria i la creativitat. Espanya és un dels grans productors de sèries de tot el món. Té una indústria molt potent, una potència creativa impressionant. Té molts professionals treballant aquí, també fuga de talents… aquí és produeixen moltes sèries, però no tants llargmetratges, aleshores hi ha molts professionals formats aquí que se’n van a treballar a fora. El programa Mèdia Antena Catalunya, l’oficina informativa dels ajuts europeus, ha escollit l’Animac per presentar la línia d’ajuts d’aquest any, en un moment en què hi ha crisi de tot. Em sembla prou important i a mi em fa especial il·lusió, perquè reconeix l’Animac com a punt de trobada europeu de la indústria de l’animació.

A l’ Animac sempre hi ha conferències, tallers. La part divulgativa i pedagògica és important…

La línia pedagògica de l’Animac s’ha reforçat. Tots aquells autors, aquella gent que ha acabat l’escola i diu… “ara què faig?”, doncs que vingui a l’Animac, que hi haurà conferències, hi haurà gent que t’explicarà com tirar endavant els teus projectes. Aquest any Media t’explicarà les línies de finançament… tindràs mentors gratuïtament, tindràs el luxe que  productors i directors de primeríssima línia vegin el teu port-folio i t’ho comentin vis-à-vis durant mitja hora. Això és un luxe. Jo animaria un munt la gent jove  que vinguessin a l’ Animac. A part,  les sessions escolars. És molt important que la canalla des de petits comprenguin i vegin que hi ha altres maneres de fer animació que no són les de les grans productores i donar eines als professors perquè puguin explicar l’audiovisual als seus alumnes a través de l’animació.

Què no ha canviat en 17 anys d’Animac?

No ha canviat l’aposta per les obres més arriscades, independents, d’artistes; per aquelles obres fràgils que si no fos per l’Animac, seria mol difícil de veure. No ha canviat l’Animac com a plataforma de llançament perquè el públic comprovi que en l’animació conflueixen moltes coses, que és un mitjà d’expressió riquíssim,  que és una tècnica però que dóna per a molt i que pot arribar molt lluny.

 

L’Animac se celebra a Lleida del 28 de Febrer al 3 de Març i ve carregat d’activitats per no avorrir-se ni un minut.