05.03.13

Per Jordi Sora

El moviment travessa els cossos. Amb intenció: dóna vida. Com el cor batega gràcies a l’impuls o el byte és empès pels ímputs elèctrics. Pierre Rigal ho mostra en les seves obres de dansa i tecnologia. Ha estat convidat d’excepció del Festival IDN: Dansa i Nous Mitjans al Mercat de les Flors el mes de febrer de 2013. I ha presentat dos exemples magnífics de com es pot crear amb aquells diversos llenguatges.

Amb Érection, el primer solo amb el que va fundar la Compagnie Dernière Minute, experimenta amb una escenografia controlada per un dispositiu on els desplaçaments del ballarí queden automatitzats per un algoritme de variacions sonores i visuals. El moviment, en tot cas, precedeix a la reacció: és preexistent en certa mesura. I no només a la resposta de llum i so. També a la del cos, que pugna per posar-se dret durant 45 magnífics minuts en què l’atleta Rigal fulmina la lògica de l’equilibri humà.

La segona peça és la celebrada i premiada Press: un mecanisme de control robotitzat, que es presenta en escena amb una gens innocent forma de càmera i un focus incorporat. I que limitant al ballarí en una petita habitació, va encongint les parets fins a fer inviable el més mínim gest humà. De nou és el moviment la causa primigènia de la relació màquina/home. Un solo brillant, reflexiu i de severa execució física, on Pierre Rigal llueix de forma excepcional.

Són el gest dansat, l’impuls del cor o l’ímput tecnològic allò que mou el món. És ben cert. Com ho és també que el moviment és la seva (única) intenció. Així que de nosaltres dependrà en quin sentit ho fan.