13.03.13

A principis de març, se celebrava com cada any el Festival internacional de cinema d’animació ANIMAC, a Lleida. Enguany centrava la seva atenció sobretot en el documental d’animació. Entre els treballs que s’hi van mostrar hi havia els de Hannah Heilborn, realitzadora sueca. Des de fa anys escull aquest gènere per explicar històries dures com ara l’esclavisme. Va passar per l’Animac i vam aprofitar per entrevistar-la.

Canviem de tema i de ciutat. A Barcelona es va inaugurar fa uns dies la mostra “D’ara endavant. La postfotografia” a l’Arts Santa Mònica. Cada dia es pugen 300 milions de fotografies al facebook. Vivim envoltats d’imatges, potser saturats. Les instantànies ja no capten l’”instant decisiu”, com deia Cartier Bresson, sinó tots els instants. I aquesta proliferació massiva fa que ens qüestionem l’autoria de les imatges, la funció, el valor. Diuen que hem entrat en una nova etapa, l’era de la postfotografia. La mostra a l’Arts Santa Mònica, comissariada entre d’altres per Joan Fontcuberta, explora aquest concepte i planteja interrogants i reptes de cara al futur.

I seguim al Santa Mònica perquè a l’escala d’entrada hi ha una intervenció escenogràfica que proposa una mena de joc de miralls al visitant. Un seguit de càmeres repartides per l’espai físic capten el que passa i ho decomposen, barrejant-lo amb escenes somiades i desdibuixant els conceptes de temps i espai.