06.05.13

Per Francina Careta

Directora consolidada i vicepresidenta de l’Acadèmia de Cinema Espanyol, Judith Colell va començar a moure’s en el món del cine a principis dels noranta. Amb tota la seva trajectòria a l’esquena, ara més que mai, creu que s’ha d’apostar i seguir lluitant per un cinema més radical, que es desmarqui clarament dels models imposats per Hollywood i per les televisions comercials.

Fa poc dies, en el marc de la 21ª Mostra Internacional de Films de Dones, es va tornar a projectar una de les seves primeres pel·lícules: El domini dels sentits. Una obra col·lectiva que volia trencar amb els tabús de l’època (es va fer a mitjans dels noranta) deixant que cinc dones cineastes parlessin sobre erotisme, sobre elles mateixes i els seus cossos. Per fer-ho, cada realitzadora va prendre com a punt de partida un dels sentits: Judith Colell, la vista; Isabel Gardela, l’olfacte; Núria Olivé-Bellés, el tacte; Teresa Pelegrí, el gust; i Maria Ripoll, l’ oïda.

Amb la projecció d’aquesta pel·lícula quinze anys després de la seva estrena (juntament amb les altres tres que configuraven el programa ‘La història que el cinema destapa’) la Mostra aposta per mirar enrere i reflexionar sobre el camí que hem recorregut des d’aleshores.

Núria Olivé-Bellés i Isabel Gardela, que van assistir a la presentació de la pel·lícula, explicaven que quan el productor del film parlava del projecte amb els seus col·legues, aquests li deien, en broma, que així, amb una sola pel·lícula, ja hauria cobert la quota de cinema fet per dones per uns quants anys. Ara un comentari així segurament ja no el sentiríem, però tristament aquest cinema encara representa un percentatge molt baix del total i requereix sovint de proteccionisme per obrir-se pas en el mercat i en els festivals. 

La Judith reflexiona sobre aquesta situació i la del cine en general, a la vegada que ens parla de com seria El domini dels sentits si la fes avui.