Has de conèixer…

Carles F Julià: “Tot el que sigui relacionar-te amb gent, encara que hi hagi una pantalla pel mig, és bo”

01.05.2012

De vegades, confessar que no entenem con funciona twitter ens fa com un no sé què. I si ens prenen per ignorants digitals? També ens fa cosa reconèixer que som dels que abans de llevar-nos, amb un ull mig tancat, ja estem revisant el correu elèctronic des del mòbil… Som un cas! Per deixar-nos de complexes, setmana rere setmana parlem amb gent normal i corrent, com tu i com jo, perquè ens expliquin les seves aventures digitals. Avui, passa pel nostre ciberconfessionari Carles F Julià, geek i investigador de la UPF.

Marc Garriga: Dades obertes

29.05.2012

Enviem un mail a una administració pública sol·licitant una informació i tarden dos mesos a contestar-nos. Si és que ens contesten… En països com els Estats Units, això és impensable. Perquè tenen lleis de transparència. En un món en què ho tenim tot a l’abast a un sol clic, en què tots podem escriure un article a la Viquipèdia, quin sentit té no ser transparent? Parlem amb en Marc Garriga, que ens dóna algunes pistes sobre com gestionarem el coneixement els propers anys.

The Hilton Brothers, possiblement els fotògrafs més bandarres de la història

(29.01.2010)

The Hilton Brothers són, abans que res, un parell de bandarres, divertits, desvergonyits, atrevits. També una parella d’artistes neoiorquins que exploren el regne de la cultura contemporània. Al darrera hi ha en Christopher Makos —estudiant d’arquitectura i aprenent de Man Ray, de qui el mateix Andy Warhol va dir que era “el fotògraf més modern d’Amèrica”- i en Paul Solberg.

Fa molts, molts anys durant un viatge es van adonar que els interessaven els mateixos temes i, com si fos un joc, van decidir començar a fer fotos de les mateixes coses. Més tard, van fer una sèrie de díptics en què fotografiaven dos objectes per separat per després unir-los en una mateixa impressió. Va ser així com van encetar el tàndem col·laboratiu que encara avui dia dura i els uneix.

El nom artístic que fan servir està inspirat en las Hilton Sisters, unes estrelles del vodevil siameses dels anys trenta. I també, en les arxiconegudes germanes Hilton, les hereves de l’imperi hoteler i el símbol per excel·lència de la banalitat de la cultura pop. The Hilton Brothers fan fotos iròniques, amb un punt volgudament ingenu, i cíniques. El seu lema és que res és més profund que el banal. Així ho van demostrar a l’exposició Mistaken Identity, que es va poder veure a Barcelona.