Des d’abans de la consecució del dret al vot, les dones estaven en la política, és el cas de Clara Campoamor o Victoria Kent a l’Estat espanyol. Tot i així, hi ha pocs governs paritaris a Europa, per no dir al món.

Les protagonistes del capítol són:

- Carme Chacón Piqueras (Esplugues de Llobregat, 13 de març de 1971). Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, va realitzar estudis de postgrau al Canadà i va ser professora de Dret Constitucional a la Universitat de Girona. L’any 1999 va ser escollida regidora a l’ajuntament d’Esplugues de Llobregat on va arribar a ser primera tinent d’alcalde. Ha ocupat diferent càrrecs com la vicepresidència del Congrés dels Diputats, ministra d’Habitatge i des d’abril de 2008, es va convertir en la primera dona ministra de Defensa d’Espanya.

- Federica Montseny Mañé (Barcelona, 1905 – Toulouse, 1994). Dirigent anarquista, fou una de las figures més emblemàtiques del moviment obrer espanyol. Va ser la primera dona en la història d’Espanya en ocupar un càrrec de ministra, en concret ministra de Sanitat i Assistència Social. Des d’aquest ministeri va legalitzar l’avortament.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , ,
Comparteix:

El llarg camí cap a la conquesta del dret a la igualtat de dones i homes s’inicia fa segles, dones com Mary Wollstonecraft o Olympe de Gouges en ple segle XVIII en són bons exemples. Un procés que ha significat obrir espais (reals i metafòrics), línies de pensament, noves maneres de fer polítiques, etc.

Les protagonistes del capítol són::

– Mary Nash (Limererik, Irlanda 1946). Arriba a Barcelona el 1968 i des de principis dels setanta centra el seu treball en l’estudi de les dones a Espanya. És catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i fundadora de l’Associació Espanyola d’Investigació en la Història de Dones i Doctora Honoris Causa 2010 per la Universitat de Granada. A més, dirigeix el grup de recerca multiculturalisme i gènere a la Universitat de Barcelona. És una dona molt implicada en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i reconeguda en tots els àmbits del moviment feminista.

- Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872 – 1949). Va ser la creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909, que va esdevenir l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona un any més tard. L’edifici que ocupava aquesta institució al barri de Sant Pere de Barcelona és actualment l’Espai Francesca Bonnemaison, on avui entre altres té la seva seu l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i l’Escola de la Dona.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , ,
Comparteix:

Si unim ciència i dones segur que Marie Curie apareix en l’imaginari de moltes; però moltes altres dones, sovint anònimes, han fet grans aportacions a la ciència.

Les protagonistes són:

– Lina Badimón (Barcelona 1953) és directora del Centre d’Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC), Centre Mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC), a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-UAB, Barcelona. És un dels cervells espanyols feliçment recuperats per a Espanya després de 15 anys als Estats Units. Ha publicat més de 240 articles en revistes especialitzades, amb més de 12.000 cites científiques. A més, ha presidit algunes de les organitzacions més importants, entre elles, la Societat Europea d’Investigació Clínica, la Societat Espanyola d’ Arteriosclerosi i el Comitè Executiu de la Societat Europea. Entre els seus premis, el de la Fundació Lilly i la medalla de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

- Dolors Aleu (Barcelona, 1857 – 1913). Va ser la primera llicenciada (medicina, Barcelona, 20 d’abril de 1882) i doctora (Universidad Central, 6 octubre 1882) de l’Estat. Publica la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (1883). S’especialitzà en ginecologia i medicina infantil.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , , , ,
Comparteix:

Les dones no són nouvingudes en la gestió econòmica, des de segles han administrat la casa, les petites i mitjanes empreses o fins i tot han creat imperis econòmics.

Les protagonistes del capítol són:

- Ada Parellada (Granollers, 1967) Va néixer a la Fonda Europa, un establiment que pertany a la seva família des del 1714. La seva infància va estar envoltada de plats i culleres. Els seus aromes eren els caldos i els rostit. Va créixer entre olles fins que, als 25 anys, es va comprar les seves pròpies cassoles i va obrir Semproniana, el seu restaurant, al centre de Barcelona. Actualment divideix el seu temps entre els seus tres establiments. Imparteix cursos i tallers de cuina, fa xerrades sobre educació alimentària a la canalla, col·labora amb els mitjans de comunicació en la difusió de la cuina i la gastronomia i escriu llibres de cuina.

- Eulàlia Escuder Fàbregas ( Barcelona, 1808-1868). Es va formar entre telers, reorganitza la fabrica tèxtil familiar i estableix una nova relació personal i professional amb treballadors i treballadores. Representa un nou humanisme i un nou model de dona emprenedora. L’escriptora Dolors Monserdà s’inspira en ella per escriure la seva novel·la ‘La Fabricanta’ en la qual es reflecteix la voluntat d’incorporació de les dones, a partir de la seva capacitat intel·lectual, a la vida empresarial de la segona meitat del segle XIX de Barcelona.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , , , ,
Comparteix:

El nombre de dones periodistes és avui major que el d’homes exercint aquesta professió, però quants noms en femení podem anomenar com a directores de grans grups de comunicació? O dirigint un diari de gran tiratge? En el món del periodisme passa el mateix que en altres àmbits: tot i haver-hi moltes professionals ben preparades, no han arribat als lloc de presa de decisió. En aquest àmbit, però, és de doble importància la paritat: per una igualtat de drets, i pel poder que tenen els mitjans per construir identitats i idearis, també de les dones.

Les protagonistes d’aquest capítol són:

- Àngels Barceló (Barcelona 1963). La seva carrera professional va començar amb només 20 anys als informatius de Catalunya Ràdio. Un any després va saltar a la pantalla per presentar els informatius de TV3, on també va presentar un programa d’entrevistes, Àngels de nit. Després de TV3 va anar a Telecinco, on com a enviada especial ha informat de la Guerra a l’ex-Iuguslàvia, les eleccions als Estats Units o la mort del Papa. L’any 2005 comença a treballar a la Cadena SER presentant A vivir que son dos días i actualment presenta l’informatiu nocturn Hora 25. Ha guanyat premis com l’ Antena de Oro pel seu treball als informatius de Telecinco.

- Carmen Karr (Barcelona, 1865 – 1943). Fou periodista, escriptora, feminista, musicòloga i publicista. Va ser una de les promotores més avançades del feminisme català de principi del segle XX, com Dolors Monserdà, amb qui col.laborà. El seu feminisme, que advocava per dotar les dones d’eines que les capacitessin tant per a l’exercici d’una professió com per a la igualtat de drets, va quedar àmpliament exposat a Feminal-suplement de La Il·lustriació Catalana-, revista que dirigí des de 1907 fins al 1917. Va col.laborar també amb nombroses publicacions catalanes del seu temps.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , , , ,
Comparteix:

L’esport com a concepte ha anat variant al llarg de la història, i la pràctica de l’esport per part de les dones ha passat també per fases ben diferents. L’esport, tal i com l’entenem avui en dia, conté dos vessants ben diferenciades: per una banda l’esport reglat i competitiu, i per l’altra l’esport com a eina de salut, de benestar, d’oci i fins i tot, com un element de bellesa o un instrument estètic.

Les protagonistes del capítol són:

- Raquel Acinas Poncelas ( Barcelona,1978). Sempre ha tingut passió per l’esport. L’any 2004 va patir un accident de trànsit i li van haver d’amputar una cama. Això no li va impedir seguir practicant esport, en concret, el ciclisme. Comença a entrenar-se al Velòdrom d’Horta, després per carretera i el ciclisme que esdevé una passió l’ha portat a participar en dos mundials i a les olimpíades de Pequin 2008, on va aconseguir diploma paralímpic en la prova de contrarellotge. Compagina l’esport de competició amb la seva professió d’ arquitectura tècnica.

- Maria Antonia Simó i Andreu (nascuda el 22 de maig de 1915). Pionera de l’escalada femenina a Catalunya i un personatge històric de l’excursionisme femení català.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , , ,
Comparteix:

Tot i que actualment ha augmentat la presència de les dones en càrrecs directius dels sindicats, aquesta és una de les assignatures pendents avui en dia.

Les protagonistes són:

- Eva Gajardo Rodriguez (Badajoz, 1968). L’any 89 treballa a l’empresa de supermercats El Tiburón que posteriorment va ser comprada per Condis. L’any 99 entra a formar part del Comitè d’Empresa. Al sindicat UGT ha anat ocupant diferents càrrecs a la federació del comerç. Des del maig del 2009 és secretària nacional de Comerç de la Federació de Catalunya de Treballadors de Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc de la UGT.

- Teresa Claramunt Creus (Sabadell 1862, Barcelona 1932). Va ser una dirigent anarcosindicalista catalana, lluitadora i defensora dels drets i llibertats de les dones. Una de les poques dones que va assolir una posició dirigent en l’anarcosindicalisme militant. Va participar en la creació de les primeres entitats feministes de Catalunya.

Publicat dins de General

Comparteix:

Actualment, en el món occidental ningú dubta que l’educació de dones i homes és un dret i una obligació d’una societat avançada. Però ara fa 100 anys les portes de les universitats es van obrir per a les dones, mentre les escoles encara estaven segregades per sexe ara no fa tantes dècades, per no parlar del nivell d’analfabetisme de les dones arreu del món, encara avui, molt més elevat que el dels homes.

Les protagonistes d’aquest capítol són:

- Pilar Benejam (Ciutadella, Menorca 1937). Viu fa molts anys a Barcelona, on fou mestra i doctora en pedagogia i catedràtica de didàctica de las ciències socials a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat coordinadora de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

-Rosa Sensat (El Masnou, 1873 – Barcelona, 1961). Va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l’escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. La seva gran capacitat organitzadora la va portar a ser la primera directora de l’Escola de Bosc, a la secció de nenes. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l’arribada del franquisme, la van jubilar el 1939. El reconeixement a la seva tasca portà a un col·lectiu de mestres a fundar el 1965 l’Escola de Mestres Rosa Sensat.

Publicat dins de General

Comparteix:

Unes de les gran oblidades sovint són les dones que viuen i treballen al món rural, i el seu paper ha canviat molt els últims anys.
Les protagonistes del capítol són:

- Maria Rovira i Duran (la Fortesa, Piera (Anoia) 1952). Sindicalista agrària catalana. És l’ única dona dins la comissió permanent de la Unió de Pagesos, on és la responsable de Política Territorial i coordinadora territorial de les comarques de Barcelona. A més, és la presidenta de la Cambra Agrària de Barcelona. Interiorista de professió, va triar l’opció de ser pagesa en adonar-se que l’explotació d’arbres fruiters dels seus pares no tenia continuïtat. Actualment és cap d’explotació de fruita dolça i oliveres a la Fortesa. La seva trajectòria és un exemple de lluita per tal que es reconegui l’aportació social i econòmica de les dones i les pageses en el conjunt del desenvolupament rural. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

- Caterina Albert i Paradís, (L’Escala, 1869-1966). Coneguda amb el sobrenom de Víctor Català fou una escriptora catalana autora d’una de les obres literàries cabdals, la novel·la Solitud (1905), on retrata magistralment el món rural i en especial la vida de les dones.

Publicat dins de General

Comparteix:

Al llarg de la història, la presència de les dones a la ciutat es fa visible en comptades ocasions, tot i així són capdavanteres de la reacció davant els problemes urbans i són les primeres en proposar millores per a l’espai públic. Les protagonistes del capítol són:

- Entrevistada: Anna Bofill ( Barcelona,1944).
Va estudiar arquitectura a Barcelona i va obtenir el títol de Doctora l’any 1974 amb una tesi sobre Generació geomètrica de formes arquitectòniques i urbanes. Com a arquitecta i urbanista catalana, està especialitzada en la construcció de l’espai i el gènere. A més d’arquitecta és compositora. Va estudiar piano i teoria musical amb Jordi Albareda i composició amb Josep Cercós, Xavier Montsalvaltge i posteriorment amb Josep Maria Mestre Quadreny.

- Personatge històric: Matilde Ucelay Maortua ( Espanya, 1912 – 2008). Va ser la primera dona arquitecta titulada espanyola. Va ser acusada pel govern franquista de responsabilitats durant la guerra civil i va ser inhabilitada per a ocupar càrrecs públics, directius i de confiança. Va realitzar 114 projectes al llarg de 50 anys.

Publicat dins de General

Comparteix: