Arxiu mensual: febrer 2011

Actualment, en el món occidental ningú dubta que l’educació de dones i homes és un dret i una obligació d’una societat avançada. Però ara fa 100 anys les portes de les universitats es van obrir per a les dones, mentre les escoles encara estaven segregades per sexe ara no fa tantes dècades, per no parlar del nivell d’analfabetisme de les dones arreu del món, encara avui, molt més elevat que el dels homes.

Les protagonistes d’aquest capítol són:

- Pilar Benejam (Ciutadella, Menorca 1937). Viu fa molts anys a Barcelona, on fou mestra i doctora en pedagogia i catedràtica de didàctica de las ciències socials a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat coordinadora de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

-Rosa Sensat (El Masnou, 1873 – Barcelona, 1961). Va ser una mestra que contribuí al desenvolupament de l’escola pública catalana durant el primer terç del segle XX. La seva gran capacitat organitzadora la va portar a ser la primera directora de l’Escola de Bosc, a la secció de nenes. Trasbalsada pel desenvolupament de la guerra i l’arribada del franquisme, la van jubilar el 1939. El reconeixement a la seva tasca portà a un col·lectiu de mestres a fundar el 1965 l’Escola de Mestres Rosa Sensat.

Publicat dins de General

Comparteix:

Unes de les gran oblidades sovint són les dones que viuen i treballen al món rural, i el seu paper ha canviat molt els últims anys.
Les protagonistes del capítol són:

- Maria Rovira i Duran (la Fortesa, Piera (Anoia) 1952). Sindicalista agrària catalana. És l’ única dona dins la comissió permanent de la Unió de Pagesos, on és la responsable de Política Territorial i coordinadora territorial de les comarques de Barcelona. A més, és la presidenta de la Cambra Agrària de Barcelona. Interiorista de professió, va triar l’opció de ser pagesa en adonar-se que l’explotació d’arbres fruiters dels seus pares no tenia continuïtat. Actualment és cap d’explotació de fruita dolça i oliveres a la Fortesa. La seva trajectòria és un exemple de lluita per tal que es reconegui l’aportació social i econòmica de les dones i les pageses en el conjunt del desenvolupament rural. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.

- Caterina Albert i Paradís, (L’Escala, 1869-1966). Coneguda amb el sobrenom de Víctor Català fou una escriptora catalana autora d’una de les obres literàries cabdals, la novel·la Solitud (1905), on retrata magistralment el món rural i en especial la vida de les dones.

Publicat dins de General

Comparteix:

Al llarg de la història, la presència de les dones a la ciutat es fa visible en comptades ocasions, tot i així són capdavanteres de la reacció davant els problemes urbans i són les primeres en proposar millores per a l’espai públic. Les protagonistes del capítol són:

- Entrevistada: Anna Bofill ( Barcelona,1944).
Va estudiar arquitectura a Barcelona i va obtenir el títol de Doctora l’any 1974 amb una tesi sobre Generació geomètrica de formes arquitectòniques i urbanes. Com a arquitecta i urbanista catalana, està especialitzada en la construcció de l’espai i el gènere. A més d’arquitecta és compositora. Va estudiar piano i teoria musical amb Jordi Albareda i composició amb Josep Cercós, Xavier Montsalvaltge i posteriorment amb Josep Maria Mestre Quadreny.

- Personatge històric: Matilde Ucelay Maortua ( Espanya, 1912 – 2008). Va ser la primera dona arquitecta titulada espanyola. Va ser acusada pel govern franquista de responsabilitats durant la guerra civil i va ser inhabilitada per a ocupar càrrecs públics, directius i de confiança. Va realitzar 114 projectes al llarg de 50 anys.

Publicat dins de General

Comparteix:

Si pensem en les arts escèniques, cinema,… i el paper de les dones, segurament ens venen a la memòria els noms de grans actrius del cinema, el teatre o la televisió. Però les dones són i han estat directores de cinema, dramaturgues, professionals de la televisió o la publicitat davant i darrera les càmeres.

Les protagonistes del capítol són:

- Entrevistada: Rosa Novell (Barcelona 1953) Actriu i directora escènica catalana. Va debutar en el teatre el 1974 amb la seva interpretació a Les Troianes, d’Eurípides. Des d’aleshores ha treballat en nombrosos muntatges d’obres de grans autors nacionals i internacionals, i la seva tasca d’interpretació i direcció ha estat àmpliament reconeguda pel públic i la crítica. L’any 1988 va rebre el Premi Nacional d’Interpretació, l’any 1989 el Premi Margarida Xirgu i el 1995 el Premi de la Crítica pel seu paper a La Senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda. Com a directora cal destacar el muntatge Maria Rosa (1997) d’Àngel Guimerà; Olga sola, de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, Les dones sàvies, de Molière, i Fi de partida (2005), de Samuel Beckett. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

– Personatge històric: Margarita Xirgu (Molins de Rei 1888- Montevideo 1969). Va ser una de les millors actrius tràgiques del teatre universal del segle XX a més de dramaturga i “musa”. El 1900 comença a treballar en un taller de passamaneria. Durant uns anys combina la feina del taller amb assaigs als Ateneus. El 1902 debuta en el teatre d’aficionats al Salón Asiático de Barcelona amb “Lo nuvi” de Josep Feliu i Codina. El novembre del 1906 és contractada per primera vegada per actuar al Teatre Romea de Barcelona en el paper de Blanca de “Mar i Cel” d’ Àngel Guimerà. El 1911 Guimerà escriu “La reina jove” per a ella. Aquest any crea la seva pròpia companyia de teatre. Els seus untatges dels clàssics del segle d’or van modernitzar l’escena espanyola, d’on va fer desaparèixer l’excés d’elements realistes i la petxina de l’apuntador. El seu instint dramàtic i el seu gust pel risc la van portar a apostar pels nous autors. Entre ells, destaca Federico García Lorca.

Publicat dins de General

Comparteix: