Si pensem en les arts escèniques, cinema,… i el paper de les dones, segurament ens venen a la memòria els noms de grans actrius del cinema, el teatre o la televisió. Però les dones són i han estat directores de cinema, dramaturgues, professionals de la televisió o la publicitat davant i darrera les càmeres.

Les protagonistes del capítol són:

- Entrevistada: Rosa Novell (Barcelona 1953) Actriu i directora escènica catalana. Va debutar en el teatre el 1974 amb la seva interpretació a Les Troianes, d’Eurípides. Des d’aleshores ha treballat en nombrosos muntatges d’obres de grans autors nacionals i internacionals, i la seva tasca d’interpretació i direcció ha estat àmpliament reconeguda pel públic i la crítica. L’any 1988 va rebre el Premi Nacional d’Interpretació, l’any 1989 el Premi Margarida Xirgu i el 1995 el Premi de la Crítica pel seu paper a La Senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda. Com a directora cal destacar el muntatge Maria Rosa (1997) d’Àngel Guimerà; Olga sola, de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, Les dones sàvies, de Molière, i Fi de partida (2005), de Samuel Beckett. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

– Personatge històric: Margarita Xirgu (Molins de Rei 1888- Montevideo 1969). Va ser una de les millors actrius tràgiques del teatre universal del segle XX a més de dramaturga i “musa”. El 1900 comença a treballar en un taller de passamaneria. Durant uns anys combina la feina del taller amb assaigs als Ateneus. El 1902 debuta en el teatre d’aficionats al Salón Asiático de Barcelona amb “Lo nuvi” de Josep Feliu i Codina. El novembre del 1906 és contractada per primera vegada per actuar al Teatre Romea de Barcelona en el paper de Blanca de “Mar i Cel” d’ Àngel Guimerà. El 1911 Guimerà escriu “La reina jove” per a ella. Aquest any crea la seva pròpia companyia de teatre. Els seus untatges dels clàssics del segle d’or van modernitzar l’escena espanyola, d’on va fer desaparèixer l’excés d’elements realistes i la petxina de l’apuntador. El seu instint dramàtic i el seu gust pel risc la van portar a apostar pels nous autors. Entre ells, destaca Federico García Lorca.

Publicat dins de General

Comparteix:

Les dones són lectores però també són escriptores, però quantes premis Nobel tenim? O quantes n’hem estudiat en el batxillerat? Segurament poques tot i la importància de dones com Mercè Rodoreda, Maruja Torres, i també de Simone de Beauvoire o Virgina Woolf que van canviar el curs de la història de les dones. Protagonistes:

- Entrevistada:  Montserrat Abelló (Tarragona, 1918)
És poeta i traductora. A més de la seva obra poètica, com Vida diària (1963), Foc a les mans (1990), Dins l’esfera del temps (1998) o Memòria de tu i de mi (2006), cal destacar les traduccions de poetes anglosaxones, sobretot de Sylvia Plath. També tradueix a l’anglès textos de Salvador Espriu i Mercè Rodoreda, entre d’altres, que contribueixen decisivament a la difusió de la literatura catalana a l’estranger.  Entre els nombrosos premis rebuts, destaquem: Creu de Sant Jordi per la seva tasca com a traductora (1998), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2008) i Premi Nacional de Cultura (2008) per la seva trajectòria professional i artística. Dels 42 Premis d’Honor de les Lletres Catalanes, només l’han rebut 3 dones: Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies i Montserrat Abelló.

- Personatge històric: Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991).
Escriptora, pedagoga i política. En la dècada dels quaranta participa en algunes activitats culturals clandestines i entra en contacte amb el grup d’Ariel. El 1951 és directora de l’Institut Albéniz de Badalona. És becada per l’Institut Francès al Collège de France durant el curs 1952-53 i cursa estudis a la Universitat de la Sorbona. La seva carrera literària s’inicia el 1947, quan és finalista del premi Joanot Martorell amb l’obra Necessitem morir. Dos anys més tard guanya aquest premi amb El cel no és transparent. Altres obres seves són L’altra ciutat , Betúlia, El gust de la pols, Un lloc entre els morts i Feliçment jo sóc una dona. També escriu obres teatrals com ara Tu i l’hipòcrita, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, Dones, flor i pitança i La cultura de la Coca-cola.
A la dècada dels vuitanta continua publicant amb assiduïtat: Lo color més blau, Mala memòria , i La rialla del mirall. És regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona durant la primera legislatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). A partir del 1987 assumeix la regidoria d’Edicions i Publicacions.

Publicat dins de General

Comparteix:

En els darrers anys, a Espanya i Catalunya, s’han aprovat un gran nombre de lleis per tal d’assegurar la igualtat de gènere, són les lleis contra la violència, o la llei d’igualtat. Però abans de totes elles, l’aprovació del sufragi femení va fer possible que les dones fossin considerades, finalment, ciutadanes de ple dret.

Les protagonistes del primer capítol de la sèrie són:

Entrevistada: Montserrat Comas (Barcelona, 1953). Jutgessa a l’Audiència Provincial de Barcelona. Ex Vocal del CGPJ i ex Presidenta de l’Observatori contra la violència domèstica i de gènere. Forma part del grup Jueces para la Democracia a Espanya i ha destacat per la seva tasca en benefici de la incorporació de la dona a la judicatura i pel seu compromis contra la violència domèstica.

Personatge històric: Clara Campoamor (Madrid, 1888-Lausana, 1972). És una de les mares del sufragi femení i fou una de les tres diputades de les corts constituents de la II República. Defensora de la igualtat de drets de les dones i una de les impulsores de l’aprovació del sufragi universal a Espanya així com de la primera llei del divorci. Entre les seves obres destaca El voto femenino y yo, un testimoni de les seves lluites parlamentàries. Quan va començar la guerra civil es va exiliar.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , , , ,
Comparteix:

Miralls de dones és una minisèrie documental de 13 capítols sobre la contribució de la dona en els diferents àmbits que estructuren i constitueixen la nostra societat. Aquesta sèrie retrata dones actuals que destaquen en algun àmbit professional i que s’emmirallen en una dona del passat.

Es tracta, en definitiva, d’establir analogismes entre les dificultats i fites assolides per dues dones en moments temporals diferents, una mena de mirall històric, a través del qual concloure l’avenç important però no definitiu de la dona fins al dia d’avui.

Cada capítol enllaçarà la vida de dues dones, unides per l’exercici de la mateixa professió, però separades pel temps, és a dir, pertanyents a diferents espais, èpoques.

Entre les dones que participen a la sèrie hi ha l’actriu Rosa Novell, que evoca la figura de Margarita Xirgu, o la política Carme Chacón, que rememora el llegat de Federica Montseny.

Publicat dins de General

Comparteix: