Arxiu d'etiquetes: dones

Des d’abans de la consecució del dret al vot, les dones estaven en la política, és el cas de Clara Campoamor o Victoria Kent a l’Estat espanyol. Tot i així, hi ha pocs governs paritaris a Europa, per no dir al món.

Les protagonistes del capítol són:

- Carme Chacón Piqueras (Esplugues de Llobregat, 13 de març de 1971). Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, va realitzar estudis de postgrau al Canadà i va ser professora de Dret Constitucional a la Universitat de Girona. L’any 1999 va ser escollida regidora a l’ajuntament d’Esplugues de Llobregat on va arribar a ser primera tinent d’alcalde. Ha ocupat diferent càrrecs com la vicepresidència del Congrés dels Diputats, ministra d’Habitatge i des d’abril de 2008, es va convertir en la primera dona ministra de Defensa d’Espanya.

- Federica Montseny Mañé (Barcelona, 1905 – Toulouse, 1994). Dirigent anarquista, fou una de las figures més emblemàtiques del moviment obrer espanyol. Va ser la primera dona en la història d’Espanya en ocupar un càrrec de ministra, en concret ministra de Sanitat i Assistència Social. Des d’aquest ministeri va legalitzar l’avortament.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , ,
Comparteix:

El llarg camí cap a la conquesta del dret a la igualtat de dones i homes s’inicia fa segles, dones com Mary Wollstonecraft o Olympe de Gouges en ple segle XVIII en són bons exemples. Un procés que ha significat obrir espais (reals i metafòrics), línies de pensament, noves maneres de fer polítiques, etc.

Les protagonistes del capítol són::

– Mary Nash (Limererik, Irlanda 1946). Arriba a Barcelona el 1968 i des de principis dels setanta centra el seu treball en l’estudi de les dones a Espanya. És catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i fundadora de l’Associació Espanyola d’Investigació en la Història de Dones i Doctora Honoris Causa 2010 per la Universitat de Granada. A més, dirigeix el grup de recerca multiculturalisme i gènere a la Universitat de Barcelona. És una dona molt implicada en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i reconeguda en tots els àmbits del moviment feminista.

- Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872 – 1949). Va ser la creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909, que va esdevenir l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona un any més tard. L’edifici que ocupava aquesta institució al barri de Sant Pere de Barcelona és actualment l’Espai Francesca Bonnemaison, on avui entre altres té la seva seu l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i l’Escola de la Dona.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , ,
Comparteix:

Si unim ciència i dones segur que Marie Curie apareix en l’imaginari de moltes; però moltes altres dones, sovint anònimes, han fet grans aportacions a la ciència.

Les protagonistes són:

– Lina Badimón (Barcelona 1953) és directora del Centre d’Investigació Cardiovascular (CSIC-ICCC), Centre Mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC), a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-UAB, Barcelona. És un dels cervells espanyols feliçment recuperats per a Espanya després de 15 anys als Estats Units. Ha publicat més de 240 articles en revistes especialitzades, amb més de 12.000 cites científiques. A més, ha presidit algunes de les organitzacions més importants, entre elles, la Societat Europea d’Investigació Clínica, la Societat Espanyola d’ Arteriosclerosi i el Comitè Executiu de la Societat Europea. Entre els seus premis, el de la Fundació Lilly i la medalla de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

- Dolors Aleu (Barcelona, 1857 – 1913). Va ser la primera llicenciada (medicina, Barcelona, 20 d’abril de 1882) i doctora (Universidad Central, 6 octubre 1882) de l’Estat. Publica la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (1883). S’especialitzà en ginecologia i medicina infantil.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , , , ,
Comparteix:

Les dones no són nouvingudes en la gestió econòmica, des de segles han administrat la casa, les petites i mitjanes empreses o fins i tot han creat imperis econòmics.

Les protagonistes del capítol són:

- Ada Parellada (Granollers, 1967) Va néixer a la Fonda Europa, un establiment que pertany a la seva família des del 1714. La seva infància va estar envoltada de plats i culleres. Els seus aromes eren els caldos i els rostit. Va créixer entre olles fins que, als 25 anys, es va comprar les seves pròpies cassoles i va obrir Semproniana, el seu restaurant, al centre de Barcelona. Actualment divideix el seu temps entre els seus tres establiments. Imparteix cursos i tallers de cuina, fa xerrades sobre educació alimentària a la canalla, col·labora amb els mitjans de comunicació en la difusió de la cuina i la gastronomia i escriu llibres de cuina.

- Eulàlia Escuder Fàbregas ( Barcelona, 1808-1868). Es va formar entre telers, reorganitza la fabrica tèxtil familiar i estableix una nova relació personal i professional amb treballadors i treballadores. Representa un nou humanisme i un nou model de dona emprenedora. L’escriptora Dolors Monserdà s’inspira en ella per escriure la seva novel·la ‘La Fabricanta’ en la qual es reflecteix la voluntat d’incorporació de les dones, a partir de la seva capacitat intel·lectual, a la vida empresarial de la segona meitat del segle XIX de Barcelona.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , , , ,
Comparteix:

L’esport com a concepte ha anat variant al llarg de la història, i la pràctica de l’esport per part de les dones ha passat també per fases ben diferents. L’esport, tal i com l’entenem avui en dia, conté dos vessants ben diferenciades: per una banda l’esport reglat i competitiu, i per l’altra l’esport com a eina de salut, de benestar, d’oci i fins i tot, com un element de bellesa o un instrument estètic.

Les protagonistes del capítol són:

- Raquel Acinas Poncelas ( Barcelona,1978). Sempre ha tingut passió per l’esport. L’any 2004 va patir un accident de trànsit i li van haver d’amputar una cama. Això no li va impedir seguir practicant esport, en concret, el ciclisme. Comença a entrenar-se al Velòdrom d’Horta, després per carretera i el ciclisme que esdevé una passió l’ha portat a participar en dos mundials i a les olimpíades de Pequin 2008, on va aconseguir diploma paralímpic en la prova de contrarellotge. Compagina l’esport de competició amb la seva professió d’ arquitectura tècnica.

- Maria Antonia Simó i Andreu (nascuda el 22 de maig de 1915). Pionera de l’escalada femenina a Catalunya i un personatge històric de l’excursionisme femení català.

Publicat dins de General
Etiquetat com a , , , ,
Comparteix: