Data: 15 de desembre del 2014
Lloc: Sala 2 de tràmits de l’edifici administratiu del Govern d’Andorra
Hora: 10h
Assistents:
- Joan Boadas, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge
- Gabriel Barragan, Xarxa de Televisions Local
- Lluís Cermeno, Subdirecció General d’Arxius
- Joan Comasòlivas, Arxiu Històric de Sabadell
- David González Ruiz, Arxiu Històric de Sabadell
- Adela Pujolà, Xarxa de Televisions Locals
- Rudy van der Ploeg, Televisió del Clot-Sant Martí
- Xavi Mujal, Ràdio Televisió d’Andorra
- Montse Serra, Ràdio Televisió d’Andorra
- Pampliega, TV Pirineus
- Marta Pérez, Ràdio Televisió d’Andorra
- Miquel Termens, Coordinador del Màster en Gestió de Continguts Digitals, Facultat de Biblioteconomia, UB
- Pau Saavedra, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge
- Susanna Vela, Àrea d’Arxius i Gestió de Documents
Excusen la seva assistència:
- Teresa Cardellach, Arxiu Municipal de Terrassa
- Roser Jordà, Televisió d’Ascó
- Xavier Pedrals, Arxiu Comarcal del Berguedà
- Joan Soler, President de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya

Desenvolupament de la reunió

Es llegeix l’ordre del dia i es comunica que el punt relatiu a la presentació del projecte del Llibre Blanc dels arxius i la gestió de documents de Catalunya, una iniciativa de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, no es farà donat que el seu president, Joan Soler, no ha pogut assistir a la trobada d’avui.

Resultat actualitzat de l’enquesta passada a les televisions i arxius i proposta d’accions
Adela Pujolà explica el resultat actualitzat de l’enquesta facilitada a les televisions. A diferència dels anys 2004 i 2008, aquesta vegada només s’han obtingut 9 respostes i potser el resultat no és massa representatiu. El resultats de l’enquesta són els següents:
- Hi ha molts arxius en DVCAM i CD. La majoria de formats són AVI i MPEG. El format dels fitxers de difusió és molt variat.
- La majoria dels centres no digitalitzen perquè no tenen formats analògics.
- De memòria virtual la majoria té més de 20 TB, la Xarxa en té més de 150 TB.
- Els principals reproductors de vídeo són VHS.
- Més del 50% tenen l’arxiu digitalitzat i un 36% l’arxiu catalogat.
- La freqüència de consulta de l’arxiu és en un 50% diària, en un 25% setmanal i en un 25 % mensual.
- El 60 % dels continguts són accessibles a través de la web.
- Tres de cada nou televisions tenen una persona que s’encarrega exclusivament de l’arxiu.
- Més del 50% aplica un criteri per la tria i eliminació dels materials digitalitzats, el que no es producció pròpia.
- No hi ha massa informació sobre les afectacions en les cintes de vídeo.

Les conclusions de l’enquesta:
- Escassa resposta de les entitats adherides, només un 15 %.
- L’enquesta potser és massa tècnica.
- Formats de vídeo: DVCAM i CD. Tot i que el CD no és un format d’arxiu, és el que té la majoria.
- El disc òptic és el més utilitzat; fer recomanacions per conservar-los.
- El Media Asset Management (MAM) s’utilitza poc, és molt car i la majoria de les televisions no hi poden accedir.
- Pel que fa a les necessitats, la majoria de les televisions demanen fons per al software i els recursos tècnics.
- Les preguntes potser han estat massa ambigües.

Per fer una bona enquesta es necessiten mitjans econòmics i mitjans humans que s’hi dediquin. Totes les TV locals estan a la Xarxa menys 4 o 5, en total unes 60 entitats. Així doncs, el repte de fer una enquesta entre totes les televisions locals és abastable. Una opció seria fer un conveni amb una universitat perquè es plantegés com a objectiu per als estudiants o als doctorands en màsters de documentació i arxius.

Sense tenir dades del tot fiables, el nombre d’hores de vídeo procedents de les televisions locals podria situar-se en 200.000 h de televisió, un arxiu extraordinari. Les administracions haurien de prendre consciència de la magnitud del problema i ocupar-se’n. Si els arxius de les televisions locals segueixen creixent al ritme actual i no es dediquen esforços a la seva preservació, en uns quants anys el repte serà inabastable. Cada territori ha de ser responsable del que genera i ho ha de gestionar. Per tal de quantificar els recursos que es necessiten caldria conèixer les dades de cada arxiu audiovisual.

Caldria més conscienciació per conservar aquests arxius. Un possible camí seria endegar projectes que poguessin rebre subvencions o ajudes a nivell europeu, etc. Per aconseguir això cal tenir més dades. Es necessita una enquesta que contingui una mostra més representativa i més exhaustiva.

S’ha de revisar l’enquesta, el seu format, així com dedicar temps a la formació dels enquestadors.
L’OPATL pot donar resposta a les necessitats d’informació dels arxius pel que fa a les bones pràctiques de conservació: manipulació dels materials, condicions d’emmagatzematge, temperatura i humitat, etc.

Hi ha unes 50 TV i uns 36 arxius. Tenint en compte que en poden haver-hi alguns més dels quals no en tenim constància, estaríem parlant d’un total de 100 centres. Això no ho pot abastar una sola persona.

En resum, l’enquesta ha estat útil però s’ha de revisar i fer-la més entenedora. Fer una enquesta més col·laborativa, més completa (no més extensa) i presencial. Donar més espai a les preguntes obertes. Formar un equip de 5 o 6 persones i realitzar la recollida de les dades in situ.

Cal conèixer bé la normativa. Hi ha una normativa que obliga a la conservació a les TV? No hi ha obligació de dipòsit legal a les TV?. La normativa afecta en diferent forma les televisions públiques i les privades? 28 de les TV són de titularitat pública i estan sotmeses a la llei de patrimoni cultural.

En relació a les TV privades, el representant de Pirineus TV demana la possibilitat de comptar amb incentius econòmics per a la gestió i la conservació. Oferir models de gestió. Oferir la possibilitat de comptar amb un repositori comú amb una còpia per als propietaris de la documentació dipositada.

Creació d’un espai conjunt a Internet (canal Youtube de l’Observatori) que serveixi de difusió de continguts
Pau Saavedra presenta la proposta de Canal Youtube de l’Observatori.

Aquest canal ha de ser un espai virtual que tingui com a objectiu donar a conèixer els documents d’arxiu de les televisions en una plataforma comuna.

Els seus objectius: la difusió d’aquests documents, la divulgació, la formació i l’intercanvi de documentació.
S’ha escollit Youtube perquè té molts usuaris. Altres TV locals ja tenen el seu canal a Youtube. Es podrien pujar documents rellevants de cada TV, fer llistes de reproducció diferents (legalització, tutorials, evolució tecnològica, etc) Es tracta d’un bon mitjà de difusió.

Qui farà el manteniment del canal Youtube? Un gestor de cada centre. La documentació que s’ofereix hauria de ser de producció pròpia pel tema de drets i hi hauria d’haver uns criteris quant als continguts. Cada 3 mesos es faria un recordatori via e-mail per actualitzar el canal de Youtube. S’han de crear gestors per cada TV i un administrador que ho gestioni.

Elaboració d’una declaració conjunta sobre l’estat de la qüestió dels arxius de televisió
Aquesta declaració conjunta hauria de recollir l’estat de la qüestió dels arxius de televisió, tot manifestant què volem.
- Alertar les administracions sobre la qüestió de la conservació i gestió d’aquest patrimoni audiovisual.
- Sensibilitzar el públic en general.
- Posar en valor els professionals que treballen als arxius.
- Promoure, normalitzar, crear estàndards, etc.
- Per què és una documentació valuosa? Què significa la seva pèrdua? De quin volum estem parlant?.
- Es requereixen recursos humans i econòmics.

On hauria d’anar aquesta declaració? a la Direcció General d’Arxius, al Departament de Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra, al Consell Audiovisual de Catalunya, a l’Institut Català Empreses Culturals, a la Corporació Catalana de Televisions, etc.

Es proposa fer una roda de premsa a Barcelona donant a conèixer l’OPATL. S’hauria de fer un document escrit i un d’audiovisual per difondre a xarxes socials, web, premsa, etc.

Es farà una proposta de declaració i es passarà a tothom per tal que cadascú faci les seves aportacions. Caldria tenir-ho enllestit durant el primer trimestre del 2015.

Estat de l’elaboració de diferents guies tècniques per a ús freqüent
Miquel Térmens presenta el disseny d’aquestes guies. S’han d’acabar de revisar i demanar els permisos als autors (Creative Commons). Es necessiten els logotips de les diferents institucions de l’Observatori amb la màxima resolució.

Aquests documents es penjaran al blog. Miquel Térmens s’encarregarà de demanar als autors la finalització d’aquestes guies en els terminis acordats (3 o 4 guies tècniques)

En els crèdits es mencionarà l’edició de les guies a nom de l’OPATL i la coordinació de l’edició a càrrec de Miquel Termens.

Caldrà fer una base de dades amb informació completa de centres d’arxius i televisions.

Taller pràctic de selecció i avaluació de documents

Lluís Cermeno, secretari de la de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria de Documentació, fa una breu exposició de l’organització i funcionament de la CNAAD catalana.

No es pot eliminar documentació sense l’avaluació de la CNAAD. Explica com s’ha de presentar aquesta documentació a la Comissió.

La normativa podria ser d’aplicació per a la documentació audiovisual (procedent de les entitats públiques). Una TV privada que gestiona els seus arxius privats, com queda sotmesa?. Hi ha obligació de conservar la documentació d’una TV pública?. Ha de ser conservada i no pot ser eliminada sense autorització de la CNAAD, s’ha de fer proposta d’eliminació a la Comissió, no es pot eliminar sense autorització. S’avalua el que es conserva i el que s’elimina. S’elimina per conservar.

Patrimoni de TV locals: criteris de conservació, producció pròpia, què és material d’arxiu “bruts”, les recomanacions són genèriques i poc especifiques. L’objectiu és conservar la informació i eliminar documentació. Hi ha consciència de conservar a les TV. Hi ha d’haver un representant de les TV que estigui a la CNAAD per poder avaluar. S’evidencia un desconeixement absolut de l’existència de la CNAAD per part de les televisions, tant públiques com privades.

Els assistents demanen que s’articuli un grup de treball de l’Observatori per adaptar les propostes a la CNAAD. Es demana al secretari de la CNAAD que parli amb la presidència de la Comissió per nomenar un vocal i poder constituir un grup que hauria d’estar format per almenys sis membres de l’Observatori (es proposa Andorra, Xarxa, Sabadell, Universitat, 1 TV privada, 1 TV pública).

Conclusions
• Es demana una major implicació dels integrants de l’Observatori.
• Realitzar una enquesta presencial adreçada als aproximadament 100 centres d’arxius i televisions, amb la col·laboració de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents.
• Fer una declaració conjunta en relació a la preservació del patrimoni audiovisual andorrà i català.
• Crear un espai conjunt a Internet mitjançant el canal de Youtube per donar visibilitat als arxius de les televisions locals i als continguts de l’Observatori.
• Cloure el disseny de les guies tècniques de l’Observatori i crear eines de recursos bàsics.
• Demanar la creació d’una comissió de treball especialista en documentació audiovisual en el marc de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental per poder establir els criteris per seleccionar la documentació audiovisual per a la seva preservació.

Accions a dur a terme i responsables d’executar-les.
1- Coordinació del canal Youtube. Donar accés a tots els membres de l’OPATL que ho sol•licitin. Posar per escrit una relació de continguts i un codi de bones pràctiques. Responsable: Pau Saavedra. Termini: 31 de març.
2- Creació d’un grup de documents audiovisuals a la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAAD). Creació de taules d’avaluació per als documents audiovisuals. Responsable: OPATL (impulsor CRDI). Termini: 31 de maig
3- Declaració conjunta sobre l’estat dels arxius audiovisuals. Redacció de la declaració conjunta sobre l’estat dels arxius audiovisuals. Comunicació a les institucions catalanes i andorranes competents. Responsable: OPATL (impulsor CRDI). Termini: 31 març
4- Realització de les guies per a ús freqüent. Redacció de les tres primeres guies. Responsables: Miquel Térmens, David González, Adela Pujolà, Cinta Pujal, Pau Saavedra. Termini: 31 de maig.
5- Realització d’un recurs esquemàtic per a la conservació dels documents audiovisuals amb pautes senzilles i informació gràfica. Responsables: David González, Adela Pujolà, Cinta Pujal, Pau Saavedra. Termini: 30 de juny.
6- Realització de l’enquesta. Es pot fer a través de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya o a través d’un conveni amb alguna universitat. La preparació de l’enquesta hauria de ser fruit del consens entre els membres de l’OPATL. Hi haurà un període de formació als enquestadors. Responsable: OPATL (contactes iniciats amb l’AAC-GD). Termini: ?

Publicat dins de Actes de les reunions

Comparteix:

L’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals ha creat aquest canal a Youtube amb l’objectiu de donar a conèixer i posar en valor els documents que es conserven als arxius de les televisions locals.

Canal YouTube de l’OPATL

Els objectius d’aquest canal es varen presentar a la reunió de l’OPATL que va tenir lloc el 15 de desembre a Andorra. Els podeu llegir a continuació:

CANAL DE YOUTUBE DE L’OBSERVATORI PERMANENT D’ARXIUS I TELEVISIONS LOCALS (OPATL)
Ajuntament de Girona. Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)

Consideracions inicials
Els objectius del canal de Youtube de l’OPATL poden ser diversos:
• Servir als membres de l’OPATL per fer difusió dels documents en vídeo que es troben als seus arxius
• Ajudar a trobar eines per a millorar el tractament de la documentació audiovisual en els arxius
• Conèixer la història de les televisions locals i de proximitat de Catalunya i Andorra
• Afavorir el coneixement i l’intercanvi entre els diferents arxius i televisions

Youtube és la comunitat de vídeo on line més gran del món amb milions d’usuaris. Serveix com a plataforma per a difondre qualsevol contingut audiovisual digital. Moltes organitzacions, públiques i privades, amb finalitat comercial o sense ànim de lucre, hi són presents, mitjançant el que s’anomenen canals, per donar a conèixer els seus productes.

Entenem que aquest ha de ser un canal obert a tots els membres de l’OPATL que hi vulguin participar compartint els seus vídeos. La mateixa plataforma Youtube ofereix eines per tal que el canal pugui ser gestionat de forma col•lectiva, amb un administrador i múltiples gestors, cadascun dels quals, a través d’un nom d’usuari i una contrasenya, poden gestionar els continguts del canal.

Moltes televisions locals ja tenen el seu propi canal de Youtube a través del qual difonen continguts emesos per la televisió. Hem pogut constatar aquest fet realitzant una cerca ràpida i poc exhaustiva a través de Youtube, on hem trobat una trentena de televisions locals i de proximitat de Catalunya i Andorra que ofereixen continguts a través de Youtube. Creiem que el canal de l’OPATL no ha de servir per recopilar tot allò que ja s’ofereix en altres canals, sinó que ha de trobar les seves directrius a partir dels mateixos principis i objectius que van inspirar la creació de l’OPATL.

Objectius
Si fem un cop d’ull als objectius de l’OPATL, publicats a la Guia de bones pràctiques per a la creació d’un Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals, podem veure en quins punts pot contribuir la creació d’aquest canal. Hem agrupat els diferents objectius en els següents grups:

- Conèixer el patrimoni audiovisual procedents de les televisions locals i de proximitat de Catalunya i Andorra. Implica conèixer quines són les característiques d’aquest patrimoni, la seva distribució en el territori i el seu estat de conservació. Aquest coneixement pot servir tanmateix per alertar les Administracions de la possible destrucció d’aquest patrimoni per negligència o omissió.
El canal de Youtube pot servir com a eina per oferir una panoràmica global de la documentació audiovisual procedent de les televisions locals. Pot servir per donar-la a conèixer i posar-la en valor. Creiem que aquest patrimoni audiovisual és bastant desconegut pel públic en general.
Per donar resposta a aquesta qüestió proposem que cadascuna de les televisions i arxius que participen a l’OPATL, contribueixin amb continguts seleccionats que posin en valor la seva documentació d’arxiu. Només donant visibilitat a aquests continguts, es pot sensibilitzar el públic de necessitat de protegir-lo.

- Conèixer les bases metodològiques per al treball dels arxius audiovisuals. Establir els principis teòrics i pràctics per a la descripció arxivística de la documentació, conèixer quines són les tecnologies existents en el processament del vídeo digital, les estratègies de preservació, etc.
Youtube ofereix un gran volum d’informació en qualsevol àmbit del coneixement, també en el camp dels arxius audiovisuals. Alguns documents d’institucions importants com el JISC, la BBC o la Library of Congress tenen vídeos a Youtube que mostren el tractament de la documentació audiovisual en els arxius o quines són les noves tecnologies que s’apliquen en aquest àmbit. Aquests vídeos de producció aliena es poden vincular al nostre canal a partir d’una llista de reproducció.
També es podrien fer vídeos de producció pròpia per tal que cadascun dels membres de l’OPATl mostrés com és el seu treball amb aquests materials. Sovint, pel que fa a l’ús pràctic de maquinari o de programari és molt més il•lustratiu un breu audiovisual que un text escrit.

- Fomentar la participació i el compromís de totes les parts implicades.
Youtube forma part del que coneixem com a xarxes socials, les quals tenen en comú que contribueixen a generar interrelacions i a millorar l’intercanvi de coneixements entre les parts.
En aquest sentit, la plataforma Youtube ofereix les solucions tècniques que permeten que tots els membres de l’OPATL que ho desitgin, puguin contribuir a gestionar els continguts del canal. Tanmateix pot servir per compatir comentaris i impressions sobre aquests continguts.
La metodologia de gestió d’aquest canal és una qüestió que cal consensuar entre les parts.

- Fomentar les bones pràctiques en l’ús i intercanvi de documentació audiovisual partint del respecte als drets de propietat intel•lectual.
La creació d’aquest canal pot servir perquè cadascun dels agents implicats pugui conèixer quins són alguns dels documents que es custodien en els arxius d’altres organitzacions de la mateixa índole. Això obre la possibilitat a l’intercanvi de documentació.
La creació i ús d’aquest canal ha de partir del principi del respecte als drets de propietat intel•lectual. Aquest és un dels punts crítics que condicionen la seva viabilitat i creiem que és necessari establir un codi de bones pràctiques que determini els límits d’allò que es pot i no es pot fer.

- Contribuir a donar resposta a les necessitats de formació en l’àmbit de la gestió dels arxius i les televisions audiovisuals
Aquest canal pot servir per a l’estudi de la història de les televisions locals de Catalunya i Andorra: com es van originar, quina ha estat la seva evolució o com es conserva i gestiona la documentació audiovisual que s’ha generat al llarg del temps. En aquest sentit pot tenir una utilitat en la formació de professionals vinculats a aquests àmbits.

El canal de l’OPATL

https://www.youtube.com/channel/UC94hfuVHpAxvwRByEiMtWuA

Hem donat d’alta el canal de Youtube de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals (OPATL) en fase de proves, per tal que serveixi com a punt de partida per discutir sobre l’oportunitat de posar-lo en marxa i de quina manera.
Els continguts presentats són en la majoria els del fons de Televisió de Girona que gestiona el CRDI de l’Ajuntament de Girona. També hi ha un vídeo de la Televisió de Sabadell. Els continguts s’han organitzat en llistes de reproducció de la següent manera:
- Una llista de reproducció per a cada televisió o institució que hi sigui present. Actualment hi ha les de Televisió de Girona i Televisió de Sabadell. En aquest espai es recomana que cada organisme comparteixi els documents que cregui que són representatius del seu arxiu audiovisual.
- La història de les televisions locals: Documents que parlin sobre la història de les televisions locals.
- La legalització de les televisions locals: Una llista de reproducció per conèixer el camí que han recorregut les televisions locals fins assolir la seva regulació i consolidació.
- Els mitjans tecnològics: Documents que mostrin l’evolució de la tecnologia del vídeo, des de les primeres cintes de vídeo i l’emissió analògica a la producció digital i la TDT.
- Els arxius de vídeo: Documents que mostrin metodologies i eines per a la gestió i el tractament de la documentació videogràfica en els arxius.
- Els gèneres televisius: Documents que mostrin les diferents tipologies o gèneres televisius per a l’estudi de la història de les televisions locals.
- El Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual: Llista de reproducció on es poden compartir tots aquells continguts realitzats per a commemorar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.

No cal dir que totes aquests llistes de reproducció són provisionals i que és feina de l’OPATL consensuar l’estructura d’aquest canal de Youtube.

Publicat dins de General

Comparteix:

Reclama a la Generalitat un pla estratègic per a garantir el futur dels fons de l’ens públic. Assegura l’existència d’una televisió pública valenciana seria la millor manera de garantir el futur i una bona conservació del patrimoni.

El CVC reclama a la Generalitat que presente un pla estratègic que garantisca el futur dels arxius de RTVV després del seu tancament, així com una proposta concreta per a inventariar i digitalitzar “en un temps breu” tots els fons presents i futurs de l’antic canal públic.

Així figura en l’informe sobre la situació actual dels arxius de RTVV que ha aprovat aquest dilluns l’òrgan consultiu en el ple del mes de gener. El document és fruit de la visita que diversos membres del CVC van realitzar el passat 23 d’octubre al complex de RTVV a Burjassot, on es van reunir amb dos membres de la comissió liquidadora, la cap del departament de documentació i responsable del departament d’informació

El document realitza una radiografia de la situació actual dels fons audiovisuals de la televisió i la ràdio valencianes, atresorats durant anys abans del cessament de les emissions del 29 de desembre de 2013. Així, en el dictamen s’assenyala que ara mateix hi ha 23 persones inventariant i digitalitzant arxius.

A més, detalla que l’arxiu audiovisual consta de 250.000 cintes; hi ha 50.000 hores d’imatges digitalitzades i en queden 101.800 pendents. Alhora, l’arxiu sonor de la televisió consta de 12.000 discs compactes; el de la ràdio inclou 3.500 DAT, 28.000 registres en el servidor i 30.000 compactes.

El CVC constata que els materials de les delegacions de Castelló de la plana i Madrid, com els llibres i discs, estan correctament registrats i catalogats. També els llibres de la ràdio estan ja registrats i catalogats però no el material discogràfic i d’altres suports, que ja ha arribat a les instal·lacions de Burjassot però que es troba sense registrar ni catalogar. Falta inventariar, afig, entre molts altres, els fons procedents de la delegació d’Alacant i de Ràdio 9 en part.

Arxiu sanitari

L’informe es refereix també a l’arxiu sanitari –és a dir, les històries clíniques dels extreballadors–, que es custodia en la instal·lacions de RTVV, i a una part no significativa de l’arxiu administratiu que també està en l’edifici de Burjassot i la resta es conserva en els magatzems d’una empresa especialitzada en conservació de documents.

En aquest sentit, l’informe recull que als membres del CVC se’ls ha informat que el contracte amb l’empresa Recall Information Management finalitzava el desembre del 2014 i que la comissió liquidadora recomanaria no renovar el contracte i traslladar la documentació a les dependències de RTVV. Segons la informació rebuda, afig el CVC, “aquesta documentació ja estava emmagatzemada per empreses externes quan RTVV estava operativa”.

L’organisme comenta igualment que s’han digitalitzat unes 50.000 hores de gravació audiovisual i s’intenten prioritzar les gravacions úniques i les de fets irrepetibles. Calculen que amb els treballadors actuals i afegint els arxius de la ràdio i els de Madrid, Alacant i Castelló, tardaran uns deu anys a digitalitzar i inventariar el material del qual actualment disposen.

Patrimoni de tots

L’informe ha rebut el vistiplau del ple del CVC amb algunes lleugeres modificacions per a eliminar els termes considerats “subjectius” per alguns consellers i reformar una consideració en la qual se sosté que l’existència d’una televisió pública valenciana seria la millor manera de garantir el futur i una bona conservació dels arxius de RTVV, que “no són sols una notícia, sinó patrimoni i història” dels valencians, ha declarat el secretari de la institució, Jesús Huguet.

A més, en les seues conclusions el CVC recomana que els treballs de la comissió liquidadora acaben “com més prompte millor” (tot i que ací s’ha recordat les successives renúncies de diversos liquidadors els últims temps); i qualifica de “prioritari” que la Generalitat assumisca la seua responsabilitat de guarda i custòdia de tots els arxius, tant administratius com audiovisuals. “Cal evitar la fragmentació dels arxius que suposa situar-los en diversos depòsits; per tant, és convenient ubicar en un espai únic tots els arxius, tant els administratius com els audiovisuals”, afig.

El CVC creu també convenient que, “com a mínim se subroguen els 23 treballadors actuals a la Generalitat per a evitar que es detinga el procés de catalogació, registre i digitalització dels diferents arxius”. “Alhora–prossegueix–, caldria accelerar el procés de digitalització a fi d’evitar el deteriorament dels registres” i, finalment, aposten per elaborar un pla d’ús dels arxius per part de particulars i institucions.

També anima l’entitat cultural que l’executiu valencià aprove un pressupost per a l’any 2015 que permeta arribar a tots els objectius citats i que definisca quin serà el procediment de traspàs de l’arxiu de RTVV a la Generalitat.

Extret de: El CVC xifra en 10 anys els treballs de digitalització i inventari dels arxius de RTVV. El Punt Avui. 26/01/2015

Publicat dins de General

Comparteix:

Data: dilluns 15 de desembre del 2014
Lloc: Sala 2 de l’edifici del Govern d’Andorra. C. Prat de la Creu 62-64
Andorra la Vella. Principat d’Andorra
Horari: 10-15h
Ordre del dia proposat:
1. Balanç de les accions de l’Observatori. A partir dels acords de la reunió anterior
2. Estat de l’elaboració de diferents guies tècniques per a ús freqüent
3. Presentació del projecte del Llibre Blanc dels arxius i la gestió de documents de Catalunya, una iniciativa de l’Associació d’Arxivers de Catalunya
4. Taller pràctic i estratègic per presentar documents o sèries documentals a les respectives Comissions Nacionals d’Avaluació i Accés de Documents. Quins documents presentar?, com presentar la informació?, a qui com i quan ens hem d’adreçar?, procediment de presentació de documents, terminis, vinculació i execució de les resolucions…

Publicat dins de General

Comparteix:

El PP rebutja la proposta dels socialistesque demanen que siguen declarats BIC “per l’especial importància per al patrimoni cultural”

La diputada del PP Maite Parra ha assegurat que la Conselleria de Cultura preveu que l’arxiu audiovisual de RTVV) es diposite en l’IVAC La Filmoteca i que l’Arxiu Històric es faça càrrec dels documents administratius de la cadena pública. D’aquesta manera, ha afirmat que el patrimoni audiovisual i administratiu de RTVV està “més que protegit”. Amb aquest argument, els populars han rebutjat la proposició no de llei presentada pel socialista Juan Soto per sol·licitar que, segons ha dit, les prop de 250. 000 cintes de vídeo i més de 1.300 cintes de veu que recorren un quart de segle de la història siguen declarades BIC. La resta de grups han donat suport a la proposta socialista.

Parra considera que la proposició del PSPV no és necessària perquè la Llei d’Arxius i la de Patrimoni Cultural ja estableixen la capacitat legal perquè la Generalitat puga disposar d’aquests arxius per a la seua protecció. Així mateix, la parlamentària popular ha afirmat que aquesta iniciativa és una “obvietat” que respon a una estratègia nova del PSPV, secundada pels socis del tripartit “per centrar l’atenció en el tancament de RTVV que va obeir –ha remarcat– a qüestions econòmiques”.

Juan Soto ha recordat que el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes i l’Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM) han instat a la Conselleria de Cultura la declaració BIC del patrimoni audiovisual de RTVV. Així mateix, ha destacat que la declaració BIC compta amb els informes favorables del CVC i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que són institucions consultives de la Generalitat, ha apuntat. “Ja van tindre la trista actuació de tancar RTVV, no silencienn ara el record del nostre poble”, ha reclamat Soto als populars.

Extret de: Els fons audiovisuals i documents de RTVV es custodiaran a La Filmoteca i l’Arxiu Històric. El Punt Avui. 09/04/2014

Publicat dins de General

Comparteix:

5 anys de l’Observatori

Desactiva els comentaris

Presentem les accions fetes durant aquests primers 5 anys de funcionament de l’Observatori per reconèixer la necessària existència de l’Observatori com una eina d’acció per a la conservació dels arxius de televisió.
Memoria_5anys_OPATL
OPATL_Quadre_documents_recursos

Publicat dins de General

Comparteix:

CARTA OBERTA A LA GENERALITAT VALENCIANA

Desactiva els comentaris

Davant del tancament immiment de la Ràdio i la Televisió valencianes (RTVV), des de l’Associació d’Arxiversi Gestors de Documents Valencians volem manifestar:

Que des de 1982, amb la promulgació de l’Estatut d’Autonomia, la Comunitat Valenciana té plenes competències en matèria d’arxius. Unes competències que han estat concretades a través de la lleis valencianes de Patrimoni, de 1997, i la Llei d’Arxius de 2005.

Tot i això, la política arxivística ha tingut moltes mancances (moltes conselleries no disposen de servei d’arxiu, p.e.) fonamentalment per una manca de previsió, de planificació i de visió a mig i llarg terme. Precisament allò que podem aportar els arxivers i que cada vegada més sembla absent de les decisions polítiques.

El tancament de Canal 9 no es pot fer sense considerar les conseqüències que se’n deriven. I una d’elles, ben important i de la qual se’n parla poc, és què passarà amb el patrimoni audiovisual i documental de la ràdio i la televisió valencianes. Qui se’n farà càrrec de la documentació en formats de cinta i dels aparells reproductors corresponents? Qui continuarà digitalitzant els formats obsolets? Qui i com conservarà milers i milers d’hores de gravació? Qui i com podrà fer-ne difusió? També anem a privatitzar la gestió de la documentació pública audiovisual? Aquests són tan sols algunes de les preguntes que caldria fer-se.

No són preguntes menors. La societat i els professionals valencians hem de reaccionar davant de decisions que apunten en la línia de desmuntar el ja feble entramat institucional dels valencians.

En conseqüència, demanem una actuació concreta i responsable de prevenció, planificació i gestió dels mitjans humans i tècnics necessaris per tal de conservar en condicions adients:

  • - L’arxiu audiovisual de Canal 9
  • - L’arxiu sonor de Ràdio 9
  • - Tota la documentació administrativa derivada de la gestió d’aquesta empresa al llarg de la seua existència

Així mateix, estimem que aquestes accions deurien produir-se en el marc d’una política arxivística emmarcada en la Llei d’Arxius de la Generalitat Valenciana promulgada l’any 2005 i sota plena responsabilitat del Servei d’Arxius de la Generalitat Valenciana i del Sistema d’Arxius Valencians.

Igualment, manifestem el nostre desig que en el futur siga possible i real una radiotelevisió valenciana capaç de gestionar i difondre aquest patrimoni documental audiovisual així com fer realitat uns mitjans de comunicació públics, valencians, professionals i plurals.

Gandia, 21 de novembre de 2013.

Jesús E. Alonso i López

President de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians

Publicat dins de General

Comparteix:
  • Lloc: Girona
  • Dia: 4 de novembre de 2013
  • Hora: de 10 h a 14.30 h
  • Assistents: 24 persones representant 16 organismes i institucions
  • Joan Boadas. Ajuntament de Girona. CRDI
  • David Iglésias. Ajuntament de Girona. CRDI
  • Pau Saavedra. Ajuntament de Girona. CRDI
  • Lluís-Esteve Casellas. Ajuntament de Girona. SGDAP
  • Roser Rodríguez. Arxiu Municipal de Granollers
  • Pepi Rafel. Televisió del Clot
  • Rudi van der Ploeg. Televisió del Clot
  • Joaquim Daban. Arxiu Municipal de Lloret
  • Jaume Camprubí Roca. ADAG de Granollers Audiovisuals
  • Joan Soler i Jiménez. Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya
  • Jordi Piqué Padró. Ajuntament de Tarragona. Servei d’Arxiu i Documentació Municipal
  • Marta Pérez. Ràdio i Televisió d’Andorra
  • Montse Serra. Ràdio i Televisió d’Andorra
  • Jordi Morgades Albiol. RTVVilafranca
  • Eduard Pons. Televisió de Girona
  • Adela Pujolà. Xarxa Audiovisual Local
  • Judit Aparicio. Xarxa Audiovisual Local
  • David González. Arxiu Històric de Sabadell
  • Joan Comasòlivas. Arxiu Històric de Sabadell
  • Teresa Cardellach. Arxiu Municipal de Terrassa
  • Susanna Vela. Arxiu Nacional d’Andorra
  • Miquel Térmens. Universitat de Barcelona
  • Sergi Alonso. Maquimpres
  • Àlex Quiles. Maquimpres

Presentació

Joan Boadas, director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) dona la benvinguda als assistents a la 6a trobada anual de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals (en endavant OPATL). Joan Boadas parla de la creació de l’OPATL i de com entre els seus objectius està el de contribuir a la preservació d’un patrimoni audiovisual que és ingent a causa de la proliferació de televisions locals a Catalunya en els dues darreres dècades del segle passat. Recorda que segons les dades de l’última enquesta recollida aquest patrimoni s’estima en 140 mil hores i que una part d’aquest patrimoni està en risc de desaparèixer.

Joan Boadas també fa balanç dels compromisos adquirits per l’OPATl en la seva darrera trobada anual a Andorra la Vella i recorda que d’aquests compromisos no s’ha complert cap.

Susanna Vela, cap de l’Arxiu Nacional d’Andorra, posa en valor la feina realitzada per l’OPATL en els seus 5 anys de funcionament i reclama més optimisme per part de tots aquells que han col·laborat en aquesta iniciativa. D’altra banda confirma el compromís de l’ANA per seguir apostant per l’OPATL.

Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya es mostra convençut de la utilitat de l’OPATL i creu que ha de servir per donar l’alerta sobre la necessitat d’establir polítiques públiques en aquesta matèria.

A continuació cadascun dels assistents es presenta a si mateix.

Experiències i comunicacions

Miquel Térmens, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, fa la presentació “Indicacions per fer sostenible la preservació dels arxius audiovisuals”. En aquesta presentació Miquel Térmens analitza quins són els factors que han de tenir en compte els arxius audiovisuals a l’hora de planificar la seva estratègia de preservació digital i analitza les diferents opcions tecnològiques que existeixen en l’actualitat.

Sergi Alonso, representant de l’empresa Maquimpres, presenta el software de gestió documental Fotoware i les solucions Fotostation i Fotoweb, així com el mòdul de gestió de vídeo Viarchive i l’eina per a la millora de la imatge Colour-Science.

Jordi Piqué, cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de l’Ajuntament de Tarragona presenta l’experiència “La recuperació de la primera televisió municipal de Tarragona”. TVMT va ser la primera televisió local que va emetre a Tarragona i ho va fer durant les festes de Santa Tecla de l’any 1985 i l’any 1986. Jordi Piqué parla de com el el Servei d’Arxiu i Documentació Municipal va recuperar la documentació de la TVMT i presenta un audiovisual sobre aquesta aquesta experiència.

Debat

Pau Saavedra, tècnic d’arxius del CRDI dona a conèixer l’enquesta elaborada conjuntament amb David González, de l’Arxiu Històric de Sabadell, amb l’objectiu que sigui enviada a les televisions locals i als arxius de Catalunya i Andorra.

Joan Boadas proposa que l’OPATL faci una declaració sobre l’estat del patrimoni audiovisual de les televisions locals i que sigui enviada a la Subdirecció General d’Arxius de la Generalitat.

Adela Pujolà, documentalista de la Xarxa Audiovisual Local, parla de la necessitat de definir una estratègia per a l’OPATL i es qüestiona si aquest ha de ser només un fòrum d’intercanvi d’experiències i coneixements o si hauria d’anar més enllà i crear, per exemple, un repositori comú on emmagatzemar els arxius de vídeo digital de les televisions locals.

Joan Boadas replica que l’OPATL ha de servir per alertar l’Administració de la necessitat de vetllar per la preservació d’aquest patrimoni però no pot dur a terme determinades accions com la de crear un repositori comú.

Joan Soler creu que l’OPATL ha de ser un espai de denúncia i proposa crear un producte audiovisual on es posi de manifest el risc en què es troba aquest patrimoni.

Joan Boadas proposa la creació d’una plataforma comuna on fer difusió dels arxius de les televisions locals de Catalunya i Andorra a l’estil del portal Euscreen (Catscreen, Andscreen).

Pepi Rafel comenta que les televisions de districte de Barcelona i molt concretament la que ella dirigeix que és la Televisió del districte Clot-Sant Martí, es troba en un perill real de desaparèixer i fa una crida a l’OPATL perquè defensi la continuïtat d’aquestes televisions. Pepi Rafel es queixa de l’actitud dels responsables polítics.

Susanna Vela incideix en la feina realitzada per l’OPATL i parla de la necessitat d’acabar els documents iniciats pels diferents grups de treball sobre temes arxivístics com ara la valoració i selecció dels documents, la catalogació, la digitalització, etc.

Teresa Cardellach, de l’Arxiu Municipal de Terrassa i en representació també de Canal Terrassa TV, defensa l’existència de l’OPATL i argumenta que alguns dels documents que s’han elaborat han servit de base als treballadors de Canal Terrassa TV per dur a terme les tasques de preservació de l’arxiu de la televisió.

Joan Comasòlivas, director de l’Arxiu Històric de Sabadell, creu que és prioritari definir les necessitats dels arxius de les televisions locals per poder anar amb un informe a l’Administració i ser capaços d’identificar què és el que es pot perdre i quins mètodes es poden emprar per evitar-ho. Joan Comasòlivas parla també d’elaborar algun producte que sigui d’interès per als polítics.

Joan Boadas remarca que per a definir aquestes necessitats cal rebre abans els resultats de l’enquesta.

David González parla de la necessitat d’organitzar el corpus teòric que ha creat l’OPATL en els seus 5 anys de funcionament en una sèrie de documents que siguin fàcils de consultar.

Miquel Térmens s’ofereix per a realitzar les tasquests d’edició d’aquests documents.

Joan Soler diu que en el cas que es produeixi el tancament d’una televisió local i el seu arxiu audiovisual es vegi en risc de perdre’s, l’AAC assumirà el compromís d’actuar com a mitjancer i buscar una possible sortida que asseguri la preservació d’aquest arxiu.

Compromisos i acords

  • L’AAC i la XAL es comprometen a enviar als arxius i a les televisions locals l’enquesta elaborada per l’OPATL i a fer-ne el seguiment de la participació.
  • S’acorda valorar la possibilitat de fer una declaració conjunta en relació a la preservació del patrimoni videogràfic
  • S’acorda crear un espai conjunt a Internet, ja sigui mitjançant un canal de Youtube o una altra plataforma, per donar visibilitat als arxius de les televisions locals
  • S’acorda tancar els documents en procés de creació i crear algunes guies pràctiques que serveixin per al treball amb els arxius audiovisuals de les televisions locals
  • S’acorda valorar la possibilitat de desenvolupar una eina per avaluar la qualitat del vídeo digitalitzat
  • S’acorda valorar la possibilitat de crear un vídeo de denúncia que alerti del risc en que es troba aquesta documentació

S’estableix tanmateix la necessitat d’elaborar un calendari i definir els responsables de l’execució d’aquests acords.

 

Publicat dins de Actes de les reunions

Comparteix:

 L’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals (OPATL) es va reunir ahir a l’Arxiu Municipal de Girona per tractar diverses qüestions relacionades amb l’àmbit dels arxius audiovisuals de les televisions locals.

En total van assistir 25 professionals representant 15 organismes i institucions.

De l’ordre del dia cal destacar la presentació de Miquel Térmens, professor de la Universitat de Barcelona, amb el títol “Indicacions per fer sostenible la preservació dels arxius audiovisuals”; la demostració del funcionament del mòdul de vídeo Viarchive del gestor documental Fotoware, a càrrec de l’empresa Maquimprès,  i l’experiència de l’Arxiu Municipal de Tarragona en la recuperació de la primera televisió municipal de la ciutat, presentada Jordi Piqué, cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de l’Ajuntament de Tarragona.

La jornada es va cloure amb un debat entre els assistents sobre els riscos que afecten la documentació en vídeo generada per les televisions locals i les possibles solucions per assegurar-ne la seva preservació.

Publicat dins de General

Comparteix:

Jordi Sasplugas. El mirador d’Andorra” (2013) és un curt documental produït per l’Arxiu Nacional d’Andorra, mitjançant Qucut Produccions, sobre la trajectòria professional de Jordi Sasplugas, una persona notable dins el món de la cultura audiovisual d’Andorra i Catalunya. Un apassionat del cinema i de la vida.

Amb motiu del Dia mundial del patrimoni audiovisual, “Salvem la nostra herència per la generació propera”.

Publicat dins de General

Comparteix: